La Commedia dell'Arte arriba a la Ribera

Aquest cap de setmana els integrants de l'Últim Toc Teatre Carles Gandia i Emili Chaqués han tingut l'ocasió de fer un monogràfic de 20 hores sobre els secrets de la Commedia dell'Arte.

El curs organitzat per l'associació teatral La Tarumba d'Alzira, ha estat impartit per l'actriu, directora teatral i pedagoga Ana Vázquez de Castro, professora de la RESAD (Real Escuela Superior de Arte Dramático), institució universitària que només acull anualment 14 alumnes que són seleccionats mitjançant unes proves bastant dures. Cal fer ressò que Vázquez de Castro està especialitzada en mim i pantomima i realitza cursos cada any en diferents indrets del planeta (Alemanya, EE.UU., Finlàndia, etc.). A més a més, va estudiar a la prestigiosa escola de Lecoq a París i posseeix el seu propi centre d'ensenyança d'arts escèniques.
Després de conèixer personatges de la Commedia com l'Arlequino, el Capitano, la Colombina o els Zannis, els alumnes que hi participaren van constatar que la Commedia dell'Arte és el bressol de gairebé totes les tendències teatrals que coneixem en l'actualitat tot passant pel Music Hall i el teatre de bodevil del segle XX.
Al llarg dels tres dies del curs l'alumnat va poder-se posar al darrere de les màscares d'aquestos personatges (màscares que poden oscil·lar entre els 500 i els 6000 euros de cost) i encarnar les seues excentricitats i exageracions dins d'un ambient molt amé i distés.

Premi per a la Unió Musical de Sueca

La Unió Musical de Sueca (València), dirigida per Oscar Biendicho, es va alçar amb el primer premi de l'I Certamen de Bandes de Música “Vila de Dosbarrios”, que es va celebrar aquest cap de setmana en aquesta localitat. Al seu torn, la Unió Músical d'Ibi (Alacant), dirigida per Jaume Francesc Ripoll, va aconseguir el segon premi.

El primer premi, va constar d'una dotació econòmica de quatre mil euros així com un clarinet Selmer valorat en dos mil euros, donat per Mundimúsica-Garijo i Mafer. El segon premi, per la seva banda, va consistir en una trompeta Bach valorada en mil euros, donada per les anteriors empreses, i una dotació econòmica de dos mil euros.
El certamen va ser un gran èxit pel que fa a participació ja que la gran majoria dels habitants de Dosbarrios, municipi amb gran arrelament musical, així com de pobles propers i fins i tot veïns de les localitats participants, encapçalats pels seus respectius alcaldes, no van voler perdre's l'esdeveniment. En total s'estimen que van assistir més de 1500 espectadors en un municipi la població del qual és de 2100 habitants.
Aquest certamen sorgeix com a conseqüència de la celebració del 200 aniversari de la creació de la seva banda de música, la Unió “Musical Santa Cecilia de Dosbarrios”, la més antiga de l'estat.
El certamen va contar amb un jurat de gran prestigi en el panorama musical. El mateix va estar format per directors de les millors bandes de música de la península: Enrique García Asensio, director de la Banda Municipal de Madrid; Rafael Sanz, director de la Banda municipal de Bilbao; i Juan Foriscot, sotsdirector de la Banda Municipal de Madrid.

El mestre Rafael Talens, present en el certamen, va rebre un emotiu homenatge durant la celebració del mateix. Una de les seves més famoses obres, Tercio de Quites, va ser interpretada per totes les bandes participants com obra obligada en el certamen.

El certamen es va tancar amb la intervenció fora de concurs de la Unió Musical Santa Cecilia de Dosbarrios, acompanyada de la Coral Polifónica de Alcorcón Madrid, Coslada i Rivas Vaciamadrid que amb més de 165 professionals de la música en l'escenari van interpretar Carmina Burana de Carl Orff i Finale de la Novena Simfonia de Beethoven.

Finalitzat l'acte es va celebrar una festa de germanor entre els músics, visitants i veïns del poble en la plaça de la Constitució que va acabar en la matinada del diumenge.
L'acurada Organització del Certamen, el gran respecte del públic cap als professionals que van actuar en el mateix i la qualitat del Jurat, van anar una bona part de l'èxit del certamen.

