La maledicció de Shakespeare

La làpida on estan sepultats les restes del dramaturg William Shakespeare a Anglaterra serà reparada malgrat dur un epitafi que adverteix que caurà una maledicció sobre aquell que s'atrevesca a moure-la.

La tomba de l'escriptor britànic es repararà com a part d'uns arranjaments en l'església de la Santíssima Trinitat, en la localitat de Stratforf upon Avon on va néixer l'escriptor. La làpida, que els arquitectes asseguren que no mouran, duu un gravat que resa:

"Bon amic, per Jesús, no intentes cavar la pols aquí tancada.

Beneït siga l'home que respecte aquestes pedres

i maleït aquell que remoga els meus ossos".

L'escriptor anglès, batejat a l'abril del 1564 i enterrat 52 anys després en aquesta església, va ser pel que sembla qui va deixar escrites aquestes línies abans de morir. L'advertiment de l'anomenat Bard d'Avon ha ajudat a mantenir la seva làpida intacta durant gairebé quatre segles. Ian Stainburn, portaveu dels arquitectes encarregats d'aquests treballs de reparació del temple, ha assenyalat que les restes de l'escriptor no seran tocades. Al seu torn ha explicat que la làpida cal que siga arreglada ja que va resultar erosionada pel pas del temps. Ens trobarem davant una altra llegenda com la de Tutankamon?

Font de la notícia: Cadena Ser

Mor Sidney Pollack

El director de cine Sidney Pollack ha mort als 73 anys a Los Angeles, víctima d'un càncer.

Pollack, nascut a Lafayette (Indiana) l'1 de juliol de 1934, va dirigir Tootsie (1982), amb Jessica Lange i Dustin Hoffman, Balleu, maleïts, balleu (1969), amb Jane Fonda, Tal com érem (1973), amb Robert Redford i Barbra Streisand, i Memòries d'Àfrica (1989), amb Robert Redford i Meryl Streep. Amb aquesta última pel·lícula, el cineasta va aconseguir els seus únics dos Oscars, com a millor director i per la millor pel·lícula.Pollack estava casat i tenia tres fills, un dels quals es va morir en un accident aeri el 1993, fet que el va portar a allunyar-se durant un temps de la gran pantalla. Va reaparèixer el 1995 amb Sabrina, una adaptació de la cèlebre pel·lícula que Billy Wilder va rodar el 1954.A més de dirigir, Pollack va fer d'actor a l'inici i al final de la seva carrera i també, sobretot en la seva última etapa, de productor. Així, en aquests últims anys l'hem pogut veure com a actor en films com Michael Clayton (2007), La intèrpret (2005), Eyes wide shut (1999), de Stanley Kubrick, i Made of honor (2008), un film que actualment està en cartellera als Estats Units.Pel que fa a la producció, el cineasta ha donat suport a pel·lícules com Sentit i sensibilitat (1995), dirigida per Ang Lee, o El pacient anglès (1996) i Cold mountain (2003), d'Anthony Minghella.

Diari Avui

Claudi Ferrer fa 50 anys

L'actor suecà i integrant de l'Últim Toc Teatre Claudi Ferrer i Ramos compleix avui 50 anys.

Des del bloc de l'Últim Toc volem felicitar avui l'amic Claudi pel seu aniversari i per la dedicació que ha estat donant a la nostra associació teatral durant els darrers anys. El seu saber fer diari i la il·lusió costant que ofereix han estat vitals per tal que el nostre grup creixés de manera considerable. Li desitgem que a partir d'avui la seua vida estiga repleta de tot allò que més li agrada i que no li falte allò que molt bé sap fer: actuar davant un públic. Per molts anys Claudi!

Mor Carlo Colombaioni, el millor pallasso del món

Carlo Colombaioni, un dels grans clowns hereu directe dels llegendaris pallassos de la Commedia dell'Arte italiana, va morir el 15 de maig.

