El fantasma d'Elvis

Si consultem qualsevol biografia del Rei del Rock, sembla evident que va morir el 16 d'agost del 1977. Però molts nord-americans no opinen el mateix. Hi ha milers de persones conveçudes que Elvis Presley encara és viu, i, segons les estadístiques, cada dia hi ha almenys una persona que el veu en algun racó dels Estats Únits d'Amèrica, especialment en supermercats i benzineres. Hi ha gent que assegura que Elvis viu a l'Àfrica, i alguns afegeixen que està en companyia de Jim Morrison. Altres afirmen que a la tomba de Graceland hi ha enterrada una altra persona i reclamen l'exhumació del cadàver. El grup Living Colour va ironitzar sobre aquest tema amb la seva cançó Elvis is dead. Però, és possible que Elvis siga encara viu? Es tracta d'un fantasma? Com s'explica que el vegen en un sol dia als dos extrems del país?
Sens dubte, l'impacte de la seva música encara perdura en diverses generacions que no es resignen a viure sense el seu estimat Rei del Rock. Tampoc hi ha ajudat gaire el fet que fa uns mesos s'organitzés una gira amb un Elvis virtual. És a dir: es van fer uns concerts reproduint tots el elements d'una actuació autèntica d'Elvis Presley. Amb l'orquestra i algun dels músics que l'acompanyaven sempre, amb la mateixa escenografia i, fins i tot, amb la seva veu original gràcies als miracles de la tecnologia. A més, el públic podia veure el fantasma d'Elvis a través d'unes pantalles de vídeo on se'l veia cantant la cançó que aquesta estava sonant. Poser és per això que tants nord-americans tenen aquestes estranyes visions. Però la qüestió és: i si tingueren raó?


FERRAN CLAVELL. Expedients X del rock

A la recerca del logotip!

L'Últim Toc Teatre, amb afany de renovació, cerca un nou logotip per al seu grup.

Si t'agrada dissenyar o, si més no, dibuixar, i et fa il·lusió crear un logotip per a l'Últim Toc Teatre, ara tens l'ocasió de fer-ho! Envia'ns la teua proposta a ultimtocteatre@hotmail.com. I, si resultes seleccionat t'ho agrairem eternament, perquè formaràs part de la història de la nostra associació teatral.

"Femení singular" al diari Levante

L'escriptor i professor de l'IES Joan Fuster, Salvador Vendrell, va publicar ahir dilluns a la seua columna setmanal al diari Levante, el següent article sobre la presentació de fa unes setmanes del llibre "Femení Singular" d'Urbà Lozano a les Tertúlies de ca Fuster. Reproduïm íntegrament el text.

Et trauen de casa per assistir a un acte cultural i et trobes amb la sorpresa que passes una vetlada molt agradable. I això que no t´ho esperaves, perquè es tractava d´una cerimònia d´aquelles en què creus que compartiràs espai i temps amb gent molt seriosa i sense ganes de fer-se un bon gintònic. Vas a les tertúlies de ca Fuster i t´hi trobes Abel Guarinos que presenta el llibre Femení Singular (Bromera) d´un amic seu, el jove escriptor Urbà Lozano. Dic jove, perquè va nàixer un any abans del maig del 68, però ja té prou edat per a haver portat en un sobre -res de correus electrònics- les cròniques de futbol de l´Alginet a València quan era corresponsal del seu poble d´aquest diari que ara llegiu. Abel també era corresponsal a Sueca del mateix diari i, a més, compartia estudis amb l´autor. Potser, per això, i per la qualitat dels contes, Abel va fer una intervenció molt acurada sobre el llibre, incorporant-hi actrius que interpretaven textos de l´obra. Tot un regal molt alegre i plaent per a una presentació d´un llibre que va aconseguir omplir Casa Fuster com no ho havia fet mai en una cosa d´aquestes. Els magnífics vint-i-sis relats del llibre d´Urbà ens presenten vint-i-sis dones protagonistes que viuen amb molta intensitat les seues dèries. Hi trobareu la dona romàntica, la dona viciosa, la dona indecisa, la dona calculadora, la dona clàssica, la dona resignada, la dona reivindicativa?, però totes amb la personalitat independent i singular que les actrius que les interpretaren saberen reflectir en aquell alegre i amé acte. No havia vist mai un autor tan pagat i content d´allò que estaven fent amb la seua obra. Després, durant el sopar, amb la companyia de Manolo Boix, l´alcalde Joan Baldoví, Manel Chaqués i uns quants amics, confessà que s´havia emocionat, molt més que quan guanyava l´Alginet i enviava la crònica al Levante-EMV.

