Moments memorables de l'Últim Toc. L'aniversari de Claudi

Avui us presentem un dels moments més hilarants i recordats de l'Últim Toc Teatre: la festa sorpresa del 50a aniversari de l'amic Claudi. L'ensurt que s'emporta el protagonista es descomunal malgrat que la petita pantalla no ho reflecte de la mateixa forma que nosaltres ho vivirem. En properes edicions publicarem imatges insòlites d'aquest grup de teatre suecà.

3a edició del Festival de Curmetratges de Sueca

Amb el propòsit de seguir fomentant la producció de curtmetratges en valencià, Sueca TV la regidoria de Cultura i l'Oficina de Promoció Lingüística de l'Ajuntament de Sueca han convocat les bases del Mira'm, el tercer festival de curts en valencià de la localitat.
Tots els interessats tenen el 31 de juliol com data límit per a presentar els seus treballs, que haurien de ser originals i inèdits, i realitzats després de l’1 de gener del 2006.
Com en l'edició anterior, en el Mira'm s'han establert dues seccions, una oficial i altra per a estudiants.
La projecció pública dels curts seleccionats per l'organització es realitzaran els dies 3 i 4 d'octubre en la Casa de la Cultura i en el claustre de la Biblioteca Suecana. Serà llavors quan el públic podrà votar per ells.
Els premis es lliuraran el dia 17 d'octubre en la Biblioteca Suecana i s'atorgaran tres per secció.

Font de la notícia Sueca TV.

Avui dissabte actuació de Dani Flors i Voro Garcia

Aquesta vesprada a les 19:30 al claustre de la biblioteca suecana tindrà lloc l'actuació conjunta dels suecans Dani Flors i Voro Garcia. Els dos músics que a mesura que passa el temps tenen més ressó i prestigi internacionals oferiran tot un espectacle de la millor música contemporània. Cal destacar que l'últim treball musical de Dani Flors és When least expected i es pot comprar en línia entrant ací.

Crònica de la 4a Mostra Sonora de Sueca

Balanç positiu i esplèndida acollida per part de Sueca de la 4a Mostra Sonora. Us oferim la crònica d'aquesta edició redactada per Àngels Màñez i Asensi, cap de premsa de la Mostra.

La 4a Mostra Sonora de Sueca, festival internacional de música contemporània, va posar el punt i final el passat diumenge 15 de juny, amb els concerts del grup de percussió Nexeduet i l’Ensemble Espai Sonor, grup resident de la Mostra.
Al llarg d’aquest cap de setmana han passat per la Mostra músics de prestigi internacional, com el grup de percussió Amores, que va actuar el divendres dia 13, en dos sessions. Pel matí va ofrerir, en col·laboració amb el grup de dança break-dance “Supremos”, un espectacle dirigit al públic escolar anomenat Els sons de la ciutat. El centre cultural Bernat i Baldoví de Sueca va acollir a més de 800 estudiants de secundària, que participaren activament en el concert, interactuant amb els músics. La finalitat de las activitats didàctiques que oferta la Mostra en aquesta quarta edició és familiaritzar a l’espectador amb qualsevol entorn sonor, i despertar la sensibilitat envers tot tipus de música.

A les 21 hores, Amores va actuar en el C.M. Bernat i Baldoví, amb un programa de concert titulat Sonhídrics. Com el títol dóna a entendre, es pren a l’aigua com a protagonista, totes les peces recordaven d’alguna forma s l’element principal de la vida. S’interpretaren obres de F. Guerrero, Amores, T. Takemitsu, J.S. Chapí, J. Guillem i D. Adams. La música proposada en aquest concert es basa en les sensacions que produeix l’aigua en cada oient, evocant diferents murmurs sonors, des de la pluja i la tempesta, fins als sons més quotidians, com les goteres. Els músics utilizaren l’aigua com un instrument més, aconseguint amb ella multitud de possibilitats sonores.
El grup Amores es va fundar el 1989, i està integrat per Pau Ballester, Ángel García y Jesús Salvador Chapí. Amores compta amb una extensa trajectòria, la qual ha marcat un paper decisiu en l’evolució de la música de percussió en Espanya. Ha realitzat gravacions, tant discogràfiques com per a la ràdio i televisió. És un grup de referència a nivell d’Espanya i a nivell internacional, ha actuat en importants festivals de percussió i de música contemporània, i han sigut sempre elogiats per la crítica especialitzada.

