EL LLIURAMENT DE PREMIS DE LA FALLA XÚQUER I L'ACTUACIÓ DE L'ÚLTIM TOC TINDRÀ LLOC LES 20:30H.

DISCULPEU L'ERRADA

LA DIRECCIÓ

Esta vesprada contes i llegendes amb l'Últim Toc

Aquesta vesprada a les 7 hores a la Casa de la Cultura de Sueca, tindrà lloc el lliurement de premis literaris de la Falla Xúquer i la representació de Contes i llegendes de l'Últim Toc Teatre.

Tot intercalant històries i llegendes universals i del País Valencià, diferents actors de l'Últim Toc ens contaran un seguit de relats que han viscut en primera persona. Follets, cavallers, princeses, monstres, éssers paranormals i alguna visita de l'altre món ens portaran a móns imaginàris i fantàstics. Tot açò i més aquesta vesprada a les 7 a la Casa de la Cultura de Sueca.

Calendari d'actuacions!

Ja podeu visitar el calendari d'actuacions de l'Últim Toc Teatre. Podeu accedir-hi tot picant a la part superior dreta d'aquesta pàgina. Baix de la pestanya "Obres de l'Últim Toc Teatre".

Avui la música del Tio Fredo

Des de la Ribera hem descobert aquest cantautor que ha fet aquest blues dedicat a "l'all i pebre d'anguiles". El vídeo no té cap pèrdua! Piqueu i gaudiu!

El blues de l'all i pebre del Tio Fredo.

Aquest dissabte concert!

Concert de Els Souvenirs d'Ulisses el proper dissabte 1 de març al Casal Jaume I de Sueca.

Aquest dissabte a les 8 de la vesprada actuarà aquest grup format per habitants de la Ribera. Andreu Escrivà, Josep Querol, Mara Navarro, Núria Santacreu i Emili Chaqués (aquestos dos darres integrants de l'Últim Toc Teatre) són els components d'aquesta agrupació nascuda el septembre passat amb motiu de l'Espai Jove organitzat pel Consell de la Joventut de Sueca. El repertori que han preparat està integrat per cançons originals, versions de clàssics al valencià i temes actuals. Els Souvenirs d'Ulisses agrairan la vostra assistència i tractaran de fer-vos gaudir amb la seua música.

Avui... va d'epitafis!

La mort sempre ha estat considerada com quelcom macabre i trist. Tanmateix hi ha personatges i personalitats que han deixat a les seues tombes un últim missatge abans de partir a l'altre món que s'ha convertit en universal per la seua originalitat i bon humor.
Ací et presentem una selecció.

Epitafis

“Lleig, fort i formal” de John Wayne

“Si voleu els majors elogis heu de morir-vos” d'Enrique J. Poncela

“Ja deia jo que este metge no valia molt” de Miguel Mihura

“Ací continua descansant el que mai no treballà” P. Melich

“Per aguantar-me un pet ací em veig” este està en una tomba del cementeri de Sant Josep, Granada

“Va viure mentre vivia” en una tomba del cementeri d'Ágreda (Sòria)

“That's all folks” (”Això és tot amics”) de Mel Blanc, l'actor de veu nord-americana que era el que doblava a Porky, el porc dels Looney Tunes.

“Si no vaig viure més va ser perquè no em va donar temps” del Marqués de Sade

“Estic ací en l'últim escaló de la meua vida” de Marlene Dietrich

“Només li demane a Déu que tinga pietat amb l'ànima d'este ateu” de Miguel d'Unamuno

“No és que jo fóra superior, és que els altres eren inferiors” d'Orson Welles

Col·laboració de Teresa Llàcer i Viel

And the Oscar goes to... JAVIER BARDEM!

Javier Bardem guanya el seu primer Oscar pel seu paper a No es país para viejos i fa història al món del cinema.

L'actor amb un discurs bilingüe va dedicar a la seua família el guardó així com als comics de l'estat espanyol. Cal fer ressó que la triomfadora de la nit va ser No es país para viejos que se'n va emportar 4 estatuetes, inclosa la de millor pel·lícula, direcció i guió adaptat. A continuació us oferim un resum dels guanyadors i guanyadores d'aquesta edició número 80 de la festa del cinema. Si voleu vore el moment en què Bardem recull l'Oscar piqueu ací.

