divendres, 28 de desembre del 2007

Demà "Com a xiquets" a l'Asil d'Ancians de Sueca


L'Últim Toc Teatre actuarà demà de vesprada a l'Asil d'Ancians Desamparats de Sueca.

Conjuntament amb els Juniors del Carme, L'Últim Toc Teatre representarà sobre les 18:00 hores de demà l'obra Com a xiquets. Aquesta peça, que tracta mitjançant el teatre gestual el món dels infants, fou estrenada l'any 2005 a l'Espai Jove de Sueca i posteriorment representada al Festival Internacional de Mim de la capital de la Ribera Baixa. Així els 4 actors que es posaran a la pell dels més menuts, ens faran reflexionar i riure dels temes dels “grans”, del món modern i de la raó humana. Tot per fer passar una bona estona als nostres ancians.

dijous, 27 de desembre del 2007

Avui "El Betlem de la Pigà" a Sueca


Aquesta vesprada a les 20:00 hores tindrà lloc al Centre Cultural Bernat i Baldoví la representació de El Betlem de la Pigà.

Els encarregats de dur a terme l'obra de la desapareguda Matilde Salvador són el cor de cambra Ad Libitum, que aquest any ha actuat a El Betlem de la Pigà de Castelló, el grup de danses Almogàvers, els tabalers i dolçainers de la Xala i L'Últim Toc Teatre, que s'encarregarà d'interpretar la part teatral de la peça.
Hem d'agrair des d'ací la impressionant tasca que han fet Voro García, director de l'obra a Sueca i promotor de la mateixa i Carles Gandia, director de la posada en escena.

Us animem a veure aquesta obra castellonenca, plena d'humor, música, balls i sorpreses que no deixà ningú indiferent.


dissabte, 22 de desembre del 2007

Una nadala de regal


Per petició d'un lector d'aquest bloc hem traduït aquesta nadala al valencià. És tracta d'una cançó creada per Bob Geldof i Midge Ure el 1984 per recollir diners per acabar amb la fam d'Etiòpia. El single va ser interpretat aquell any per diversos artistes de la talla de Sting, George Michael o Phil Colllins. El 2004 es tornà a versionar la nadala amb altres professionals de la música com Bono, Robbie Williams, Paul McCartney o Dido. Sense més preàmbuls us donem l'enllanç per veure el videoclip i la traducció de la mateixa.


Sort amb la Grossa de Nadal!


Saben que estem en Nadal?

Estem en Nadal

No hi ha per què tenir por

En Nadal, ens deixem il·luminar i escampem l’ombra

I al nostre món d’abundància

podem difondre un somriure d’alegria

Envolta el món amb els teus braços

en Nadal.

Però fes una oració

Prega pels altres

A Nadal és complicat,

perquè mentre et diverteixes

Hi ha un món fora de la teua finestra

I és un món de por i de temor

On l’única aigua que flueix

és la de les llàgrimes que couen

I les campanades que allí se senten

són els repics sonors de la perdició

Bé aquest nit dóna gràcies a Déu,

Són ells i no est tu.

I allà a l’Àfrica no hi nevarà aquest Nadal

El major regal que tindran enguany és la vida

On mai creix res

On ni la pluja ni els rius flueixen

Saben per casualitat que estem en Nadal?

Heus ací com estàs brindant per tots

Heus allà com estan baix del sol cremant

Saben que estem en Nadal?

Alimenteu el món

Alimenteu el món

Alimenteu el món

Fem-los saber que estem en Nadal de nou

Alimenteu el món

dijous, 20 de desembre del 2007

Avui gent de l'ÚltimToc a la tele


Avui a les 00:45 s'emetrà a Canal 9 el programa Sumari obert on eixiran diversos actors de Sueca i components de l'Últim Toc Teatre.