Dissabte 14

El primer acte del dissabte fou l‘“Encontre” amb Hèctor Parra (1976), un dels compositors protagonistes d’aquesta edició, que va tindre lloc a les 17:30 h en la casa de la Cultura de Sueca. Com ja ha sigut habitual en altres edicions de la Mostra, aquest Encontre fou un espai on H. Parra va explicar al públic les seues obres, algunes de les quals s’interpretaren en la mateixa vesprada en el claustre de la Biblioteca Suecana, en la doble sessió de concerts de dos grups francesos: el “Duo Nataraya” (París) y “Proxima Centauri” (Burdeus). En aquesta quarta edició, la Mostra ha concedit especial protagonisme als grups provinents d’aquest país veí. A les 19 hores va tenir lloc el primer dels concerts, amb el “Duo Nataraya”, format per Laura Capsir a la flauta i Imma Santacreu al piano. Va interpretar obres d‘H. Parra, D. Padrós, K. Fukushima, T. Takemitsu, Messiaen, M. Mochizuki i I. Nodaira. Capsir y Santacreu mostraren al públic la seua habilitat per a explotar tots els recursos possibles tant en la flauta com en el piano. El “Duo Nataraya” es va formar a París el 2002, i ha guanyat el primer premi del concurs internacional de UFAM (Francia 2004), i el primer premi del concurs Leopold Bellan de París (2004), entre d’altres. Han participat en nombrosos festivals internacionals tant en França com en Espanya.


En la segona actuació d’aquesta sessió doble de concerts, van tocar “Proxima Centauri”, interpretant obres de H. Parra, T. Alla, C. Havel, J. Joy, B. Ferneyhough i Demey. El grup “Proxima Centauri” és de Burdeus, y està format por Marie-Bernadette Charrier (directora artística y saxòfon), Climent Fauconnet (perscussió), Christophe Havel (electrònica), Sylvain Millepied (flauta) i Hervé N’Kaoua (piano).
Proxima Centauri fou fundat en 1991 per Marie-Bernadette Charrier i Chistophe Havel. És un quintet totalment original. La literatura musical per a aquest tipus de formació, que era pràcticament inexistent en el segle passat, s’ha desenvolupat gràcies a l’existència de “Proxima Centauri”, i a la seua política d’encarrecs activa. Avuí, el repertori del grup compta amb aproximadament un centenar d’obres, entre les quals més de la meitat s’han escrit expressament per a ells. Els intèrprets de “Proxima Centauri” trencaren amb els esquemes del format clàssic de concert: en el concert va tenir una especial rellevància la posada en escena, els jocs de llums, la interacció de música en directe amb música electrònica, la ubicació diferent dels músicos segons l’obra, etc. En l’obra Musique de Tables, de T. Demey, els músics abandonaren els seus instruments per a fer música sobre unes taules de fusta amb les seues mans, produint multiplicitat d’efectes sonors. Per a aquest espectacle, en el que el volum sonor era tan lleu, es va aconseguir el silenci absolut per part del públic, condició indispensable en tot acte de comunicació musical. La necessitat del silencio com a condició prèvia a l’existència de música és un aspecte que s’ha intentat fomentar en aquest festival.

Diumenge 15

El primer acte de la última jornada de la Mostra fou l’”Encontre” amb Miguel Gálvez-Taroncher (1974), compositor al qual s’ha encarregat l’obra Paisaje Sonoro, amb el patrocini de l’Institut Valencià de la Música (IVM). L’”Encontre”, un espai on el compositor explica la seua obra al públic, va tindre lloc ahir a les 17:30 h en la casa de la Cultura de Sueca.
Més avançada la vesprada, fóren NEXEduet i L’Ensemble Espai Sonor els qui van posar el punt i final a la 4a Mostra Sonora de Sueca, amb dos concerts que van tindre lloc en el claustre de la Biblioteca Suecana a les 19 h i a les 21 h respectivament.
El concert de Nexeduet, estava inicialment programat per a iniciar la Mostra Sonora el passat 5 de juny però, es va haver d’ajornar a causa de la pluja. Nexeduet està format pels percussionistes: Sisco Aparisi i Jordi Francés. Al concert s’interpretaren obres de J. Rueda, V. García, M. Carro, E. Sanz i M. Ishii. D’entre aquestes, ha va haver una estrena absoluta, “Duellum”, de Mario Carro. A més, dues obres de les que s’interpretaren estaven dedicades a Nexeduet. Ambdós instrumentistes demostraren un excepcional domini de la Marimba, així com d’un ample set de percussió de tot tipus.