Espectadors a balquena!

Toni Albà ompli el Bernat i Baldoví i acaba l'espectacle entre vítols i aplaudiments.

El passat divendres dia 25 de gener va tindre lloc l'actuació del camaleònic Toni Albà. Tot disfressat del rei Joan Carles va respondre, en un increïble exercici d'improvisació, totes les preguntes que els assistents varen presentar en aquesta Audiènica i-real. A més a més, oferí als espectadors les seues imitacions de l'expresident Aznar així com del papa Benet XVI. Per acabar d'arrodonir la festa, l'actor del Principat va llegir una redacció (tot fent de rei que vol aprendre valencià) on intercalava un gran nombre dels pobles del País Valencià amb diversos jocs de paraules.
L'Últim Toc Teatre no va faltar a la cita, i, mostra d'això, és la fotografia que teniu a dalt.

Toni Albà a Sueca

L'humorista català Toni Albà actua aquesta nit a les 23:00 hores al Centre Cultural Bernat i Baldoví.

L'actor i director d'espectacles com Hop era! i col·laborador habitual del programa Polònia de TV3 presentarà a Sueca el seu espectacle Audiència I-Real on farà gal·la, per a gust de tots els assistents, de les seves numeroses i divertides imitacions, entre elles, la del rei Joan Carles I.

Ana Frank i "l'arbre de la llibertat"

La força de grups ecologistes impedeix la tala del castanyer que veia l'adolescent jueva des del seu amagatall d'Amsterdam. L'arbre és, avui en dia, un símbol de la llibertat dels pobles.

Coincidint amb la celebració del Dia de l'Holocaust, les autoritats dels Països Baixos i grups ecologistes han arribat a un acord per salvar de la tala un arbre centenari i malalt que s’alça sobre la casa d'Amsterdam on Ana Frank s'amagava dels nazis i escrivia el seu famosíssim diari. Pel que sembla, la jove escriptora trià aquell arbre per a abstreure's de l'horrible persecució a la que se sotmetien els jueus com ella. Una espècie de refugi espiritual allunyat del terror quotidià.

Al voltant de l'imponent castanyer d'índies, que suma 150 anys però que en els últims temps ha entrat en un irreversible procés d'envelliment, està previst instal·lar una armadura abans de l'estiu que el protegeixi del pas del temps.

Va ser la Fundació Ana Frank qui s’anotà la primera victòria en els tribunals el novembre passat, en guanyar un litigi interposat contra la ciutat d'Amsterdam, que havia ordenat tombar el castanyer d’índies a causa de la seva visible deterioració. Les autoritats sostenien que si no es talava l’arbre acabaria enfonsant-se amb les seves enormes branques sobre la casa i museu d'Ana Frank, centre de peregrinació de centenars de milers de jueus de tot el món. El jutjat va concedir un ajornament però no ha estat fins a ara quan s'ha assolit una solució definitiva.
És per això que l'Ajuntament d'Amsterdam, el museu, l'Institut d'Arbres dels Països Baixos, propietari d'aquest exemplar, i la Fundació Ana Frank han arribat a un acord conjunt en virtut del qual un equip d'experts de diversos països posarà en pràctica el pla urgent per a salvar l'arbre.

Els veïns i els partidaris de la seva permanència argumenten que, en tractar-se d’un símbol de la llibertat, paga la pena fer esforços extraordinaris per a la seva preservació.

Font de la notícia www.elpais.es

El Tricicle torna a València

Paco Mir, Joan Gràcia i Carles Sans, els components del grup el Tricicle, portaran el seu nou espectacle que, sota el nom de Garrik!!, vol ser un homenatge al primer còmic anglès del s. XVIII que va defensar la tasca beneficiosa de la risoteràpia. L’estrena a València de Garrik!! es farà al teatre Olímpia de València el 26 de març.