NO ES PAÍS PARA VIEJOS. 4 premis: pel·lícula, direcció i guió adaptat (Joel i Ethan Coen) i actor de repartiment (Javier Bardem)
EL ULTIMÁTUM DE BOURNE. 3 premis: muntatge, so i muntatge de so.
POZOS DE AMBICIÓN. 2 premis: actor principal (Daniel Day-Lewis) i fotografia.
LA VIDA EN ROSA. 2 premis: actriu principal (Marion Cotillard) i maquillatge.
MICHAEL CLAYTON: actriu de repartiment (Tilda Swinton)
RATATOUILLE: pel·lícula d'animació.
JUNO: guió original.
EXPIACIÓN: banda sonora.
ONCE: cançó.
SWEENEY TODD: direcció artística.
ELIZABETH. LA EDAD DE ORO: vestuari
LA BRÚJULA DORADA: efectes visuals
DIE FÄLSCHER (LOS FALSIFICADORES): pel·lícula de parla no anglesa (Àustria)

Teatre a Alzira amb Carles Gandia

L'ajuntament d'Alzira oferta un curs de teatre per a iniciats a la Casa de la Cultura impartit per Carles Gandia.

Carles Gandia i Cebolla, integrant de l'Últim Toc Teatre, és l'encarregat d'impartir aquest curs d'art escèniques a la capital de la Ribera Alta. El curs començarà el primer divendres del mes de març i formarà part del programa d'Oci Alternatiu promocionat per l'ajuntament de la localitat. Aquest programa d'oci nocturn ofereix una alternativa de diversió per als adolescents i joves amb activitats que es duen a terme de nit durant el cap de setmana. Per aquesta raó el curs es realitzarà d'11 a 1 de la nit, atés que pretén ser una alternativa d'oci i diversió per a la jovenalla de la ribera. Si tens interés per apuntar-te pots fer-ho al 96 240 26 90. Per últim destacar que el programa d'Oci Alternatiu d'Alzira ofereix activitats de tot tipus com ara senderisme nocturn, campionats de futbol i bàsquet, tallers, cursos de batuka, dansa del ventre i guitarra així com concursos de cant i de ball.

Avui l'article número 100 del bloc de l'Últim Toc

Avui publiquem l'article número 100 del nostre bloc teatral i per commemorar-ho hem creat un nou enllaç.

A partir d'aquest dia pots veure quines són les obres de l'Últim Toc que estàn en cartell, així com totes les que hem fet. A poc a poc anirem ampliant les obres històriques que s'han fet des del 1994, amb vídeos, fotografies, i altres curiositats. Mentrestant, ja podeu picar ací, per veure les OBRES DE L'ÚLTIM TOC TEATRE o també a l'enllaç que teniu a la part superior dreta.

Avui una mica d'art

Cada quadre amaga una història, i en aquest cas, la nostra col·laboradora Teresa Llàcer i Viel, ens conta que hi ha darrere d'aquest llenç pintat per Diego Velázquez.

LES FILADORES

El famós quadre presenta la llegenda grega d´Aracne i Atenea.

Aracne, natural de Lidia i filla d´un tintorer, tenia l´habilitat de cosir i teixir tapissos extraordinaris. Tanta era la seua fama i la seua supèrbia que arribà a afirmar-se millor teixidora que la deessa de les arts, Atenea.

Un dia, una vella arribà a sa casa i li va demanar veure els tapissos. Aracne els va treure i l´anciana els va examinar afirmant que era excessiva la seua perfecció com per haver estat confecionats per la seua mà, que semblaven traspuar una essència divina. La jove orgullosa va afirmar que eren seus i que, a més, si competira amb Atenea, la guanyaria sense dubte.

En eixe moment, la vella es tranformà en la deessa esmentada i la desafià.

Durant dies estigueren ambdues teixint sense descans i, el dia del veredicte, es sentencià que ambdós treballs eren magnífics però que, el pertanyent a Atenea, emanava una lluentor divina.

Atenea, ofesa per l´orgull de la jove i per haver elegit com a motiu del tapís una de les persecucions de donzelles per qüestions sexuals que el seu pare, Zeus, frequentava a fer, castigà a Aracne a teixir durant tota la seua existència, així que la transformà en una aranya.