El concert que tancava aquesta edició de la Mostra va ser de l’Ensemble Espai Sonor, grup resident del festival. Aquest acte de cloenda va tenir especial relevància, que saltava a la vista per la forta afluència de públic, ja que s’hi estrenaren quatre obres: tres de forma absoluta i una a l’estat espanyol. La primera obra Territoris de la Memòria, de Voro García, director artístic de la Mostra, es va estrenar a EEUU, posteriorment s’havia interpretat a Paris però, i ahir es va tocar a Sueca en honor a l’arquitecte suecà Vicent Miragall, a qui està dedicada. Amb el subtítol “Quasi una cantata”, l’obra de V. García és una creació sonora que recorda temps i espais passats , i es caracteritza per la seua diversitat tímbrica, que evoca el món de les cantates barroques. Les altres obres eren estrenes absolutes: Paisaje Sonoro (homenaje a Jaime Sabines), de Miguel Gálvez-Taroncher, obra encàrrec del festival, i patrocinada per l’Institut Valencià de la Música, com ve fent-se des de la segona edició de la Mostra. En la segona part del concert, el protagonista va ser altre suecà, el saxofonista Ricardo Capellino, que va interpretar Huella de la voz inmóvil, de Sergio Blardony, per a saxòfon baríton solista. Aquesta obra està dedicada al mateix Capellino i a l’Ensemble Espai Sonor. En aquesta peça es pogué comprovar la depurada tècnica instrumental de Capellino i, escoltar l’ampla varietat de qualitats tímbriques que pot treure del seu instrument.
Per últim, Pulsions, d’Hèctor Parra, que tot i que és de l’any 2000, encara no havia estat estrenada. En aquesta peça va tindre especial protagonisme el piano, interpretat de manera excepcional per Tomeu Moll, ja que Pulsions té el seu origen en les Tres Peces per a Piano d’H. Parra (1999), que s’intepretaren dissabte a la Mostra, per Imma Santacreu (Duo Nataraya). En Pulsions, la part de piano es transforma, de vegades apareix completa, i altres vegades compartida amb els altres instruments de l’ensemble. L’Ensemble Espai Sonor és una agrupació instrumental dedicada a la difusió i a la interpretació de la música contemporània i l’art sonor en general. Va nàixer el 2003 com a projecte de futur, amb una plantilla variable, en funció de les exigències del programa. En el concert d’ahir actuaren Joaquín Ortega (flauta), Fermín Clemente (oboé), Bartolomé Llorens (clarinets), Ricardo Capellino (saxofón solista), Sisco Aparisi (percussió), Joseph Mardon (piano), Tomeu Moll (piano), Juan Carlos Navarro (violí), Sandra Alfonso (Violí), Isabel López (viola) i Manuel Santapau (violoncel), tots baix la direcció de Voro García.
L’Ensemble Espai Sonor, i totes les agrupacions que s’han donat cita en la Mostra Sonora son intèrprets que es dediquen a la música contemporània, la que se crea en la actualitat i, paradoxalment, la més desconeguda, no sols entre el públic general sino fins i tot entre los propis músics. D’ací s’extrau la importància que te la Mostra en aquest sentit, ja que és un dels festivals de referència d’aquest tipus de música. La Mostra te una finalitat divulgativa, busca fer accesible la música contemporània a tots, una música sense especulacions econòmiques i, separant l’oci del negoci.
Per a acomiadar la 4a. Edició de la Mostra Sonora, Voro García, el director artístic, va dedicar unes paraules al públic, donant les gràcies la seua presència als concert, i sobretot donant les gràcies als oients per escoltar i, fonamentalment, saber escoltar.

Àngels Mañez i Asensi
Cap de Premsa de la Mostra Sonora

Avui... un relat de Joanjo Aguar

Avui us oferim un relat del nostre amic i integrant de l'Últim Toc Joanjo Aguar, apassionat lector, cinèfil i escriptor de guàrdia.