Des d'aquest bloc donem l'enhorabona a la Unió Musical de Sueca.

Alfred Vicente Boix serà el Portaguió dels Tornejants de Sueca

Un any més els tornejants de Sueca ballaran a la processó de la Mare de Déu del 8 de setembre.

Després de 75 anys sense aparèixer a les festes patronals, un grup de joves va recuperar aquesta dansa medieval l'any 2004. El ball mostra, a l'estil dels torneigs de l'edat mitjana, diferents coreografies que es ballen en honor de la Mare de Déu. Els tornejants a ritme dels redobles s'enfronten entre ells mitjançant la dansa tot custodiant la Patrona de la vila durant la processó.
La imatge de la Mare de Déu es portada cada any per un "portaguió" que mena els guerrers durant el recorregut processional. Aquest any l'encarregat de conduir els tornejants serà l'integrant de l'Últim Toc Alfred R. Vicente i Boix qui amablement ha acceptat el càrrec i que aquest any ha aconseguit la plaça de professor de tecnologia en l'ensenyament secundari. Des d'aquest bloc li donem la més sincera enhorabona!

A l'estiu tot el món viu!

Diuen que "a l'estiu tot el món viu" i és en aquesta estació on sorgeixen nous enllaços sentimentals sobretot entre adolescents. Per tal de refrescar-vos una mica de la calor del juliol us oferim aquest vídeo per tal que rigueu una mica. Bon dilluns!

Curiositats sobre el sexe

Avui una col·laboració de Teresa Llàcer i Viel.

A Grècia els penis xicotets i ferms eren admirats, mentre que els grans eren considerats poc estètics.

El castic per adulteri a Roma era l'amputació del nas.

Durant l'època medieval es creia que tant els hòmens com les dones produïen espermatozoides.

Fins el 1884, una dona a Anglaterra podia ser arrestada per negar-li el sexe al seu espòs.

A Babilònia es permetia als hòmens oferir a les seues esposes com a pagament col·lateral per un préstec.

Es diu que el faraó Ramses II va engendrar a 160 fills.

El símbol de Pompeia, l'antiga ciutat romana que va ser destruïda per l'erupció del volcà Muntanya Vesuvius, era un penis amb ales.

Durant l'època Victoriana es considerava malaltes a les dones que tenien la seua menstruació i s'obligava a romandre en llit.

El sexe oral és il·legal en els estats d'Arizona, Florida, Minesota, Lousiana, Carolina del Nord i del Sud, Utah i Virginia.

En l'època medieval, la doctrina cristiana ordenava que el coit haguera de ser evitat a tota costa. El coit era només per a procrear i no s'havia de sentir plaer durant l'acte sexual.

Durant centenars d'anys l'única posició acceptada per l'Església Catòlica per a tindre sexe era la posició del missioner.

A París, després de l'any 1635, a les prostitutes se les castigava amb fuetades, se li rapava el cap i s'expulsava de la ciutat.

A l'antiga Babilònia, el codi d'Hammurabi, castigava la dona que era violada sexualment. Si una dona casada era violada, es considerava este fet com un acte d'adulteri per part de la dona. Ella i el violador eren sentenciats a morir ofegats.

L'antiga llei hebrea obligava el violador a pagar una suma de diners al pare de la víctima i contraure matrimoni amb ella.

El 1439, a Anglaterra, s'il·legalitzaren els besos com a mètode per a controlar la propagació de malalties per contacte físic. Els romans distingien 3 tipus de besos: L'osculum, que és dóna en la galta entre amics; el basium, en els llavis; i el suavem, que és donen els amants.

A l'antiga Anglaterra la gent no podia tindre sexe sense comptar amb
consentiment del Rei (a menys que es tractara d'un membre de la família
reial). Quan la gent volia tindre un fill havien de sol·licitar un permís al
monarca, qui els entregava una placa que havien de penjar fora de la seua
porta mentre tenien relacions. La placa deia “Fornication Under
Consent of the King” (FUCK) Eixe és l'origen de la paraula.

