DISCULPEU L'ERRADA
LA DIRECCIÓ


La mort sempre ha estat considerada com quelcom macabre i trist. Tanmateix hi ha personatges i personalitats que han deixat a les seues tombes un últim missatge abans de partir a l'altre món que s'ha convertit en universal per la seua originalitat i bon humor.
Ací et presentem una selecció.
“Lleig, fort i formal” de John Wayne
“Si voleu els majors elogis heu de morir-vos” d'Enrique J. Poncela
“Ja deia jo que este metge no valia molt” de Miguel Mihura
“Ací continua descansant el que mai no treballà” P. Melich
“Per aguantar-me un pet ací em veig” este està en una tomba del cementeri de Sant Josep, Granada
“Va viure mentre vivia” en una tomba del cementeri d'Ágreda (Sòria)
“That's all folks” (”Això és tot amics”) de Mel Blanc, l'actor de veu nord-americana que era el que doblava a Porky, el porc dels Looney Tunes.
“Si no vaig viure més va ser perquè no em va donar temps” del Marqués de Sade
“Estic ací en l'últim escaló de la meua vida” de Marlene Dietrich
“Només li demane a Déu que tinga pietat amb l'ànima d'este ateu” de Miguel d'Unamuno
“No és que jo fóra superior, és que els altres eren inferiors” d'Orson Welles

Javier Bardem guanya el seu primer Oscar pel seu paper a No es país para viejos i fa història al món del cinema.
L'actor amb un discurs bilingüe va dedicar a la seua família el guardó així com als comics de l'estat espanyol. Cal fer ressó que la triomfadora de la nit va ser No es país para viejos que se'n va emportar 4 estatuetes, inclosa la de millor pel·lícula, direcció i guió adaptat. A continuació us oferim un resum dels guanyadors i guanyadores d'aquesta edició número 80 de la festa del cinema. Si voleu vore el moment en què Bardem recull l'Oscar piqueu ací.
NO ES PAÍS PARA VIEJOS. 4 premis: pel·lícula, direcció i guió adaptat (Joel i Ethan Coen) i actor de repartiment (Javier Bardem)
EL ULTIMÁTUM DE BOURNE. 3 premis: muntatge, so i muntatge de so.
POZOS DE AMBICIÓN. 2 premis: actor principal (Daniel Day-Lewis) i fotografia.
LA VIDA EN ROSA. 2 premis: actriu principal (Marion Cotillard) i maquillatge.
MICHAEL CLAYTON: actriu de repartiment (Tilda Swinton)
RATATOUILLE: pel·lícula d'animació.
JUNO: guió original.
EXPIACIÓN: banda sonora.
ONCE: cançó.
SWEENEY TODD: direcció artística.
ELIZABETH. LA EDAD DE ORO: vestuari
LA BRÚJULA DORADA: efectes visuals
DIE FÄLSCHER (LOS FALSIFICADORES): pel·lícula de parla no anglesa (Àustria)



LES FILADORES
El famós quadre presenta la llegenda grega d´Aracne i Atenea.
Aracne, natural de Lidia i filla d´un tintorer, tenia l´habilitat de cosir i teixir tapissos extraordinaris. Tanta era la seua fama i la seua supèrbia que arribà a afirmar-se millor teixidora que la deessa de les arts, Atenea.
Un dia, una vella arribà a sa casa i li va demanar veure els tapissos. Aracne els va treure i l´anciana els va examinar afirmant que era excessiva la seua perfecció com per haver estat confecionats per la seua mà, que semblaven traspuar una essència divina. La jove orgullosa va afirmar que eren seus i que, a més, si competira amb Atenea, la guanyaria sense dubte.
En eixe moment, la vella es tranformà en la deessa esmentada i la desafià.
Durant dies estigueren ambdues teixint sense descans i, el dia del veredicte, es sentencià que ambdós treballs eren magnífics però que, el pertanyent a Atenea, emanava una lluentor divina.
Atenea, ofesa per l´orgull de la jove i per haver elegit com a motiu del tapís una de les persecucions de donzelles per qüestions sexuals que el seu pare, Zeus, frequentava a fer, castigà a Aracne a teixir durant tota la seua existència, així que la transformà en una aranya.
El quadre ens mostra una escena entre filadores: La vella de l´esquerra és Atenea (ho sabem perquè l´artista va deixar entreveure per les seues faldes una cuixa jove i desacord amb el rostre per a identificar-la) i la jove que està d´esquenes a l´espectador a la banda dreta és Aracne.
A més, el tapís del fons del quadre és una escena d´eixa mateixa llegenda: És el moment del veredicte, en el que Aracne és transformada en aranya per Atenea (es pot identificar pel casc de guerrer).
Autor: Diego Velázquez
Data de creació: 1644-1648
Localització actual: Museo de El Prado, Madrid (España)