Amic meu

"Amic meu. Benvolgut amic. ¿Per què no et quedares per sempre a la vall, a la nostra vall? Aquella vall que exploràrem junts quan érem uns xiquets...Tu vas ser qui m'ensenyà a estimar eixe lloc, allí on jo vaig nàixer i on tu renasqueres, envoltats d'un paisatge que et va captivar tant i que, a força d’insistir, també acabà captivant-me a mi, profundament.Tu, amic meu, tens la culpa de què, durant estos últims mesos, haja estat recordant totes les nits el meu poble, enyorant els seus camps, tornant a viure les nostres aventures pel bosc... (com sempre, sense pujar-hi massa alt, per no arrimar-nos a l’inquietant territori dels llops, això sí).Si m'haguesses deixat ser un xiquet com tots els altres, ara no m'importaria haver-me separat de la vall. Però no, el destí va fer que ens coneguérem, i la meua vida va canviar per complet.Recorde la primera vegada que et vaig veure. Em semblares massa flac i pàl·lid. És clar, la malaltia que et va obligar a vindre a les muntanyes, per a recuperar-te, no abandonava amb molt bon aspecte a tots aquells que aconseguíeu sobreviure.Si no t'hagués conegut, segur que ara seria més feliç. Però això ja és impossible. Des d'aquella ocasió en què t'acostares a mi i, per encetar la conversa, parlares del bon dia que feia, començares a obrir-me els ulls a l'encant natural de la serra on vivíem. Quan recorde que contava als altres xiquets tot allò que em deies, em ric, perquè aquells sempre em responien amb un to despectiu: "Eixe senyoret està com una puta cabra".I, en realitat, cabres pareixíem quan ja havies recobrat les teues forces i volies que jo et mostrara tots els meus amagatalls secrets. Ara em sembla graciós que en un principi desconfiara de tu, però aquest amarg moment és el menys apropiat per a divertir-me, després de fer-te el que t'he fet, amic meu.Les tenebres estan envaint totes estes ruïnes. Sé que haig de tornar amb els meus companys, però no vull separar-me més de tu. No, no vull.M'agrada recordar-te ple d'energia, com en els estius següents als de la teua recuperació.L'estiu era l'època de l'any que jo més esperava. No perquè hi havia més faena i més menjar, sinó perquè feia que tornàrem a estar junts, gaudint de nou de la llum i l’escalfor del sol. Però, estos dos anys seguits que no has vingut al poble, han sigut temps de melangia. Em trobava trist perquè enyorava la teua presència, les teues rialles, la teua peculiar forma de veure la vida. Una manera de sentir que anares mostrant-me estiu rere estiu. Fins que va esclatar el conflicte.I ara, amic meu, estàs ací immòbil. El teu cos inanimat va quedant-se fred, gelat. No crec que puga suportar més aquest contacte, però els meus braços no volen abandonar el cos del meu amic. Perquè ara tan sols ets un cos. Tu ja no ets aquell a qui vaig envejar secretament, fa molt de temps, quan encara no et coneixia de veritat. Contemple el teu cadàver i no em crec que tanta vitalitat i il·lusió davant el món s'haja quedat en no res, s'haja esvaït. Deu seguir existint, però... ¿on?En l'obscuritat que ho està envoltant tot, encara puc distingir les faccions del teu rostre, contretes. És molt expressiu, però ¿què expressa? ¿Dolor? ¿Sorpresa? ¿La mateixa sorpresa i impotència que he experimentat jo en veure't en terra, als meus peus?És com si l'última sensació que has tingut s’hagués congelat en el temps. Però, ¿què ocorre? ¿Que ja no pots sentir res més? ¿On estàs? Perquè... aquest que estic contemplant i abraçant, no ets tu. És una beina, una escorça. No em puc creure que tot s'haja acabat. Però, si només és una escorça, ¿on podria trobar-te, amic meu? ¿Em pots escoltar? ¿Em pots contestar? ¿Per què m’has deixat sol, amic? Mai més coneixeré una altra persona com tu.Mai més em regalaran un altre llibre de poesia. ¿Recordes quan et vaig tornar aquell perquè no el comprenia, i tu em digueres que el conservara? No han passat molts estius des d'això, però ara l'entenc tot perfectament. No. No l'entenc. El sent. Tu m'ensenyares a sentir: el meu poble, la vall, la poesia...Mira, el duc sempre amb mi. No està molt espatllat, com té eixes tapes roges tan bones. M'ha fet menys insuportable tots estos mesos de desolació.¡Ah! Ací està el poema que tracta sobre els jóvens guerrers. ¡Com gaudíem recitant-lo en veu alta! ¡Com ens agradava! ¡I com l'odie ara! Si el seu autor sapigués de veritat com és la guerra...¡Aquesta maleïda guerra! ¿Per què ens hem hagut de matar uns a altres? ¿Perquè ho diguen quatre malparits? Que es maten entre ells, si volen, però que a nosaltres ens deixen en pau. Fills de putes.El pitjor és que ens enviaven al front i anàvem tots il·lusionats. ¡Anàvem a defensar la pàtria! Però ara veig que defensar la pàtria significava destruir-la, matar als nostres germans i amics.¿Per què hem hagut de fer-los cas? ¿Per què ens ho pintaven tan bonic? ¿Per què no m'has dit que eres tu? Jo tan sols he vist un uniforme enemic. ¿Per què vivies a l'altra zona? T'ho jure, amic meu, no he sabut que et tenia al davant fins que no m'he acostat a veure el teu cos, el cos de qui intentava agafar-me per sorpresa, voltant les ruïnes. Espera... ara que ho recorde, sí que he notat una sensació estranya quan he llançat el tret. Crec que ha sigut això el que m'ha fet anar a veure a qui havia abatut.¡Si almenys t'hagués vist la cara! T’hauria pogut reconéixer, i no hauria disparat. Però amb tan poca llum...Tu sí que m'has reconegut després, amic meu. A pesar de la teua agonia, m'has reconegut. El teu rostre fred m'ho testimonia cada vegada que el mire, cada vegada que el toque.¡Déu meu! ¿Per què m’han impulsat a matar-te? En poques setmanes m’he carregat a molta gent, de vegades xiquets i xiquetes, i també he vist morir a molts companys de batalló. Però, fins a hui, mai havia experimentat una pena tan amarga i profunda, un intensíssim dolor que em gela l'ànima, despullant-me de tota esperança, i em mostra la gran cruesa de la soledat.T'he assassinat, amic meu. Ets l'única persona que m'havia ensenyat a viure la vida. I jo, en canvi, tot el que he fet per tu, ha sigut donar-te la mort.No meresc ni tocar-te. M’incorporaré al regiment i ja no pensaré mai més en tu. No sóc digne ni d’evocar la teua memòria.¡Oh! ¡Déu! ¿Per què ho hauré fet? ¿Per què m’he vist obligat a disparar? ¿Per què he segat la vida de tantes persones, al llarg d'estos mesos? ¿Per què hauré acabat amb tu, amic meu?Sé que haig de tornar amb els altres companys..., però no tinc ànims. No vull que em vegen plorant. A més... ¿on estaran tots? Ja no distingisc res. Hi ha tanta foscor envoltant-me...Eixa figura que es mou... ¿serà dels nostres? Prepararé el fusell per si de cas. Però em dóna tant de fàstic haver d'empunyar un arma, després del que he fet, amic meu... Crec que no tindré ànims per a prémer el gallet, si és dels enemics... ¡Oh! ¡M'ha sentit! I encara no sé si és dels nostres. ¿Com vaig a disparar-li? Però, ¿i si em dispara ell primer? Només trobe forces per a apuntar amb el fusell, però el meu dit està com paralitzat. No vol llançar cap tret. I jo tampoc. Malgrat que, si no el mate jo, serà ell qui acabarà amb mi.Així i tot..., ho he decidit. Ara sé que ja mai no tornaré a obrir foc. Seguisc apuntant a eixa figura que ve cap ací, però he llevat el dit del gallet.Amic meu, ho faig per tu. No mataré a ningú més en tot el que em queda de vida.¡Vaja! Allà prop... veig moure's unes ombres projectades sobre les ruïnes. Acabe de perdre a la figura que tenia al davant. Crec que m'ha descobert. Segur que no és dels nostres. Ara se sent xiuxiuejar on s'han mogut aquells espectres. Definitivament, no són dels nostres. I crec que m'han rodejat.Les ombres s'estan acostant. De seguida arribaran ací.Continue apuntant amb el fusell. No sé cap a on. Ho faig d'esma. En realitat, jo voldria desfer-me d’aquest instrument del dimoni i enviar-ho tot a fer punyetes. Però no puc. La por m'impedeix que òbriga les mans i llance a terra l'arma, la maleïda arma amb la qual t'he matat, amic meu.Eixes formes... continuen guanyant terreny, poc a poc. Només desitge que comence la descàrrega d'una vegada. Espere que no es prolongue molt la meua mort, així prompte podré reunir-me amb tu, amic meu".