El quadre ens mostra una escena entre filadores: La vella de l´esquerra és Atenea (ho sabem perquè l´artista va deixar entreveure per les seues faldes una cuixa jove i desacord amb el rostre per a identificar-la) i la jove que està d´esquenes a l´espectador a la banda dreta és Aracne.

A més, el tapís del fons del quadre és una escena d´eixa mateixa llegenda: És el moment del veredicte, en el que Aracne és transformada en aranya per Atenea (es pot identificar pel casc de guerrer).

Autor: Diego Velázquez

Data de creació: 1644-1648

Localització actual: Museo de El Prado, Madrid (España)

Estrenem nou logo!

L'Últim Toc Teatre estrena nou logotip.

El passat diumenge 17 de febrer, després de veure diverses propostes i amb una múltiple ronda de votacions, finalment es va decidir per majoria que aquest serà, a partir d'ara, el nou logotip que identificarà la nostra associació teatral. Esperem que us agrade!

Jaume I conquesta Hollywood

La indústria del setè art nord-americana baralla la possibilitat de gravar un llargmetratge sobre el pare de la nació catalana al més pur estil Braveheart.

Segons diversos mitjans informatius, la biografia del rei Jaume I pot acabar en fotogrames en els pròxims mesos. Amb un pressupost de 15 milions d'euros es tractaria la història, la llegenda i els fets viscuts pel monarca nascut a Montpeller. Segons l'empresa cinematogràfica Cinesa, després dels primers contactes amb els estudis més destacats de Los Angeles, sembla ser que el rei Conqueridor seguirà el camí marcat per altres superproduccions com Alejandro Magno, Gladiator o Braveheart i que el guionista Gary Selvaggio serà l'encarregat d'adaptar la Crònica de Jaume I al cinema. La mateixa empresa ha esmentat que el projecte es troba en fase embrionària i que encara és prompte per parlar del repartiment o del director que s'encarregarà de dirigir el film. Tanmateix, ja s'ha fet un primer esborrany del guió. Cal recordar que no és la primera vegada que Hollywood s'interessa pels fets històrics europeus, sense anar-hi més lluny, va ser a Peníscola on es gravaren diverses seqüències de la pel·lícula El Cid, protagonitzada per Charlton Heston i Sofia Loren l'any 1961.En les pròximes setmanes els mantindrem informats.

Eleccions, Dia de la Dona i l'Últim Toc

L'Últim Toc Teatre tornarà a representar una selecció dels contes del llibre d'Urbà Lozano Femení singular.

El proper dia 5 de març i l'endemà, el dia 6 març tindran lloc a Almussafes i Sueca,respectivament, les esmentades representacions. Ambdues es duran a terme a la Casa de la Cultura de cada poble i l'hora serà a les 7 de la vesprada a Almussafes i a les 8 de la vesprada a la capital de la Ribera Baixa. En aquesta ocasió, s'hi inclouran dos relats més que no s'interpretaren a la presentació de les Tertúlies de Ca Fuster.
Per últim destacar que a Almussafes es presentarà el llibre i a Sueca es realitzarà l'actuació per commemorar el Dia de la Dona. Atés que el dia 8 de març serà jornada de reflexió de les eleccions generals, l'ajuntament ha decidit que l'espectacle de l'Últim Toc i Urbà Lozano se celebre dos dies abans.

El crític recomana

Article escrit per Teresa Llàcer i Viel

Una adolescent (Ellen Page) està al jardí de la que sembla sa casa, observant una butaca vermella i bevent sense parar una garrafa de Sunny Delight. Aquest és l´inici de Juno, la nova pel·lícula de Jason Reitman que narra la història d´esta jove intel·ligent i descreguda. La seua aventura comença quan s´adona de les conseqüències d'una nit de passió amb el seu amic Bleeker (Michael Cera) al sofà de sa casa. Està embarassada i el pare s'ho agafa amb molta filosofia, així que Juno decideix tindre el nen i donar-lo en adopció amb el consentiment del seu pare i la seua madrastra. D´esta forma s´inicia la recerca del matrimoni adoptiu ideal per al seu fill, els quals són Mark (Jason Bateman) i Vanessa (Jennifer Garner). Ella desitja un fill per damunt de tot i ell sembla tindre més interessos (d'oci) amb Juno que no pas paternals.