Aquesta matinada la televisió pública valenciana projectarà al programa setmanal Sumari Obert el cas escabrós dels "novios de Paterna". A l'emissió d'aquesta nit hi participen integrants de l'Últim Toc com Emili Chaqués, que interpreta un sicari sospitós d'assassinat i Anabel Calderón, que es posa a la pell d'una de les malguanyades novies del protagonista de la història. Cal destacar que la majoria dels fotogrames foren enregistrats a través de la càmera d'un altre suecà: Hugo Llopis, vocalista del grup The Garrophones, que actualment treballa per a la productora El Mundo TV.
Per últim destacar un gran part del programa es va gravar a la localitat de El Perelló, tot comptant amb la participació de diversos ciutadans d'aquest poble marítim.

dimecres, 19 de desembre del 2007

Vesprada d'entreteniment amb l'Últim Toc


El passat dissabte dia 15 de desembre va tindre lloc la segona jornada d'animació nadalenca del centre comercial Sueca Parc.

Aquesta jornada els encarregats de posar la nota divertida foren Carles Gandia i Alfred Vicente. Tant els infants com els més grans que hi van acudir passaren una bona estona gràcies als jocs, bromes i altres divertiments que ambdós actors, disfressats com autèntics donyets, van oferir.
La nota curiosa d'aquesta jornada fou que una persona digué a un dels encarregats del centre que la setmana passada Carles Gandia va caure unes cinc vegades amb les xanques. Fet que desmentim rotundament des d'aquesta pàgina.
Per últim agrair a Teresa Llàcer i Viel, així com a Jordi Ferrer i Palop la seua ajuda desinteressada durant aquestos dies per tal de dur a terme l'animació de Nadal al Sueca Parc.

dilluns, 17 de desembre del 2007

Una mica d'humor


Després d'un cap de setmana d'atacs per les agressions feixistes rebudes pel GAV a Sueca o per la mateixa Generalitat Valenciana en tallar l'emissió de tv3 a Alacant, toca riure una miqueta per alliberar tensions. Ací us deixem un vídeo pertanyent al programa APM (Alguna Pregunta Més) de la segrestada televisió autonòmica catalana. Gaudiu-lo de bona gana! Piqueu ací per veure el vídeo.

dissabte, 15 de desembre del 2007

ATAC TERRORISTA A SUECA


Ahir a la nit mentre es duia a terme la presentació del llibre Èric i l’ordre del Fènix al Casal Jaume I de Sueca, una trentena d’energúmens de l’extrema dreta pertanyent al GAV (grup d’acció valencianista) va irrompre violentament dins el local per boicotejar l’acte. Amb crits de “puta Catalunya”, “Èric Bertran a la foguera” i altres insults, agrediren diversos assistents amb cascos de moto, puntades de peu i cops de puny. Tres suecans hagueren d’assistir al centre de salut per veure l’abast de les lesions. A més a més, la trentena de terroristes llançaren un líquid fètid per dins del Casal i intentaren sense sort trencar els vidres de la porta d’entrada. La policia local de Sueca va poder detindre solament un dels implicats, uns deu minuts més tard de què ocorreguera l’incident.

Cal destacar que una àmplia comitiva del Bloc, encapçalada per l’alcalde Joan Baldoví, així com el regidor de policia Augusto Carbajo, va assistir al lloc dels fets per solidaritzar-se amb els membres del Casal Jaume I pel desagradable succés, tot deixant de banda les diferències que havien mantingut els darrers mesos a causa dels actes del 9 d’octubre.

Així i tot la presentació del llibre va poder dur-se a terme sense més incidents malgrat que la tensió pels fets esdevinguts es respirà al llarg de tota la nit.

Per últim fer ressò que el Casal Jaume I presentà les denúncies corresponents a la Guardia Civil, que, malauradament, vingué 1hora més tard.

divendres, 14 de desembre del 2007

Dia de reivindicacions i presentacions a Sueca


Avui a les 20:00 a la plaça de l'Ajuntament de Sueca tindrà lloc una concentració a favor de les emissions de TV3 al País Valencià.

Aquest acte ha estat organitzat pels Joves d'Esquerra Republicana del País Valèncià davant la desició de la Generalitat Valenciana de tancar el repetidor de la Carrasqueta (Alacant) el passat diumenge dia 9 de desembre.

Posteriorment a les 20:30h es durà a terme la presentació D'Èric i l'exèrcit del Fènix al Casal Jaume I de Sueca.