Pujol es posa Sueca a la butxaca

Amb una desimboltura extraordinària l'expresident Pujol va fer gaudir un important nombre de suecans i suecanes a la presentació del seu llibre Memòries (1930-1980).

Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, va recordar el passat divendres a Sueca la dedicació de l'assagista Joan Fuster per la llengua catalana, la cultura i conscienciació, com va deixar escrit en el llibre d'honor de l'Ajuntament. Pujol va presentar després el seu llibre Memòries (1930-1980) en el marc de la Biblioteca Suecana, situada a la casa contigua que fou habitatge de l'autor de Nosaltres els valencians. Al seu torn, i tal com s'havia establert, va inaugurar l'exposició Fuster i els clàssics i visità la mostra permanent sobre part del llegat artístic de l'intel·lectual suecà. Al final de la seva dedicatòria en el llibre municipal, Pujol va expressar el seu desig de "progrés cultural, social, econòmic i cívic per a Sueca i tot el País". La desimboltura de Pujol va seduir als assistents a la recepció oficial al despatx de l'alcalde, Joan Baldoví. Tots els grups polítics del consistori van estar-hi presents, així com el diputat de Compromís Enric Morera. Pujol va estar acompanyat per la seva esposa Marta Ferrusola i es va interessar per la situació socioeconòmica de Sueca.

Josep Blay. El País.