El Tricicle busca amb el seu teatre gestual, homenatjar un artista que, segons els comediants, amb el seu humor aplicava un remei natural i infalible per a posar remei a la infelicitat de l'època: el riure. Després de 27 anys de professió, els membres del Tricicle s’han adonat que a més a més de ser actors, també són risoterapeutes, i no descarten que, en un futur no molt llunyà, els seus serveis s’incloguin dins la Seguretat Social.

Font www.algarroba.net

La mort de Paul McCartney

La pobra Linda McCartney va viure enganyada durant molts anys, segons la teoria de la que opinen que Paul McCarteny ja fa temps que és mort. L'afer P.I.D. (Paul Is Dead) és una teoria sorgida a finals dels seixanta que deia que McCarteny havia mort d'un accident de cotxe i que els altres Beatles intentaven encobrir la mort fent servir un doble. La cosa va arribar tan lluny que, el 1969, McCartney es va veure forçat a interrompre les seves vacances per desmentir el rumor públicament.
No va servir de res. Fred LaBour, estudiant de la Universitat d'Illinois, va aportar tota mena de dades i proves per demostrar la teoria.

1. A la cançó Strawberry Fields Forever se sent com John Lennon diu I buried Paul (Vaig enterrar en Paul). Però Lennon va assegurar que en realitat deia Strawberry sauce.

2. Els Beatles van incloure unes pistes als seus discos posteriors. A la portada de Revolver, McCartney és l'únic membre del grup que no mira cap a l'objectiu de la càmera.

3. A Abbey Road, Paul McCartney hi surt descalç (es diu que als morts se'ls enterra sense sabates) i fumant amb la mà dreta (tot i que és esquerrà). Una altra pista reveladora: el cotxe que està aparcat al carrer té la matrícula 28 IF, i això es va interpretar com que McCartney tindria 28 si (If en anglés) no hagués mort el 1966.

4. Al Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band encara hi ha més llenya. Hi surt un baix fet amb flors (aquest era l'instrument de McCartney) i amb només tres cordes, fet que indicaria que falta un dels quatre Beatles. A més, si poseu un mirall davant del bombo de la bateria de la portada llegireu (amb una mica d'imaginació, és clar) la frase 1 ONE 1 X HE/DIE a la part on posa LONELY HEARTS. Això significaria: 1 ONE 1 (un, un, un) són els altres tres Beatles, X és en Paul, HE/DIE significa ell mor i la barra que separa les dues paraules apunta a McCartney. Bonic, oi?

Podríem seguir aportant proves sobre la mort de l'exbeatle perquè la llista és innacabable. Però nosaltres tenim l'argument definitiu que confirma la teoria. És impossible que l'autor de la mediocre Young boy sigui la mateixa persona que en un dia va compondre genialitats com Let it be i Yesterday. Conclusió: l'actual Paul MacCartney és un impostor.

FERRAN CLAVELL: Expedients X del rock.

George amb "g" de genial

Ha estat i és el pare de la cançó d'autor,i, amb permís de Bob Dylan, el cantautor més traduït i versionat de tots els temps.

George Brassens (1921-1981) va saber transmetre d'una manera senzilla però carregada d'humor i d'ironia un cançoner que malgrat els anys, no passa de moda. Mostra d'açò, és la quantitat de músics internacionals que han cantat i canten el seu repertori en altres llengües. Sense anar més lluny, Paco Ibáñez va publicar el disc Paco Ibáñez canta a Brassens on versionava, entre altres, cançons com La mala reputación (també cantada per Loquillo) o Por una muñeca me hice chiquitín. Uns anys més tard el grup La Mandrágora format per Joaquín Sabina, Javier Krahe i Alberto Pérez feia el mateix amb la tormenta i Marieta. I, al seu torn, en la nostra llengua, Joan Manuel Serrat, Quico Pi de la Serra, Miquel Pujadó, Rafael Subirachs i Josep Maria Espinàs cantaven els versos del músic francés.
Un dels clàssics més divertits d'aquest cantautor és El gorila, versionada en castellà per Joaquín Sabina i Joaquin Carbonell. Sense més informacions us deixem amb l'enllaç perquè rieu de bona gana.

Bon dilluns!

Saps què veure aquest cap de setmana?