D'aquesta manera Víctor Alexandre (periodista i escriptor) i Èric Bertran (estudiant de 1er de batxillerat), vinguts des de Barcelona ens presentaran el seu llibre Èric i l'exèrcit del Fènix de la editorial proa. Novel·la que narra els fets reals ocorreguts a Catalunya l'any 2004 i protagonitzats pel mateix Èric, un nen de 14 anys que va enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats tot demanant que etiquetés els seus productes en català. Sis dies més tard, trenta guàrdies civils vinguts expressament de Madrid van irrompre a casa seva sota l'acusació de terrorisme. Durant l'acte tindrem el relat en directe del protagonista i s'emetrà un curtmetratge que explica els fets ocorreguts l'any 2004.


dijous, 13 de desembre del 2007

Un últim toc



No totes les associacions o grups de teatre poden presumir de tenir un himne que els puga defenir. Nosaltres, l'Últim Toc Teatre, tenim la sort de comptar dins la nostra agrupació amb Xavi Martí, mestre, cantautor, actor i integrant de l'Últim Toc, que en el seu dia va compondre aquest peça musical dedicada a aquest grup creat l'any 1995. Ací teniu el vídeo i la lletra de la cançó així com l'enllaç per escoltar-la en línia.

Un últim toc

Interpretant, vivint en mig del somni de la màgia
és la ficció que duu aquest ambient que et contagia

hui vols saber quin és el paper
que interpretes en la vida

per diferenciar allò que és veritat d'una mentida.

Busques un lloc per escapar del món real

un últim toc, una esperança, un senyal.

Poder entendre allò que som tu i jo
i creure en un miracle
a l'Últim Toc Teatre som.

S'alça el teló i la funció
serà en benefici
d'aquell
que està en necessitat d'ajuda i d'hospici
i en el moment d'aplaudir la gent
una emoció desconeguda
quan te n'adones que has recuperat la fe perduda.

Busques un lloc per escapar del món real
un últim toc, una esperança, un senyal.

Poder entendre allò que som tu i jo

i creure en un miracle

a l'Últim Toc Teatre som.






dimecres, 12 de desembre del 2007

Comença el Nadal per a L'ÚltimToc


El passat dissabte dia 8 de desembre va tindre lloc la primera jornada d'animació nadalenca del centre comercial Sueca Parc.

Els integrants de L'Últim Toc Teatre Laia Castelló i Carles Gandia, foren els encarregats d'animar tots els infants que s'acostaren al centre comercial dissabte de vesprada. Vestits com autèntics follets repartiren llepolies, feren globoflexia i jocs amb pilotes gegants. A més a més, Carles es posà les xanques per a deliri dels més menuts.
Al seu torn Joanjo Aguar va fotografiar la vesprada per tal d'immortalitzar l'esdeveniment infantil. És per això que pròximament s'exposaran les fotografies realitzades al Sueca Parc.
Com a nota curiosa destaquem que una client de la gran superfície va avisar l'encarregat del centre atés que "hi havia gent disfressada i un altre fent fotos al personal", i dubtava de la professionalitat dels mateixos tot dient "a vore si l'endemà apareixem a l'internet".
Malgrat tot, la vesprada va ser distesa i entretenguda tant per als menuts com per als grans.

dimarts, 11 de desembre del 2007

Un dia, una biografia


Alfred Rafael Vicente i Boix "Alfredito" (Sueca, 1979) és un dels membres més antics de l'Últim Toc Teatre ja que en forma part des del 1995. Actualment exerceix la professió de docent a l'ensenyament secundari en l'àrea de tecnologia i dibuix tècnic a la població de Mutxamel. Des dels inicis de l'agrupació ha estat un dels membres més actius per la seua participació en obres com Què s'ha fet de la "n" de Nadal, Adam, Eva i la Mona Xita, Un judici mai jutjat, Com a xiquets, el Quixot, Terror a l'obscuritat, Llunàtics, El Betlem de la Pigà i De la Nit a la mañana. A més d'haver col·laborat com a actor també va ser el director conjuntament amb Xaro Viel de la peça Scrooge basada en el Conte de Nadal de Charles Dickens, així com "la musa" que va inspirar un altre clàssic de l'Últim Toc: Alfredito està en Holanda, obra que tracta l'estada erasmus d'Alfred als Països Baixos durant el seu últim any de carrera.
A més de ser enginyer i professor, Alfred posseix el títol de monitor de temps lliure i el d'Animador Juvenil. Ja que des de fa més de 10 anys forma part, de manera desinteresada, de l'Associació dels Juniors del Carme, tot sent hui en dia, un dels pilars del moviment juvenil.
De caràcter descarat i alegre, i sempre amb la canya a punt per soltar alguna indirecta carregada d'ironia, el nostre amic és al seu torn un fervent admirador del cinema i de la música, gènere que varia al seu gust tot depenent de la situació.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Torna el franquisme al País Valencià