Jordi Pujol a les Tertúlies de ca Fuster

Avui a les 20:00h a la biblioteca suecana l'expresident de la Generalitat de Catalunya presentarà a Sueca el seu llibre Memòries 1930-1980.

Amb motiu del soterrament de l'escriptor Joan Fuster el carismàtic polític va visitar Sueca i avui serà partícep d'una de les tertúlies literàries que organitza l'ajuntament. Segons informacions pròximes a aquest bloc, l'alcalde Joan Baldoví, acompanyat d'un gran nombre de regidors, el rebrà a la mateixa Casa Consistorial, on s'espera que signe al llibre d'or de la ciutat. Posteriorment tot coincidint amb la visita, s'inaugurarà la mostra Fuster i els clàssics, una selecció d'estudis efectuats per l'escriptor suecà sobre alguns intel·lectuals que influiren en la seua obra. Cal destacar que la presentació del llibre serà a càrrec de l'escriptor i poeta de Beniopa Josep Piera.

Avui... Manuel Baixauli

Avui volem retre homentage a l'escriptor en lletres catalanes més guardonat de l'any 2008: el suecà Manuel Baixauli. Es per això que us oferim un conte corresponent a la seua primera novel·la Espiral.

Intrús

Com se'm va ocórrer que aquella porta marginal podia donar al vàter dels homes? Ara ho pense i comprenc que una institució com el Museu del Prado ha de tenir, per lògica, uns serveis senyalitzats, identificables a la vista del públic. No ho pensí aleshores, i em vaig internar en la penombra d'una estança on un cavaller pintava un llenç enorme, agafant models unes criatures xaparres, anacrònicament vestides, i un gos. Vaig avançar en silenci, per no trencar la concentració de l'artista. Ningú, ni tan sols l'animal, no em va concedir importància. Feia tuf de vernís i d'eternitat.Hi havia un espill, em vaig plantar davant.On esperava retrobar la meua aparença, un grup de turistes japonesos s'abocava amb semblant atònit.

Manuel Baixauli, Espiral.

Maduixa Creacions inaugura i clausura la Mostra d'Alcoi

Un espectacle de la companyia teatral de Sueca Maduixa Creacions servirà aquest any per a aixecar el teló de la prestigiosa Mostra d'Arts Escèniques d'Alcoi, que arriba a la seva 13a edició.

La Mostra d'Arts Escèniques d'Alcoi s'inaugurarà demà amb Carambola una proposta de carrer que Maduixa manté en cartell aquesta temporada. Segons fonts de la companyia, "el desplegament tècnic i actoral ha estat adaptat a l'espai de la Llotja d'Alcoi, on estaran els expositors i on s'efectuarà la inauguració". A més de l'espectacle inaugural, Maduixa Creacions té també el repte de tancar aquesta edició de la Mostra. Serà el dissabte a les nou i mitja de la nit mitjançant la versió musical de Megànimals, un dels últims i més ambiciosos projectes dels suecans. Cinc actors actuaran, ballaran i cantaran les cançons originals creades per a aquest gran muntatge que ha estat adaptat també des de la versió itinerant a la d'escenari. Megànimals conta la història de l'explorador més famós del planeta i la dels seus ajudants. Tots ells arriben a la ciutat per a participar del primer congrés d'exploradors i ensenyar els seus últims descobriments, els Megànimals. Al ritme de la música i els balls, posen a prova a tots els espectadors i fomenten "l'esperit inquiet dels nens de totes les edats". L'equipament del muntatge inclou tres inflables gegants amb llum autònoma "que fan gaudir a grans i petits omplint de màgia cada ciutat que visita". Així, Maduixa Creacions, a més d'Alcoi, durà aquest espectacle al llarg de la temporada a Alzira, Almussafes, la Pobla de Vallbona, Santa Pola, Almoradí o València, a més s'altres pobablicons de fora del País Valencià com Vila de Molina (Murcia) o Portugalete (País Basc). Cal destacar que els components de l'Últim Toc Teatre Teresa Llàcer, Emili Chaqués i Laia Castelló van participar en la preestrena de Megànimals a la Cavalcada de l'arròs de Sueca del 2007 i a l'excecució de Carambola a la Cavalcada de Reis del 2008.

Font de la notícia, Sueca TV

Primer toc de l'Últim Toc

L'Últim toc teatre va oferir el passat divendres, gràcies al músic Llorenç Barber, el seu primer concert de música contemporània al campanar de l'església de Sant Pere de Sueca.