La segona pel·lícula del jove director Joe Wright (la seua ópera prima fou Orgullo y Prejuicio, basada en la novel·la de Jane Austen) ha merescut el Globus d'Or a la millor pel·lícula i a la millor banda sonora original.

Teresa LLàcer. Sueca.

Expiación és una cinta, l´argument de la qual, comença un dia estival a l´Anglaterra del 1935 sota l´ombra de la II Guerra Mundial. L´escriptora Briony Tallis (Saoirse Ronan), la narradora d´aquesta història, té 13 anys i viu a una mansió victoriana enmig dels terrenys familiars junt amb la seua mare, la seua germana, Cecilia (Keira Knightley), i els servents. Eixe dia espera l´arribada del seu germà per passar amb ell el cap de setmana però una serie de malentesos, barrejats amb la imaginació d´esta nena, causaran la separació de Cecilia i del seu amant, Robbie (James McAvoy).
Si bé la trama és excel·lent gràcies al context històric (basat en el llibre d´Ian McEwan Atonement) també la psicologia dels personatges (resaltant la de Briony) així com el tractament, són destacables.

Pel qua fa a la fotografia, cal fer ressò que és increïble. Així ho demostra la naturalitat del matí a l´inici del film, els plans sota l´aigua o els interiors de la mansió en fer-se fosc. S'ha de fer atenció a la seqüència de la platja amb els soldats britànics i als moviments de la càmera que acompanyen la mirada del protagonista contemplant aquell lloc d´aparença irreal i d'uns colors grisos que contrasten amb el rosa del cel. En relació a la banda sonora, el soroll de les tecles d'una màquina d´escriure configuren una sonoritat que deixarà indiferents ben pocs.

És una cinta molt recomanable tant per aquells que cerquen un cinema de qualitat com per a aquells que simplement entren a les sales sense premeditació de la pel·lícula que van a vore.

Humor anglés

Un dels humoristes més internacionals i destacats dels últims anys ha estat l'actor britànic Rowan Atkinson, més conegut pel seu persontatge Mr. Bean.

L'histriònic actor va triomfar durant els anys 80 i 90 amb sèries com L'escurçó negre. A més a més ha fet diverses incursions en el cinema amb pel·lícules com Bean, Quatre bodes i un funeral, Jonhny English o Secrets de Família. Cal destacar que ha estat guardonat amb un premi Emy i una altre de l'Acadèmia Britànica.
Sense més romanços un deixem amb l'enllaç d'un dels vídeos més memorables del seu personatge Mr. Bean.

Gaudiu-lo!

El Ball dels Cavallets torna a Sueca

Sueca recupera un altre ball tradicional per a la processó de la Mare de Déu de Sales.

Un dels escriptors més prolífics de Sueca, el pare Amado Burguera, parlava el 1920 al llibre La milagrosa imagen de Nuestra Señora la Virgen de Sales, del "Ball de cavallets", el qual acostumava a sortir a la processó de la Mare de Déu de Sales. Tanmateix, es desconeix la data exacta de la primera eixida a la processó del 8 de septembre.

L'Escola de danses de la Ribera, entitat integrada en l'associació cultural Aula de Música Tradicional de Sueca, ha recuperat, quasi 90 anys després, aquest ball format per vuit figures de cartró- pedra que representen cavalls i que són dutes per infants, tot fent referència a les lluites entre moros i cristians.

D'aquest manera, Sueca recupera una altra dansa, atés que al llarg dels últims anys han tornat a renàixer balls com el dels Tornejants o s'han incorporat d'altres característics del País Valencià com els castells humans de la Muixeranga.
Per últim, cal fer ressó que aquest ball també té lloc a poblacions com Xàtiva, Alcoi, Banyeres de Mariola o València.

Font de la notícia Sueca TV.

El crític recomana

El nostre cinèfil de torn (a més de poeta, fotògraf i comediant) Joanjo Aguar, ens ha passat aquest llistat cinematogràfic per a tots els amants del seté art. Esperem que us siga de gust i profitós per al vostre lleure.

LLISTAT DE PEL·LÍCULES... MOLT RECOMANABLES.
(Complementàries a altres grans obres mestres).

(Una selecció de Joanjo Aguar i Matoses. Sueca, 28 de juliol del 2007.
12 de desembre del 2007).