El govern valencià ha tancat el repetidor de Tv3 que Acció Cultural té a la Carrasqueta.

Els tècnics de la Generalitat Valenciana, van entrar-hi ahir, de nit i sense avisar (com una serp en un cau de conills) per precintar el repetidor de la Carrasqueta. D'aquesta manera el govern de dretes franquista del Govern Camps va evitar a tota costa enfrontar-se als valencians d'arrel tot evitant amb les seues formes, que hi hagués una concentració que hauria intentat d'impedir el tancament de les emissions de TV3 a Alacant.
Des de l'Últim Toc Teatre, donem el condol a tots els alicantins i alicantines per la mort d'un canal de televisió en valencià i de qualitat que només tenia 23 anys de vida i, al seu torn, per la mort de la llibertat d'expressió.

D.E.P la TV3

diumenge, 9 de desembre del 2007

Biografia d'un seductor


“Fins i tot jo vull ser Cary Grant". Així definia el cèlebre actor la seva admiració cap a qui aparentava ser, una façana darrere de la qual s'amagava un home turmentat entre l'estrella i la persona. Una vida on ara se submergeix l'escriptor Marc Eliot.

A Grant, La biografia, Eliot defineix l'actor com un tipus simpàtic, elegant, obsessionat amb el seu aspecte físic, seductor, fantasiós, gasiu fins a la medul·la -fins i tot cobrava 25 centaus per cada autògraf que signava-, de personalitat addictiva amb tendència a l'autodestrucció i de vegades inestable.


No és difícil imaginar que en Cary reunia tots els ingredients per a ser un esquer fàcil de la premsa sensacionalista, on, sense embuts, en més d'una ocasió es va xafardejar sobre la seva relació, obertament homosexual, amb l'atlètic actor de westerns Randolph Scott.
A Grant i Scott els unia, com afirma Eliot, "el seu gust per beure, fumar, la roba cara, l'humor sorneguer i que ambdós, sexualment, no eren especialment tòrrids, ja que consideraven el sexe com una mica accessori".

L'ombra de l'homosexualitat

Però si havia una remor que podia danyar la imatge d'una estrella era el fet de ser homosexual, assumpte que Grant, obsessionat amb triomfar, posaria punt i final amb la seua boda amb Virginia Cherrill, protagonista del film de Chaplin Luces en la ciudad.
Incapaç d'oblidar Scott, aquest va ser el primer dels quatre divorcis de l'artista al llarg de la seva vida. L'actor fins i tot va arribar a assegurar que els seus fracassos matrimonials es devien al fet que només s'enamorava de les dones que suplien la dolorosa absència de la seva mare, qui, suposadament, va morir quan Grant tenia 10 anys, encara que dues dècades més tard l'actor descobriria una veritat tràgica: la seva mare estava viva i tancada dins un manicomi.

El refugi de l'alcohol i el LSD

Incapaç de sentir-se feliç, l'insegur Grant, "l'home més estimat del món que va lluitar al llarg de la seva vida per trobar l'amor", esmorteïa el seu dolor a força de litres d'alcohol. Amb els anys, va arribar a superar el seu alcoholisme, medicant-se durant gairebé dues dècades, amb dosis de LSD en teràpies controlades al costat d'altres celebritats com l'escriptor Aldous Huxley.

Però si va haver un drama personal que sempre va perseguir Cary va ser la negativa de l'Acadèmia d'Hollywood a concedir-li un Oscar, a pesar de les seves magistrals interpretacions en pel·lícules com La fiera de mi niña, Historias de Filadelfia o Encadenados.