Amb un bon públic que es va concentrar a la plaça de l'ajuntament, el grup teatral suecà amb una posada en escena de llums i sons oferí un repertori de 40 minuts on els instruments musicals eren les campanes d'una de l'esglésies majors de la ciutat arrossera. Baix la batuta de Llorenç Barber artífex del concert, els "músics" tocaren les campanes i altres instruments no convencionals en aquest espectacle anomenat Gest d'aire i bronze. El grup es va felicitar per aquesta nou pas en la seua trajectòria, encara que pel moment no es dedicara a altres menesters que no siguen els teatrals. Tanmateix des d'ací agraïm Llorenç Barber la confiança dipositada en nosaltres i esperem tornar a col·laborar amb ell en altra ocasió.

Arranca la Mostra Sonora amb les campanes de Llorenç Barber i l'Últim Toc

Avui a les 23:30 h Llorenç Barber i l'Últim Toc Teatre oferiran l'espectacle Gest d'aire i bronze una música acusmàtica per al poble de Sueca.

L'actuació tindrà lloc a la Plaça de Sant Pere i prèviament a les nou de la nit s'inaugurarà la mostra amb l'actuació al claustre de la Biblioteca Suecana del grup Kontakte, integrat per Juanjo Guillem (percussió), Juan Carlos Garvayo (piano) i Gregorio Jiménez (electrònica) i que oferiran In memoriam stockhausen. Posteriorment, LLorenç Barber i L'Últim Toc Teatre ompliran la zona cèntrica de Sueca de repics de campanes, de llums i de música. Sens dubte la d'aquesta nit serà una actuació única que no deixarà ningú indiferent.

Mor Josep Vicent Marqués als 64 anys

El sociòleg va ser un dels impulsors del valencianisme polític i cultural a partir dels anys seixanta. El seu delicat estat de salut es va complicar fa uns dies per un infart cerebral.

El sociòleg i escriptor valencià Josep Vicent Marquès va morir al migdia d'ahir en l'Hospital La Fe de València, on havia ingressat fa uns dies a causa d'una recaiguda en el seu delicat estat de salut, que el mantenia en una residència des de fa uns mesos. El conegut intel·lectual -va ser habitual en tertúlies televisives en els anys noranta- tenia 64 anys i serà incinerat a les 15.30 hores d'avui en el Crematori del Cementiri General de València. Marquès, pare de dos fills, es va sotmetre a un trasplantament de fetge en 1999, però la seva salut es va deteriorar al sofrir a la fi de 2005 un ictus, problema que se li va reproduir fa uns mesos i que li va obligar a romandre en una residència fins al recent empitjorament del seu estat. Les seves restes mortals van ser traslladades en la vesprada d'ahir al Tanatori Municipal.

Roig, nacionalista i ecologista. Són els senyals ideològics de presentació que Josep Vicent Marquès -col·laborador en diverses etapes de LEVANTE-EMV- va repetir en incomptables ocasions des de la dècada dels seixanta fins als primers anys d'aquest segle, quan la seva presència pública es va anar diluint a causa de la malaltia i els problemes socials que el van acompanyar. Va Haver de deixar així mateix a partir de finals del 2005 les seves classes com professor de Sociologia en la Universitat de València. Marquès va formar part del grup de joves universitaris que va renovar el valencianisme cultural i polític en els anys seixanta. "El neovalencianisme", segons la definició de Joan Fuster, autèntic pare ideològic d'aquest projecte de nacionalisme modern. Eliseu Climent, Alfons Cucó, Joan Francesc Mira, Lluís V. Aracil, Vicent Álvarez, Valerià Miralles, Ricard Pérez Casado o Josep Lluís Blasco són alguns noms d'aquella generació que Cucó va batejar com del 1941. Marquès, nascut en 1943, era dels joves de la "quadrilla", i anys més tard, en repassar aquella etapa amb molta ironia i una mica de dolent raïm en el llibre Tots els colors del roig (1997) es va referir a ella com un grup "molt mirat i elitista". Va estudiar en els Jesuïtes de València, com Climent i alguns altres que han marcat -i marquen- la política valenciana. Es va llicenciar el 1964 en Dret amb el premi extraordinari, per a doctorar-se bastants anys després amb una tesi sobre Sociologia, disciplina en la qual va ser un dels noms més coneguts en el panorama estatal. Activitat intel·lectual i política van molt unides en aquells anys de joventut. Va formar part de la Associació Valenciana Socialista, hereva del Moviment Social Cristià de Catalunya (la Mosca, com la van etiquetar amb humor) i germen del Partit Socialista Valencià (PSV), aquell partit de curta vida (es va dir d'ell que va morir de causa natural i sense acta de defunció entre 1967 i 1970) que va reunir a una bona nòmina dels noms fonamentals de l'esquerra democràtica. Va fundar després d'aquesta experiència Germania Socialista, els membres de la qual (la seva primera esposa, Cèlia Amorós, entre ells) es definien com "comunistes no autoritaris, amb tendències anarquistes i ecologistes". Marquès va reivindicar per a aquest grup més tard -quan les teories sobre el nacionalisme valencià guanyaven ressò- el primer allunyament de les teories fusterianes dels Països Catalans com pla polític. L'acció per la qual van ser més coneguts fou un intent de sabotatge del camp de golf del Saler amb herbicides. En aquella època va produir País perplex, l'obra amb la qual va guanyar el premi Joan Fuster d'assaig del 1973 i una peça clau en la reflexió moderna sobre la identitat valenciana. De la seua obra també destaquen No és natural (premi Fontanarrosa 1980), Amors Impossibles (1983), Sexualitat i sexisme (1991) i Curs elemental per a barons sensibles i masclistes recuperats (1991) són alguns dels seus llibres, en els quals va manifestar la seva preocupació ecologista i per la igualtat entre sexes.