La pel·lícula, candidata a 4 Óscars, narra amb humor el transcurs de l´embaràs de la protagonista i la relació que s'estableixt amb els que seran els pares adoptius de la criatura. Si bé té el perfil d´una possible pel·lícula ensucrada no peca d´ordinaria gràcies al perfil dels personatges que fixa el guió i que acompanyen la protagonista amb la forma peculiar en la que s'esdevenen els seus pensaments.

De la cinta destaca la bona interpretació de l´actriu principal (candidata a l'Óscar), la qual dota de molta naturalitat a Juno i la de l´ansiosa dona per ser mare, Jennifer Garner. I, per supost, l´excel·lent guió amb els seus diàlegs punxants i carregats de sarcasme.

D'una forma senzilla i visual aquest llargmetratge ens ofereix una realitat fictícia sobre la naturalitat en què es poc tractar un embaràs en l'adolescència.

Suecans a la tele

Els suecans Joan Santacreu i Rafa Miragall seran dos dels protagonistes d’ Altra oportunitat, la nova sèrie de televisió que Canal 9 començarà a emetre diumenge que ve a les vuit de la vesprada.

Durant els últims mesos, tant Rafa com Joan han participat en el rodatge d'aquesta producció de Malvarrosa Mitjana i Continental Produccions per a la Televisió Pública Valenciana.

Als estudis de Plató València, els actors de Sueca han compartit sessions al costat d'altres companys que completen el repartiment com Alicia Ramírez, Jaume Puçol, Gretel Stuyck o Pep Sellés.
D’aquesta manera, Rafa Miragall interpretarà un dels protagonistes de la sèrie, un agent de la Policia Local del poble de Sant Miquel. L’actor de la Ribera Baixa compta amb una dilatada trajectòria com actor tant de televisió com de teatre, així com a professor d’arts escèniques. El seu últim treball al costat de la companyia Bramant Teatre amb el seu espectacle Reencuentros, actualment de gira pel País Valencià, ha rebut una excel·lent acceptació de crítica i públic.
Pel que correspon a Joan Santacreu, amb només 22 anys, interpretarà en Altra oportunitat el Jordi, el fill de l'alcalde del poble. Es tracta d'un adolescent sobre qui recauran les trames juvenils de la sèrie.

Santacreu dóna el salt a la televisió després de la seva dedicació al teatre. El seu últim treball ha estat Maniàtics, dirigida pel també suecà Pere Marco, de Maduixa Creacions, un espectacle encara de gira i que supera ja les 80 representacions en diversos escenaris del Països Catalans.

Font de la notícia Sueca TV.

Aquells meravellosos anys

Te'n recordes d'aquell temps...quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"? ...Es podien arreglar les coses amb un simple.... "Això no val!!" Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar". El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...". Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat,o una bossa de "cochinaes" quan sorties de l'escola... Fer una muntanya de sorra, o castells de "xurros" podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una vesprada a la platja... Per salvar els nostres companys només calia un crit de “salvats" o "vaig de bulto" o "messi"... Quan enfadar-se era dir "ja no t'ajunte"... Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A què no fas això?" o jugant a "beso, verdad o atrevimiento", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc... 'Tonto l'últim" o "l'últim 'uela' " era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia... Sabies també com "corrien el xinesos" perquè un amic teu tocava el timbre del veí i arrencava a córrer.. Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat, la major desil·lusió era haver sigue elegit l'últim en l'equip de fútbol, els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors...Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixava el "Ratoncito Pérez'"... GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe. Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials, quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida...El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves... tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves, el major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC... Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia...

Altre premi al cabàs

L'actor canari guanya el premi Bafta (l'oscar anglés) per la seua interpretació al film No és país para viejos.

Javier Bardem competia amb el seu company de repartiment Tommy Lee Jones, Paul Dano (Pozos de ambición), Philip Seymour Hoffman (La guerra de Charlie Wilson) i Tom Wilkinson (Michael Clayton).
A més d'aquest guardó, Bardem ha aconseguit ja, entre altres reconeixements, el Globus d'Or. Si els membres de l'Acadèmia de Hollywood opinen com la resta de crítics, el 24 de febrer Bardem pot posar a la seua vitrina la preuada estatueta daurada.
Cal destacar que pel que correspon a la millor direcció, Joel i Ethan Coen se'n portaren el premi pel mateix llargmetratge. Val a dir, que No es país para viejos està causant sensació entre els espectadors i la crítica.
Per últim us deixem amb l'enllaç de la primera actuació de Bardem a la gran pantalla, amb només 6 anys.