Tenia 75 anys i un infart va ser la causa de la seva mort. Conegut mundialment per la seva col·laboració, al costat dels seus germans, en la pel·lícula Els clowns de Federico Fellini, Colombaioni, que pertanyia a una llarga estirp de pallassos, es va plantejar en un moment donat canviar la carpa d'un circ pels escenaris dels teatres i els platós de cinema i televisió, cosa que va haver de fer, segons va confessar en moltes ocasions, per poder sobreviure. Membre d'una família d'artistes amb una tradició que es remunta a més de tres-cents anys, Carlo ha estat considerat en els tractats del clown com un dels grans mestres que mantenien el seu ofici tal com es desenvolupava des de fa segles. Va ser pioner en no pintar-se el rostre per a sortir a actuar ni posar-se el nas típic del pallasso, i ha treballat, entre uns altres, amb Dario Fo.
Practicava el seu gènere a través d'unes tècniques i un estil tradicional, sobretot si se li compara amb altres figures del món del clown, com Jango Edwards o Leo Bassi, amb qui va coincidir en nombrosos festivals i mostres internacionals. No emprava accessoris, i l'estructura dels seus espectacles era una successió d'esquetxos on, fent ús de la farsa i la desmitificació, duia a escena temes diversos, però tractant d'arribar a un públic de totes les edats. Considerat un dels grans en el seu gènere, l'any 2002 i dintre del Festiclown de Pontevedra, on hi van acudir especialistes internacionals, Carlo va ser proclamat com el millor clown del món. Durant més de 30 anys va actuar al costat del seu cunyat Alberto Vitali, sota el nom d'I Colombaioni. També va crear un espectacle en solitari, després de la defunció del seu cunyat que va representar fins fa poc tot oferint una mostra comparativa sobre l'evolució de l'art clown a través de gags sobre la guerra, l'Església, Pinotxo, malabars... Cal afegir que Colombaioni va visitar en nombroses ocasions l'estat espanyol on es va donar a conèixer en els anys setanta, i des de llavors no va deixar de ser reclamat en els escenaris d'arreu de la península.

Font de la notícia: Diari El País.

Avui Vol-Ras a Almussafes

Aquesta nit a les 22:00 h tindrà lloc a la Centre Cultural d'Almussafes la representació de l'obra Canguelis del trio del Principat Vol-Ras.

L'espectacle estrenat a la localitat valenciana de Xirivella amb motiu de la Mostra Internacional de Pallassos està actualment de girà per tot el País Valencià. És per això que poblacions com Sagunt, Puçol i Oliva han rigut bona cosa amb els esquetxos d'aquest grup teatral de Catalunya que ja porta més de 20 anys sobre els escenaris. Canguelis tracta sobre els temors del ser humà i com fer teràpia contra la por. És amb aquesta barreja de terror i humor que l'obra ens descobreix com desenvolupar el sentit de l'humor per fer-nos més forts davant situacions aterradores. L'entrada té un preu de 3,60 € i els joves entre 14 i 30 anys tenen entrada gratuïta si porten el DNI.

Segona edició de "Femení singular"

Edicions Bromera trau una segona edició del llibre d'Urbà Lozano Femení singular a causa de la bona venda d'exemplars del Premi Vila de Teulada 2006.

L'Últim Toc Teatre va interpretar una selecció dels relats amb motiu del Dia de la Dona a les poblacions de Sueca i Almussafes a més de col·laborar en la presentació del llibre a les Tertúlies de ca Fuster en gener d'aquest any. Des d'aquesta bitàcola volem donar l'enhorabona a l'alginetí més mediàtic de la Ribera i esperem que ben prompe ho siga del País Valencià. Aprofitem la benentesa per agrair a Urbà Lozano la possibilitat d'adaptar i interpretar els seus contes, atés que ha estat per a nosaltres un repte que ens ha ajudat a crèixer professionalment. Esperem col·laborar amb ell en futures ocasions.

Maig del 68 amb Raimon

Quaranta anys després del seu recordat concert a la Facultat de Ciències Polítiques com a signe de protesta i de lluita per la llibertat, el cantautor valencià Raimon torna a la Universitat Complutense de Madrid el pròxim dijous 22 per a commemorar el "maig del 68".

La Universitat Complutense de Madrid, ha volgut retre homenatge als protagonistes del nostre maig del 68 amb un cicle d'activitats i que començà ahir amb la inauguració d'una exposició fotogràfica. El plat fort de la iniciativa serà el recital que Raimon oferirà el dia 22 a les 21.00 hores en l'Amfiteatre Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina de la UCM. El coordinador del projecte és José Manuel García Vázquez, qui recorda en el programa explicatiu del cicle, que un dels fites de maig del 68 a l'estat espanyol va ser el recital de Raimon davant centenars d'estudiants, que es convertiria en emblema de la protesta contra la dictadura franquista i la lluita per un país més lliure i just. El 13 de maig del 1968 estudiants i obrers francesos van marxar pels carrers de París posant en escac el govern gal. Va ser una autèntica revolució d'idees que al crit de "siguem realistes, demanem l'impossible", que traspassà fronteres i es va traduir en múltiples activitats sindicals i reivindicatives que van alterar el dia a dia de la llavors denominada Universitat Central de Madrid. Us deixem amb l'enllaç d'una cançó emblemàtica de Raimon per tal que comproveu que els temps tampoc han canviat tant.

Font de l'article. Agència EFE.

Xarxa Teatre inaugura el Festival Mawazine de Rabat

La companyia escènica castellonenca Xarxa Teatre inaugurà el passat 16 de maig el Festival Mawazine de Rabat amb Nit Màgica un espectacle amb el qual pretén submergir el públic en una gran festa del foc, de la música i de la pólvora.