- Troya (de Wolfgang Petersen)

- Leon, el Professional (de Luc Besson)

- El Último Mohicano (de Michael Mann)

- El Mundo está Loco, Loco, Loco (de Stanley Kramer)

- Vencedores y Vencidos. Los Juicios de Nuremberg (de Stanley Kramer)

- Cadena Perpetua (de Frank Darabont)

- Cyrano de Bergerac (de Jean Paul Rappeneau)

- Bailando con Lobos (de Kevin Costner)

- Historia de un Soldado (de Norman Jewison)

- La Hija del General (de Simon West)

- Sospechosos Habituales (de Brian Synger)

- Hotel Rwanda (de Terry George)

- El Señor de la Guerra (d'Andrew Niccol)

- Ciudad de Dios (de Fernando Meirelles)

- El Jardinero Fiel (de Fernando Meirelles)

- Syriana (de Stephen Gaghan)

- Traffic (de Steven Soderberg)

- Bailar en la Oscuridad (de Lars Von Trier)

- La Madre Muerta (de Juanma Bajo Ulloa)

- Airbag (de Juanma Bajo Ulloa)

- Reservoir Dogs (de Quentin Tarantino)

- Pulp Fiction (de Quentin Tarantino)

- Snatch. Cerdos y Diamantes (de Guy Ritchie)

- Lock, Stock and Two Smoking Barrels (de Guy Ritchie)

- Vacas (de Julio Médem)

- Tierra (de Julio Médem)

- Tasio (de Montxo Armendáriz)

- Tierra y Libertad (de Ken Loach)

- La Teta y la Luna (de Bigas Luna)

- Bámbola (de Bigas Luna)

- Fresa y Chocolate (de Tomás Gutiérrez Alea)

- Rojo (de Krzysztof Kieslowski)

- Amanece, que no es poco (de Jose Luis Cuerda)

- Así en el Cielo como en la Tierra (de Jose Luis Cuerda)

- La Vaquilla (de Luis García Berlanga)

- Calle Mayor (de Juan Antonio Bardem)

- Muerte de un Ciclista (de Juan Antonio Bardem)

- El Experimento (d'Oliver Hirschbiegel)

- Cube (de Vincenzo Natali)

- El Bueno, el Feo y el Malo (de Sergio Leone)

- Once Upon a Time in the West (de Sergio Leone)

- Agáchate, Maldito (de Sergio Leone)

- Bloody Sunday (de Paul Greengrass)

- Plan Oculto (de Spike Lee)

- Adaptation. El Ladrón de Orquídeas (de Spike Jonze)

- Balas sobre Broadway (de Woody Allen)

- Leyendas de Pasión (de Edward Zwick)

- Marathon Man (de John Schlesinger)

- Las Aventuras de Jeremiah Johnson (de Sydney Pollack) [Per als
amants de la muntanya]

- Cold Mountain (d'Anthony Minghella)

- Seven (de David Fincher)

- Doce Hombres sin Piedad (de Sidney Lummet)

- Ciudadano Kane (d'Orson Welles)

- ¡Que Bello es Vivir! (de Frank Capra)

- Juan Nadie (de Frank Capra)

- Braveheart (de Mel Gibson)

- Lawrence de Arabia (de David Lean)

- Blade Runner (de Ridley Scott)

- Thelma y Louise (de Ridley Scott)

- Black Hawck Derribado (de Ridley Scott)

- Apocalypse Now (de Francis Ford Coppola)

- La Chaqueta Metálica (de Stanley Kubrik)

- La Delgada Línea Roja (de Terrence Malick)

- Capitan Conan (de Bertrand Tavernier)

- Platoon (d'Oliver Stone)

- JFK. Caso Abierto (d'Oliver Stone)

- Gosford Park (de Robert Altman)

- La Edad de la Inocencia (de Martin Scorsese)

- Magnolia (de Paul Thomas Anderson) [És ben estranya...]