Avui, un conte.

Col·laboració de Carles Gandia i Cebolla

El mestre Sensei alçà els braços i va exclamar:

AUTODISCIPLINA!

-Estimat mestre, ¿és tan important que tinga una autodisciplina si vull ser actor?

-Disciplinar-se és la manera de col·locar-se en actitud de deixeble.

-No ho entenc, estimat mestre Sensei.

-No ho entens perquè eres un alumne de teatre, no el meu deixeble.

-Continue sense entendre-ho, ¿quina és la diferència?

-El deixeble és aquell en condicions d'aprendre, sols llavors pot aparèixer el Mestre.

Seguidament, el Mestre Sensei repartí entre tots els assistents el següent text:

Quan parlem de la disciplina pensem de seguida en el sargent que li dóna ordres a un soldat. La disciplina no deu imposar-la el director o el professor de teatre. El que seria ideal és que l'actor arribe a autodisciplinar-se. Ara bé, açò no és castigar-se per no haver fet allò establert. Si comets un error, has de fer alguna cosa immediatament per corregir-lo. La disciplina ha de ser assumida pel practicant de forma voluntària per afavorir el seu propi desenvolupament.

La disciplina en teatre és comprendre l'essència de l'activitat que realitzem i afavorir la millor concreció de la tasca. Estem parlant de la disciplina com a actitud. Aquesta actitud és la que ens prepara per a assajar amb els companys i a la predisposició de compartir un treball expressiu. És arribar a l'hora fixada encara que els altres arriben més tard i és també no faltar a la cita, atés que sempre és imprescindible en una tasca col·lectiva.

Disciplina, des d'aquesta òptica, és fer un escalfament encara que la resta no ho faça, és portar els estris i objectes de treball, és preparar l'àmbit, descobrir si el sol està brut, detectar si hi ha canvis a l'espai i el seu mobiliari. És, també, dur sempre roba de faena i canviar-se amb temps al vestuari, tot vivint aquest moment com una transició que predisposa per a la tasca.

Disciplina es concentrar-se a l'assaig, fer atenció, no trencar l'àmbit, no distraure´s, no fer bromes quan no toca i ajudar a què s'acomplisquen els objectius proposats per a el dia escaient.

Disciplina és guardar els materials de l'espectacle una vegada acabat l'assaig. Abans de res. Abans de preocupar-se per altres coses, abans de tornar a vestir-se de carrer. Per tal que demà es puguen trobar al seu lloc i per reparar allò que s'haja trencat.

Disciplina és saber que no hi ha cap justificació per no acomplir amb allò que hem dit abans. Quan detectem alguna excusa és senyal de què encara no hem comprés l'essència de l'activitat teatral o que l'ego no permet tindre la humilitat suficient per compartir adecuadament amb altres una disciplina.

L'alumne que havia fet les preguntes se n'anà capcot i estigué pensant durant un temps. Finalment decidí abandonar les classes. Actualment treballa a l'empresa del seu pare i algunes vegades publica crítitques teatrals a un diari de tirada provincial. Es casà farà cosa d'un mes i prefereix anar al cinema que al teatre.

Si no tens veu, crida. Si no tens cames, corre.
Si no tens ganes, inventa.
Perquè recorda que tot gran esforç
començà amb un espurna ben menuda.

Curiositats històriques

Col·laboració de Teresa Llàcer i Viel

Curiositats de monarques

Es diu que Atila va morir de mort natural, l'any 453, després de passar una de les seues moltes nits de boda, amb Hidegunda, filla d'un rei burgundi, mentre esperava la princesa romana Honoria, germana de l'emperador Valentinià III, amb qui també s'anava a casar.

Carles VII va deixar de menjar per por a ser enverinat i va morir d'inanició.