Massa independent i d'esquerres

I és que, en l'època del star-system que en Cary gosés treballar de manera independent, i fins i tot imposés condicions a les grans companyies cinematogràfiques, va fer guanyar-se l'antipatia dels membres de l'Acadèmia, una enemistat que es va accentuar després de la guerra quan li van acusar d'estar "massa a l'esquerra", entre altres coses, per la seua defensa a favor de Charles Chaplin o Ingrid Bergman, marginats per Hol·lywood. El primer per antimaericà, immoral i comunista i la segona per adúltera.

Finalment, en 1970, quan un dels seus successors, Gregory Peck, presidia l'Acadèmia de Cinema i van començar a respirar-se vents de canvi, Grant va rebre l'Oscar honorífic a una carrera "sense precedents". Diuen que, el dia que li van comunicar el premi, en Cary va trencar plorar.

Article publicat a El País

divendres, 7 de desembre del 2007

Cinema amb "La brújula dorada"


Article de Xavier Roca. Diari Avui.


Els èxits de les sagues cinematogràfiques d’El Senyor dels Anells i Harry Potter han fet que Hollywood s’entesti a buscar cada temporada la nova fantasia èpica rebentataquilles. Només d’un any ençà hem pogut veure productes com Eragon, Los seis signos de la luz, Stardust i Beowulf. La conversió d’aquestes en franquícia encara està per veure, però La brújula dorada ja neix condemnada a convertir-se en trilogia; i no pel seu final obert, sinó pel fet d’inspirar-se en un material literari en tres volums: la sèrie de novel·les La matèria obscura, de Phillip Pullman.

Sorprenentment dirigida per l’expert en comèdies Chris Weitz (productor i guionista d’American Pie), la pel·lícula es beneficia de la riquesa de l’original, que reverteix en una faula habitada per una imaginativa tipologia de personatges. Però, la crítica que Pullman feia en el seu llibre dels fanatismes i integrismes religiosos queda reduïda a gairebé res, i només s’esbossa tímidament una certa lluita entre la ciència i la superstició.

Suggestiva visualment i espectacular però mancada de sentit de l’humor, La brújula dorada acusa una certa confusió argumental per a qui no estigui familiaritzat amb La matèria obscura. I, el que és pitjor, fa gala d’una abusiva estandardització en les seves ganes d’assemblar-se a les superproduccions que vol emular: l’espectador passa d’uns ambients acadèmics que li recorden les adaptacions de J.K. Rowling a uns tràvelings aeris sobre paisatges nevats clavadets als de Peter Jack­son, passant per uns animals parlants dignes de Las crónicas de Narnia. Fins i tot apareixen Christopher Lee i la veu d’Ian McKellen.

dimecres, 5 de desembre del 2007

L'ós que explica contes

Les persones que es defiquen al teatre han fet o fan habitualment de contacontes. Ara poden tindre un nou company que els ajude a innovar en la seua feina. Si encara no has fet les compres de Nadal i no tens clar que pots regalar. Et presentem aquesta singular joguina: un ós de peluix que explica contes en 7 idiomes que es poden descarregar des d'internet.

Nabar és el nom d'un ós de peluix que explica contes tradicionals de tot el món; ho fa en set llengües: les quatre que són pròpies del Pirineu (èuscar, aragonès, occità, català) i en anglès, espanyol i francès. Aquesta joguina porta un connector USB que permet d'endollar-la a un ordinador, com ensenya el vídeo i descarregar-hi els contes de la web. També es poden carregar contes nous o música a la web i compartir-los amb la resta d'usuaris. Sens dubte un producte que ajuda a menuts i a grans a l'aprenentatge de llengües i sobretot a conèixer les minoritàries. A més a més, una bona manera d'escoltar, mitjançant l'òs, professionals de la veu i de la interpretació explicar contes.

Article publicat a www.vilaweb.cat

dimarts, 4 de desembre del 2007

"Dos pájaros de un tiro" avui a la venda


Serrat i Sabina publiquen avui 4 de desembre 'Dos pájaros de un tiro', l'àlbum que recull la seva gira de 75 concerts per Espanya, Mèxic, Veneçuela, Colòmbia, el Perú, Xile, l'Uruguai i l'Argentina des del 29 de juny al 18 de desembre del 2007.