- El Club de los Poetas Muertos (de Peter Weir)

- Master and Comander. Al Otro Lado del Mundo (de Peter Weir)

- El Pianista (de Roman Polansky)

- La Lista de Schindler (de Steven Spielberg)

- Amadeus (de Milos Formann)

- En Busca del Fuego (de Jean Jacques Annaud)

- La Misión (de Roland Joffé)

- El Hombre Elefante (de David Lynch)

- Edward Scissorhands (de Tim Burton)

- Pesadilla antes de Navidad (de Henry Selick. Productor: Tim Burton)

- Dead Man (de Jim Jarmusch)

- Dead Man Walking. Pena de Muerte (de Tim Robbins)

- Monstruos S.A. (de Pete Docter i Pixar Animation Studios)

- La Increible ¡pero cierta! Historia de Caperucita Roja. [
Hoodwinked! ] (de Cory Edwards)

- Point Break. Le llaman Bodhi (de Kathryn Bigelow)

- Días Extraños (de Kathryn Bigelow)

- El Príncipe de las Mareas (de Barbra Streissand)

- Primera Plana (de Billy Wilder)

Èxit amb "Femení singular"

La presentació del llibre Femení singular a les tertúlies de ca Fuster supera totes les expectatives.

No hi cavia ni una agulla. Amb gent escampada per tots els racons de la biblioteca suecana es va dur a terme la presentació del recull de contes d'Urbà Lozano. L'acte va estar molt amenitzat gràcies al presentador Abel Guarinos, que fins i tot va sortejar 6 exemplars de La màquina de roncar (primer llibre de Lozano) tot repartint butlletes de paper col·locades dins d'una sabata de taló roja. Posteriorment, l'escriptor d'Alginet, amb un bingo de joguet, va traure les boles dels afortunats. Tot seguit tingueren lloc les interpretacions de les actrius de l'Últim Toc Teatre, dos de les quals sense avís previ, que sorprengueren de bon grat el públic assistent. Per acabar, s'exhauriren tot els llibres posats en venda. Per rematar-ho, l'Últim Toc Teatre tornarà a interpretar els contes el proper 8 de març per commemorar el Dia de la dona.

Si voleu saber més sobre l'acte podeu picar al blog d'Urbà Lozano.

L'Últim Toc a les Tertúlies de ca Fuster

L'Últim Toc Teatre participa per primer cop a les Tertúlies de ca Fuster amb la presentació del llibre Femení singular d'Urbà Lozano.

Aquest divendres 11 de gener a les 20:00 hores tindrà lloc a la Biblioteca suecana la presentació per part d'Abel Guarinos del recull de contes Femení singular, llibre que ha guanyat el Premi Vila de Teulada 2006.
Com hem dit en anteriors articles l'Últim Toc Teatre hi participarà amb la posada en escena d'una selecció dels relats escrits per l'autor d'Alginet, flamant guanyador del premi "Constantí Llombart" de narrativa en valencià 2007 per la seua novel·la Plagis.
Les actrius que escenificaran els textos de Lozano seran Teresa Llàcer, Núria S. Santacreu, Júlia Escrivà, Carmen Castells, Patrícia Carbonell, Sarah Tomàs i Laia Castelló.

Des d'ací agraïm a totes elles el seu esforç i dedicació per fer possible aquesta tertúlia teatral.

Alcoi commemora els 300 anys de l'ocupació borbònica

El Casal Jaume I organitza un concert commemoratiu d'Al Tall.

El matí del 9 de gener de 1708, mig any després de la desfeta d'Almansa, el romanent de la guarnició austriacista d'Alcoi va capitular davant les tropes borbòniques, que atacaven vila per tercera vegada en pocs dies. Tres-cents anys després, el Casal Jaume I-Ovidi Montllor i la Comissió 9 d’Octubre organitzen tot un seguit d’actes per a commemorar la desfeta, entre els quals un concert d'Al Tall que tocarà dissabte al Teatre Salesians.

Avui, a les vuit de la vesprada, l'historiador Josep-Lluís Santonja, parlarà dels Tres-cents anys de la defensa d'Alcoi. 1708-2008. Divendres, al Club d'Amics de la Unesco, s'hi presentarà el Memorial de Greuges d'Alcoi.

El desembre de 1707, força mesos després de la desfeta d'Almansa i de la crema de Xàtiva, Berwick va rebre l'ordre de Felip V de liquidar el front valencià, que sols resistia a Alacant, Dénia i Alcoi, i començà per aquesta darrera. El 6 de gener de 1708 va bombardejar la ciutat, fins que els 280 homes que defensaven Alcoi van haver de capitular.