Es té per cert que el 1889 el xa de Pèrsia va ser un hoste molest. En el viatge que va realitzar a Londres, va intentar comprar la marquesa de londonderry. En eixa mateixa visita, quan estava en un saló ple de gent al costat del Príncep de Gal·les, li va dir que si les dones presents eren les seues esposes, era millor que les fera decapitar i després comprar altres més boniques.

Maria de Montpeller va elegir el nom per al seu fill pel procediment d'encendre dotzes grans ciris i assignar-li a cada un el nom dels dotze apòstols. El que s'apagara l'últim seria el nom elegit. És el darrer en apagar-se fou l'assignat a sant Jaume.

Quan va morir Isabel I de Rússia, el 1762, es trobaren al seu armari 15.000 vestits. Acostumava a canviar-se de roba dos i tres vegades per nit.

En la cort dels Àustries és prohibia que un home tocara la reina. Així, si la reina queia o sofria un accident, havien d'esperar que arribara el rei a alçar-la.

Per què és diu que la noblesa és de SANG BLAVA? En no realitzar tasques al camp, els nobles no tenien la pell morena i a través de la seua blanquíssima pell els venes pareixien portar sang blava.

El mut de la CAMPSana

Col·laboració de Joanjo Aguar i Matoses    

Francesc Camps, el popular President de la Generalitat Valenciana, es nega un dia sí i l'altre també a respondre les preguntes dels periodistes que cobreixen els seus actes.

Millor dit, resultaria divertit si es tractés d'una ficció rodada per especialistes en circuit tancat. Però, malauradament, és verídic al cent per cent. Protagonitzat per intrèpids periodistes que intenten exercir la seua professió al cor de ciment armat de la jungla valenciana, veiem com una vegada i altra acaben sent repel·lits per la bèstia negra del Partit Popular, hereva del poder ancestral que ens sotmeté amb mà de ferro durant quaranta anys seguits, en el seu afany desaforat d'emular al màxim aquell altre que ens arrabassà els furs i la dignitat tot just ha fet tres segles. I aleshores ja no sé si riure, o plorar...
Prova d'açó és aquest vídeo emés el dimecres, 30 de gener del 2008 al programa CQC (Caiga quien Caiga) de telecinco.

"La soledad" triomfa als premis Goya

La pel·lícula La soledad de Jaime Rosales s'emporta els premis al millor llargmetratge, actor revelació i direcció.

La cinta guardonada parla de com les coses més menudes i les grans tragèdies marquen les relacions humanes. Segons el mateix director "és una pel·lícula radical". Malgrat que passà per la cartellera sense pena ni glòria, el film va ser seleccionat per a la secció "Una certa mirada" del Festival de Cannes.

El orfanato amb 7 estatuetes, inclosa a la del millor director debutant (Juan Antonio Bayona) i millor guió original, va aconseguir la meitat dels Goya als quals optava. Pel que fa a Las 13 rosas, aconseguí 4 guardons, entre ells, el de millor banda sonora i el de millor actor de repartiment.
En relació a les millors interpretacions masculina i femenina, Marivel Verdú obtingué el seu primer Goya, després de 5 candidatures, per 7 mesas de billar francés i Alberto Sanjuán al millor actor del 2007 per Bajo las estrellas.
La gal·la va ser presentada per l'histriònic José Corbacho que va amenitzar amb nombrosos gags i acudits una cerimònia que no es va fer llarga sinó tot el contrari.
Si voleu veure la parrella de guardonats podeu picar ací.

Anniversari del rei Jaume I

Demà farà vuit segles del naixement de Jaume I el Conqueridor.

Jaume I el Conqueridor, anomenat el Bon Rei Jaume pels seus súbdits, va néixer el 2 de febrer de 1208 a Montpeller, fill de Pere el Catòlic. Demà dissabte, doncs, farà vuit segles de l'esdeveniment. En aquest vídeo podeu veure el perfil biogràfic d'aquest gran rei: pràctic, realista, religiosament poc fanàtic, no tan sols va doblar el territori de la Corona Catalano-aragonesa (va menar la conquesta de Mallorca i de València), ans va bastir una potent administració.

També va intentar una croada a Terra Santa, però no hi reeixí.

A la casa de la ciutat de València encara es conserva el penó que, segons sembla, van hissar els musulmans en signe de derrota. Aquest rei és, segurament, la figura històrica que més agermana els territoris de parla catalana.

Font de la notícia www.vilaweb.cat