Diari Levante

L'Últim Toc i Llorenç Barber s'uneixen en la música contemporània

Avui dimecres l'Últim Toc i Llorenç Barber es reuniran per preparar l'actuació conjunta que faran el proper divendres dia 6 amb motiu de la 4a Mostra Sonora de Sueca.

Llorenç Barber, nascut a Aielo de Malferit fa seixanta anys, és compositor, instrumentista i musicòleg. Des del 1980 practica la veu difònica, la improvisació, la campanologia, la música plurifocal, la poesia fonètica i els concerts urbans. Comparteix i complementa la seua activitat musical creant i actuant al costat de Fàtima Miranda en grups com "Flatus Vocis Trio" (el text com a música) o el "Taller de música mundana" (fundat el 1978; d'acord amb Robert Ashley: "una de las més importants experiències de la nova música a Europa"). Dels seus concerts destaquen el recital realitzat en el "Musikverein" de Viena (octubre del 1990), "La Música per a un trànsit còsmic" fet a Oaxaca (Mèxic) tot coincidint amb un eclipse solar total (juliol del 1991), o el concert de clausura dels "Dies Mundials de la Música" (festival de la SIMC, 1993). En els últims anys i després de fer-se escoltar en més de 150 ciutats a Alemanya, Argentina, Àustria, el Brasil, Colombia, Cuba, Dinamarca, Eslovènia, França, Guatemala, Holanda, Itàlia, Anglaterra, Mèxic, Polònia i Portugal, un dels seus paisatgístics concerts ciutadans arribarà a Sueca amb el so de les campanes. I, l'Últim Toc farà la seua primera col·laboració en el món de la música contemporània. Tot açò aquest divendres.

Tot apunt per a la Mostra de Teatre d'Alcoi

Uns 500 professionals i quatre jornades amb 25 espectacles integraran la XVIII edició de La Mostra de Teatre d'Alcoi, la Fira d'Arts Escèniques del País Valencià, que se celebrarà entre el 11 i el 14 de juny.

Segons van indicar fonts de l'organització del certamen en un comunicat, la Mostra "creix cada any i ofereix unes xifres que demostren i confirmen la seva majoria d'edat". En aquest sentit, van assenyalar que el nombre de butaques ascendeix a 8.000 "gràcies a la incorporació el passat any del Teatre Calderón". El Teatre Principal, el Centre Cultural Mario Silvestre i del Teatre dels Salesians completen l'oferta de sales de gran cabuda. Per la seva banda, el Cercle Industrial, l'Institut Pare Vitòria i el Col·legi Sant Vicent són els altres recintes que, al costat de la Plaça de Dins, acolliran els 25 espectacles d'aquesta ambiciosa programació. A més, el Pub Gaudí, la Llotja Sant Jordi i la Càmera Oficial de Comerç i Indústria d'Alcoi acolliran reunions i activitats relacionades també amb la Mostra. Quant al nombre de professionals que participa en les representacions, la xifra supera les 500 persones. Així mateix, l'organització de la Mostra "és cosa de 50 professionals repartits entre personal de les sales teatrals, administració, informadors, auxiliars de muntatges i de la Llotja Sant Jordi i departament de comunicació", entre uns altres. Per altra banda, durant el transcurs de la Mostra es lliurarà el XXXVI Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi al que concorren 36 obres. La Llotja Sant Jordi serà un any més centre neuràlgic de l'Espai del mercat on les companyies podran oferir els seus espectacles als programadors. També en la Llotja es presentarà l'Informe anual del Circuit Teatral Valencià i la Fira Contaria 2008, així com l'Informe de l'associació de companyies teatrals infantils Mireu.

Font de la notícia: Diari Información d'Alacant