Segons explica el director de Xarxa Teatre, Leandre Escamilla "l'espectacle evoca les santantonaes valencianes, en les quals s'escenifica la persecució dels dimonis a Sant Antoni, i d'una manera gradual va atrapant la gent fins a conduir-la a la gran catarsi de foc amb la qual finalitza". Durant la posada en escena, instruments de percussió i dolçaines animaren, durant prop d’una hora, els assistents marroquís que per primera vegada gaudiren d'aquest "correfoc" que mai abans s'havia dut al Marroc ni al continent africà malgrat haver estat representat des del 1986 en més de 30 països.

Destaquem a més que la crítica europea ha qualificat Nit Màgica de "vent mediterrani de força 10"per la seua força, el seu ritme, el seu colorit i la seua vitalitat. Esperem que Xarxa Teatre torne ben aviat a Sueca com ja ha fet en anteriors edicions del Festival Internacional de Mim.

Avui Faemino y Cansado a Almussafes

Aquesta nit a les 22:00 h al Centre Cultural d'Almussafes té lloc l'actuació del duet de còmics Faemino y Cansado.

Son dos està basat en una sèrie de gags que els propis Faemino y Cansado han realitzat al llarg del seu pas per televisó i que no van ser representats en teatre. Un espectacle que reflecteix la trajectòria d'aquesta singular parella durant els seus més de vint anys de carrera. Faemino y Cansado avancen que Son dos "se sembla molt a l'espectacle Están aquí dentro. Hem tornat a recuperar alguns personatges de televisió i hem escrit noves històries per a ells". A diferència d'alguns dels seus treballs anteriors, en aquest busquen la riallada més sonora la qual et fa perdre els papers. El duo humorístic va començar la seva carrera a Madrid amb espectacles rondaires, posteriorment en teatres, van continuar en televisió i van tenir un programa propi. Ara omplin teatres. El seu humor, encara que sol etiquetar-se com "incassificable" tracta amb surrealisme les situacions més quotidianes. Cal dir que l'entrada té un preu de 3,60 € i els joves entre 14 i 30 anys tenen entrada gratuïta si porten el DNI.

Laia Castelló a escena

Demà, 15 maig a les 20h al teatre principal de Benicàssim es farà l’estrena dels treballs realitzats al llarg del curs, pels alumnes de l’aula de Teatre Carles Pons, de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.

Els cursos realitzats, en aquesta aula han estat tres: el curs d’iniciació al teatre (profesor Joan Comes), el curs d’interpretació (Cesca Salazar) i el taller de muntatge escènic (Regina Prades).

Pel que fa al curs d’iniciació, s’ha de dir que han adquirit un alt nivell d’interpretació i de coneixements teatrals, ja que quasi tots són principiants i no han experimentat mai l’adrenalina que provoca actuar en un escenari davant d’una inmensa multitud. Aquestos ens interpretaran l’obra Amor a mars, un recull d’esquetxs, la majoria d’ells sorgits a través de la improvisació a les classes impartides per Joan Comes. Cal destacar que entre els alumnes d’aquest curs n'hi ha dos més experimentats, un es tracta de Naurddine integrant de la Cia. Engrata Teatre i amb un llarg recorregut teatral amb companyies d’Alemanya, del Marroc, dels EE.UU… i l’altra es tracta de la Laia Castelló, integrant del l’Últim Toc Teatre. Un apunt que s’ha de prendre d’aquesta aula de teatre i de l’espectacle que ens oferiran, és que la llengua de l’espectacle serà el català, ja que que aquesta aula és impulsora de fomentar-lo, és a dir de normativilitzar-lo als espectacles teatrals.
Es tracta d’un espectacle per gaudir i passar-ho d’allò més bé, només has de tenir ganes per asistir-hi.

Ells t’esperen! I tu, t’animes?

Un dia, una fotografia. Avui... Carrer abadia

No som famosos com els Beatles ni tenim tampoc el seu poder de convocatòria. Tanmateix no desaprofitem cap oportunitat per immortalitzar un moment per sentir-nos autèntincs artistes de ressó (tot siga per divertir-nos!). En aquesta fotografia fem un guiny a la portada d'aquell disc dels grup de Liverpool anomenat Abbey Road que va resultar l'obra cabdal del quartet anglés. Encara que la imatge semble casual, no sabeu com vam córrer al bell mig del pas de zebra només el semàfor es posà en verd per als peatons, atés que només disposavem de 30 segons per captar l'instant. Esperem que el resultat us dibuixe un (mig) somriure.

Kauen...!!!