'Dos pájaros de un tiro' es publica en dos formats: el primer fa referència a una caixa especial en edició limitada amb dos CD i un DVD que ofereix les 35 cançons del concert complet, el documental 'En el nido de los pájaros' (un 'making off' fet durant el concert a Barcelona) i un extens llibret de 24 pàgines. La segona opció recull una edició en 'digipack' amb un CD i un DVD de més d'una hora de música i 20 cançons, que també conté el documental i l'ampli llibret.

El repertori del concert és una alternança de les grans cançons dels dos artistes. En algunes, Serrat canta Sabina i Sabina Serrat. En totes, un es fon en l'altre per oferir versions noves. Aquest és el contingut d'un àlbum en què el públic és un protagonista més.

Ací teniu l'enllaç amb una entrevista que la televisió argentina fa als dos artistes.

Europa press

dilluns, 3 de desembre del 2007

Cava amb sabor a Hitchcock


Com cada any la companyia productora de caves Freixenet ha tret a la llum el nou anunci de Nadal per promocionar la seua beguda.

Aquest any l'encarregat de dirigir l'espot nadalenc ha estat l'oscaritzat Martin Scorsese, autor de llargmetratges com Taxi driver, Inflitrados, El aviador o Gangs of Newyork. Tot recordant el cinema d'un altre geni del món del cel·luloide, el gran Alfred Hitchcock, el realitzador nord-americà ha emprat com a fil conductor el cinema negre per tal de rodar l'anunci. Sense més preàmbuls us deixem amb l'enllaç del vídeo perquè el gaudiu de bon grat.




dissabte, 1 de desembre del 2007

Aturem la Sida



Avui dia 1 de desembre de 2007 és el Dia Mundial contra la Sida, malaltia que afecta a més de 30 milions de persones a tot el món i que el primer cas de la qual es va detectar fa 26 anys. Malauradament l'Estat espanyol, amb 150.000 seropositius, és el territori europeu amb més casos d'infecció. Es calcula que hi ha unes 35.000 persones que no saben que són portadores del VIH, tot posant en perill les seues vides.

Fa 14 anys la interpretació de Tom Hanks a la pel·lícula Filadèlfia li va suposar el seu primer Oscar al millor actor. En aquest film dirigit per Jonathan Demme, l'actor nord-americà es posava a la pell d'un malalt de Sida de forma magistral. Com actors de repartiment tenia a Antonio Banderas i el camaleònic Denzel Washington. Sens dubte un llargmetratge del tot recomanable a tots els amants d'aquest art. Tanmateix, no va ser Tom Hanks l'únic en emportar-se una estatueta daurada aquella nit dels Oscar, l'incombustible Bruce Springsteen, s'emportà l'Oscar a la millor cançó original amb Streets of Philadelphia. Ací us deixem la traducció de la mateixa i l'enllaç per escoltar-la. Desitgem de tot cor que l'any vinent celebrem que la Sida s'ha eradicat.

Bon dissabte!

Els carrers de Filadèlfia

Estava magolat i malmés
I no podia dir el que sentia
No hem podia reconèixer
Vaig veure el meu reflex a una finestra
No coneixia la meua pròpia cara
Oh, germà vas a abandonar-me
Mentre em consumesc
Als carrers de Filadèlfia?


Caminí per l’avinguda fins que les meues cames
pesaven com pedres
Escoltí les veus d’amics que desapareixien i se n’anaven
A la nit sentia la sang per les meues venes
Negra i xiuxiuejadora com la pluja
Als carrers de Filadèlfia


No hi ha cap àngel que m’aculla
Només tu i jo amic meu
La roba ja no em ve bona
He caminat milers de quilòmetres
Només per deteriorar aquesta pell


Ja s’ha fet de nit, estic gitat però despert
Puc sentir com m’apague lentament
Aleshores rep-me amb tu germà amb el teu bes infidel
O ens deixarem en pau mútuament així

Als carrers de Filadèlfia.