La història ens conta que, en la seua joventut, Teodora (la futura emperadriu, esposa de Justinià) era famosa en tot Constantinoble no sols per la seua bellesa i els seus arts amatòries, sinó per tenir també una intensa activitat sexual: és diu que, durant una festa, va fer l´amor amb els deu invitats i amb els trenta criats que els servien.

Sant Agustí, un sant de l'Església Catòlica va dir: "La prostitució és una condició necessària de moralitat" i "si llevem la prostitució, el plaer i la llicència corrompran a la societat".

Vida clownyugal

El passat diumenge 13 de juliol uns quants integrants de l'Últim Toc tinguérem l'ocasió de veure l'obra Vida clownyugal a la sala Catarastrofeteatro de Campanar. Interpretada per Sergi Claramunt (director de Pallasso Hospital) i Jimena Cavalleti la peça mostra la vida en parella de dos clowns que es coneixen en un càsting per seleccionar una professional de la neteja. L'espectacle posseeix una gran varietat de registres: mim, ball, cançons i sobretot gags a balquena. Amb un muntatge realment senzill aquestos dos clowns són capaços de fer-te riure, reflexionar i plorar.
Hem d'afegir que l'obra va ser estrenada amb motiu de la 13a Mostra Internacional de Mim de Sueca l'any 2003 i que posteriorment ha donat la volta al món. De fet ha estat representada a França, Àfrica, Canadà, Rússia i en un gran nombre de ciutats de l'estat espanyol.
Cal fer ressò que en acabar l'espectacle vam tenir ocasió de sopar amb els protagonistes de Vida clownyugal que amb una humiltat considerable conversaren amb nosaltres i ens contaren fets diversos realment divertits.

La por arriba a l'Olímpia amb "La mujer de negro"

Interpretada per Emilio Gutiérrez Caba i Jorge de Juan, La mujer de negro torna a representar-se a València 10 anys després i amb més de 300 representacions a l'estat espanyol.

La por i el suspens estan assegurats. Els espectadors segueixen estremint-se, imaginant-se que es troben en un malson en un petit poble d'Anglaterra, al que van ser convidats tot just sense adonar-se, i on ocorren coses que mai van sospitar que poguessen ocórrer en un teatre. L'obra tracta el relat d'Arthur Kipps, advocat de mitjana edat, que lloga un teatre i contracta els serveis d'un actor professional perquè li ajude a recrear un succés irreal i aterrador, que li va succeir anys enrere amb resultats tràgics per a ell i la seva família. Té l'esperança que això li servesca d'exorcisme, i així poder quedar alliberat per sempre. Tanmateix, el malson comença de nou…
La peça teatral s'estrena el 9 de juliol i estarà en cartell fins el diumenge 13 juliol. No us la perdeu!

Darwin tenia raó

Deia la Trinca a una de les seues cançons més emblemàtiques que "l'home ve de la patata", però després de veure aquest vídeo i, conforme està la societat, queda una vegada més demostrat que Darwin tenia raó: l'home ve de les mones! Bon cap de setmana!

Carrer del General Baptista Basset

Malgrat ser el General de l'Exèrcit Maulet durant la Guerra de Successió, cap població del País Valencià li ha dedicat un carrer amb el seu nom. Ni tan sols Alboraia, la seua vila nadiua, ni Xàtiva, "la socarrada" han recordat l'esforç realitzat per aquest militar que fou aclamat amb vítols quan desembarcà a Altea la tardor del 1705 tot considerant-lo l'únic que podia ajudar els valencians davant la fantasmagòrica aparició de Felip V i els seus botiflers. Defensor a ultrança dels drets del valencians en les diferents batalles que es van lliurar fins la desfeta del 1707, el general Basset sota el lema "contra la tirania dels Borbons" va tractar a tothora de canviar el rumb de la història del nostre País. És per això que des d'aquest bloc proposem que a les diferents poblacions del País Valencià sorgisca la iniciativa de dedicar-li un carrer al nostre general. Serà Sueca la primera en dedicar-li un carrer?