El passat dissabte 10 de maig una comitiva d'integrants de l'Últim Toc Teatre tinguérem l'ocassió de veure l'espectacle Kauen produït per Lalomita produccions i representat a l'humil teatre del barri de Campanar de València.

Amb el pianista Álex Velázquez tocant en directe, els actors Juan Verdú i Marcos Jiménez interpretaren tot un seguit d'esquetxs trets dels textos de l'actor i dramaturg alemany Karl Valentin. Amb una posada en escena senzilla i original, aquesta parella d'histrions de la companyia Pluja Teatre representaren una sèrie de diàlegs i situacions quotidianes pròximes a l'absurd en els quals els personatges queden atrapats per complet en una espiral d'històries grotesques. Cal fer ressó que tots els espectadors que veuen l'obra també queden atrapats no sols pels gags, sinó per la contagiosa cançó que canten en començar i finalitzar l'espectacle. Si voleu veure el vídeo promocional de Kauen piqueu ací.

Avui... Martes y 13

Van ser els més vistos als Cap d'Any dels anys 90 i van ser la cara més divertida de tota una generació. El seu humor no va traspassar fronteres però sí que va traspassar les llars de moltes famílies. Malgrat que es van separar fa ja més de deu anys, encara tenim tatuats a la memòria molts dels seus gags i sketchs que mai ningú ha volgut imitar, atés que el seu humor ha estat únic i inimitable. Des de la "empanadilla de Móstoles" fins al "Diga melón" tot passant per Lauren Castigo al Corral de la Pacheca i per l'anunci de la tonyina Rianxeira, aquest duet amb un humor surrealista, gutural i gestual ens ha fet riure sempre de bona gana. Molts lamentarem el final de Martes y Trece, tanmateix les noves tecnologies ens han permés veure per mitjà del DVD o d'internet les seus paròdies i parides. Amb ànim de fer-vos riure piqueu ací i passeu-ho genial!

Adéu a l'últim símbol franquista de Sueca

L'ajuntament de Sueca retira, gairebé 60 anys després de la seua col·locació, una àguila franquista de pedra esculpida a una de les creus de Sueca.

Malgrat que portem més de 30 anys de democràcia, mai s'havien retirat tots els símbols franquistes de Sueca. La passada legislatura el regidor d'ERPV Vicent Amanç, es va encarregar de llevar "l'aguilot" que imperava a la Casa de Correus de Sueca. En aquesta ocasió ha estat el govern de Compromís (Bloc-Iniciativa) per mediació del regidor de serveis Josep Franco, qui s'ha encarregat de llevar l'últim vestigi de la dictadura Franquista que habitava a la nostra localitat. Cal fer ressó que a Sueca queda encara per resoldre el canvi de nom de la Falla 18 de Julio, que a pesar de no compartir cap ideologia d'extrema dreta, no vol variar el seu nom per tal de no perdre drets econòmics i altres guardons, per antiguetat de fundació, que atorga la Junta Local Fallera. Tanmateix, s'ha especulat que per tal de respectar la Llei de la Memòria Històrica, en els pròxims mesos la falla passarà a denominar-se "La 18".

La gira teatral conclou amb èxit

Després d'un mes bastant intens a causa de la gira teatral de l'obra 1707-2007 de la nit a la mañana, l'Últim Toc Teatre comença a preparar nous projectes.

Amb molta satisfacció els components de l'agrupació s'han felicitat pel treball realitzat a les diferents poblacions on han actuat i per l'acollida que han rebut per part dels ajuntaments i dels espectadors. El director de la companyia Carles Gandia destacava aquest cap de setmana el nivell de col·laboració, dedicació i actitud que ha mostrat tot el grup, tot tenint en compte que els integrants no es dediquen de manera professional al teatre sinó que ho fan per deboció lúdica. Així i tot, segons Gandia "aquest primer pas professional que hem donat en ser acceptats pel SARC es prova de què estem treballant bé i que, encara que queda lluny, cada dia som un poc menys amateurs i una mica més professionals". Cal afegir que la pròxima actuació del grup es concretarà a la IV Mostra Sonora de caire internacional que un any més es durà a terme a Sueca i que està dirigida pel prestigiós músic Voro García.

Última actuació de la primavera de L'Últim Toc

L'Últim Toc Teatre realitzarà aquesta nit a les 22:30 h. l'última actuació de la primavera.

Per tal de tancar les representacions primaverals l'Últim Toc Teatre posarà en escena una vegada més l'obra 1707-2007 de la nit a la mañana al Teatret de la localitat d'Alfara del Patriarca. Cal fer ressó que la gira d'aquest espectacle finalitzarà el 2 de novembre a La Llosa de Ranes. Pel que correspon a nous espectacles els mantindrem informats pròximament. Gaudiu del pont i veniu a veure l'Últim Toc... si us ve de gust!