En aplicació del Decret de Nova Planta, va ser derogat el sistema tradicional de govern del municipi, tant civil com judicial, i es va establir un nou ajuntament nomenat pel rei, constituït per vuit regidors. Totes les institucions forals de la ciutat foren suprimides i hom deixà d'escriure els documents oficials en valencià. El tradicional sistema d'elecció dels jurats fou extingit i el nomenament de regidors (vitalicis) es reservà al monarca ocupant. El sistema polític, administratiu, fiscal i judicial tradicional del regne valencià havia estat liquidat.

Font de l'article www.vilaweb.cat

(No) Hi haurà Mostra Sonora a Sueca

Aquest any 2008 no es durà a terme la quarta edició de la Mostra Sonora a Sueca.

La Mostra Sonora, festival de música contemporània que s'havia realitzat a la capital de la Ribera Baixa durant els mesos de juny de 2005, 2006 i 2007, no tindrà continuïtat. Segons les declaracions de l'equip de govern de l'ajuntament de Sueca, aquest esdeveniment no té el ressó popular necessari i la seua despesa supera la partida prevista per a la regidoria de cultura. Tanmateix, tant l'alcalde com el regidor afirmaren que era millor emprar el pressupost d'aquesta mostra per potenciar la del Festival de Mim.

El compositor i director de la Mostra Sonora Voro Garcia ha declarat que la Mostra es continuarà fent encara que siga en una altra localitat.

DESTAQUEM A 12 DE JUNY DEL 2008 QUE AFORTUNADAMENT LA MOSTRA SONORA ES VA PODER DUR A TERME A SUECA.

Mes de categoria per a l'Últim Toc Teatre

L'Últim Toc Teatre tanca positivament les seves actuacions de Nadal.

Mai aquesta agrupació havia tingut tantes actuacions i col·laboracions teatrals. És per això que el mes de desembre de 2007 ha estat el més intens de la història d'aquesta formació dedicada a les arts escèniques. Durant els cap de setmana de desembre i la primera setmana de gener, l'Últim Toc Teatre organitzà l'animació nadalenca del centre comercial Sueca Parc. És així com el Pare Noel, donyets, donyetes, xancuts, patges, maquilladores, carters reials i els Reis Mags amenitzaren les vesprades dels infants de Sueca.
A més a més, aquest grup de teatre va representar el passat 27 de desembre El Betlem de la Pigà. Obra castellonenca que va omplir de gom a gom el Centre Cultural Bernat i Baldoví i que rebé l'acceptació del públic amb incombustibles vítols i aplaudiments. Posteriorment, amb la col·laboració dels Juniors del Carme, l'Últim Toc, sense oblidar el seu vessant solidari, posà en escena l'obra Com a xiquets a l'Asil d'Ancians Desamparats de Sueca, tot fent gaudir la gent més gran de la localitat.
I per acabar d'arrodonir les actuacions, durant el mes citat s'han dut a terme els assajos de la presentació del llibre d'Urbà Lozano Femení Singular. Presentació que tindrà lloc el pròxim 11 de gener a les 20 hores dins les Tértulies de ca Fuster. L'Últim Toc hi participa mitjançant la interpretació d'una selecció de textos de l'autor d'Alginet.

Tanmateix tota aquesta tasca no s'hagués pogut realitzar sense l'ajuda desinteressada i constant de Carles Gandia, Claudi Ferrer i Teresa Llàcer. A tots tres gràcies per fer possible que la flama de l'Últim Toc Teatre no s'apague.

Avui visita del Rei Melcior al Sueca Parc

Aquesta vesprada de 6 a 8:30 el Rei Melcior visitarà el centre comercial Sueca Parc.

Gràcies a les gestions realitzades per l'Últim Toc Teatre, Sa Majestat, vingut expressament d'Orient visitarà el poble de Sueca avui dia 3 de gener. Cal destacar a més, que ahir tinguérem la satisfacció de rebre el rei Baltasar i que demà ens acompanyarà el rei Gaspar. Hem d'agefir que cada rei vindrà acompanyat del seu respectiu patge i d'Enric el Gegant, un personatge singular que farà gaudir amb les seves bromes i divertiments a tots els presents.