Article escrit per Teresa Llàcer i Viel
Una adolescent (Ellen Page) està al jardí de la que sembla sa casa, observant una butaca vermella i bevent sense parar una garrafa de Sunny Delight. Aquest és l´inici de Juno, la nova pel·lícula de Jason Reitman que narra la història d´esta jove intel·ligent i descreguda. La seua aventura comença quan s´adona de les conseqüències d'una nit de passió amb el seu amic Bleeker (Michael Cera) al sofà de sa casa. Està embarassada i el pare s'ho agafa amb molta filosofia, així que Juno decideix tindre el nen i donar-lo en adopció amb el consentiment del seu pare i la seua madrastra. D´esta forma s´inicia la recerca del matrimoni adoptiu ideal per al seu fill, els quals són Mark (Jason Bateman) i Vanessa (Jennifer Garner). Ella desitja un fill per damunt de tot i ell sembla tindre més interessos (d'oci) amb Juno que no pas paternals.
La pel·lícula, candidata a 4 Óscars, narra amb humor el transcurs de l´embaràs de la protagonista i la relació que s'estableixt amb els que seran els pares adoptius de la criatura. Si bé té el perfil d´una possible pel·lícula ensucrada no peca d´ordinaria gràcies al perfil dels personatges que fixa el guió i que acompanyen la protagonista amb la forma peculiar en la que s'esdevenen els seus pensaments.
De la cinta destaca la bona interpretació de l´actriu principal (candidata a l'Óscar), la qual dota de molta naturalitat a Juno i la de l´ansiosa dona per ser mare, Jennifer Garner. I, per supost, l´excel·lent guió amb els seus diàlegs punxants i carregats de sarcasme.
D'una forma senzilla i visual aquest llargmetratge ens ofereix una realitat fictícia sobre la naturalitat en què es poc tractar un embaràs en l'adolescència.

Durant els últims mesos, tant Rafa com Joan han participat en el rodatge d'aquesta producció de Malvarrosa Mitjana i Continental Produccions per a la Televisió Pública Valenciana.
Als estudis de Plató València, els actors de Sueca han compartit sessions al costat d'altres companys que completen el repartiment com Alicia Ramírez, Jaume Puçol, Gretel Stuyck o Pep Sellés.
D’aquesta manera, Rafa Miragall interpretarà un dels protagonistes de la sèrie, un agent de la Policia Local del poble de Sant Miquel. L’actor de la Ribera Baixa compta amb una dilatada trajectòria com actor tant de televisió com de teatre, així com a professor d’arts escèniques. El seu últim treball al costat de la companyia Bramant Teatre amb el seu espectacle Reencuentros, actualment de gira pel País Valencià, ha rebut una excel·lent acceptació de crítica i públic.
Pel que correspon a Joan Santacreu, amb només 22 anys, interpretarà en Altra oportunitat el Jordi, el fill de l'alcalde del poble. Es tracta d'un adolescent sobre qui recauran les trames juvenils de la sèrie.
Santacreu dóna el salt a la televisió després de la seva dedicació al teatre. El seu últim treball ha estat Maniàtics, dirigida pel també suecà Pere Marco, de Maduixa Creacions, un espectacle encara de gira i que supera ja les 80 representacions en diversos escenaris del Països Catalans.




Col·laboració de Teresa Llàcer i Viel
Curiositats de monarques
Es diu que Atila va morir de mort natural, l'any 453, després de passar una de les seues moltes nits de boda, amb Hidegunda, filla d'un rei burgundi, mentre esperava la princesa romana Honoria, germana de l'emperador Valentinià III, amb qui també s'anava a casar.
Carles VII va deixar de menjar per por a ser enverinat i va morir d'inanició.
Es té per cert que el 1889 el xa de Pèrsia va ser un hoste molest. En el viatge que va realitzar a Londres, va intentar comprar la marquesa de londonderry. En eixa mateixa visita, quan estava en un saló ple de gent al costat del Príncep de Gal·les, li va dir que si les dones presents eren les seues esposes, era millor que les fera decapitar i després comprar altres més boniques.
Maria de Montpeller va elegir el nom per al seu fill pel procediment d'encendre dotzes grans ciris i assignar-li a cada un el nom dels dotze apòstols. El que s'apagara l'últim seria el nom elegit. És el darrer en apagar-se fou l'assignat a sant Jaume.
Quan va morir Isabel I de Rússia, el 1762, es trobaren al seu armari 15.000 vestits. Acostumava a canviar-se de roba dos i tres vegades per nit.
En la cort dels Àustries és prohibia que un home tocara la reina. Així, si la reina queia o sofria un accident, havien d'esperar que arribara el rei a alçar-la.
Per què és diu que la noblesa és de SANG BLAVA? En no realitzar tasques al camp, els nobles no tenien la pell morena i a través de la seua blanquíssima pell els venes pareixien portar sang blava.

Col·laboració de Joanjo Aguar i Matoses


Jaume I el Conqueridor, anomenat el Bon Rei Jaume pels seus súbdits, va néixer el 2 de febrer de 1208 a Montpeller, fill de Pere el Catòlic. Demà dissabte, doncs, farà vuit segles de l'esdeveniment. En aquest vídeo podeu veure el perfil biogràfic d'aquest gran rei: pràctic, realista, religiosament poc fanàtic, no tan sols va doblar el territori de la Corona Catalano-aragonesa (va menar la conquesta de Mallorca i de València), ans va bastir una potent administració.
També va intentar una croada a Terra Santa, però no hi reeixí.
A la casa de la ciutat de València encara es conserva el penó que, segons sembla, van hissar els musulmans en signe de derrota. Aquest rei és, segurament, la figura històrica que més agermana els territoris de parla catalana.
Font de la notícia www.vilaweb.cat