Col·laboració de Carles Gandia i Cebolla
El mestre Sensei alçà els braços i va exclamar:
AUTODISCIPLINA!
-Estimat mestre, ¿és tan important que tinga una autodisciplina si vull ser actor?
-Disciplinar-se és la manera de col·locar-se en actitud de deixeble.
-No ho entenc, estimat mestre Sensei.
-No ho entens perquè eres un alumne de teatre, no el meu deixeble.
-Continue sense entendre-ho, ¿quina és la diferència?
-El deixeble és aquell en condicions d'aprendre, sols llavors pot aparèixer el Mestre.
Seguidament, el Mestre Sensei repartí entre tots els assistents el següent text:
Quan parlem de la disciplina pensem de seguida en el sargent que li dóna ordres a un soldat. La disciplina no deu imposar-la el director o el professor de teatre. El que seria ideal és que l'actor arribe a autodisciplinar-se. Ara bé, açò no és castigar-se per no haver fet allò establert. Si comets un error, has de fer alguna cosa immediatament per corregir-lo. La disciplina ha de ser assumida pel practicant de forma voluntària per afavorir el seu propi desenvolupament.
La disciplina en teatre és comprendre l'essència de l'activitat que realitzem i afavorir la millor concreció de la tasca. Estem parlant de la disciplina com a actitud. Aquesta actitud és la que ens prepara per a assajar amb els companys i a la predisposició de compartir un treball expressiu. És arribar a l'hora fixada encara que els altres arriben més tard i és també no faltar a la cita, atés que sempre és imprescindible en una tasca col·lectiva.
Disciplina, des d'aquesta òptica, és fer un escalfament encara que la resta no ho faça, és portar els estris i objectes de treball, és preparar l'àmbit, descobrir si el sol està brut, detectar si hi ha canvis a l'espai i el seu mobiliari. És, també, dur sempre roba de faena i canviar-se amb temps al vestuari, tot vivint aquest moment com una transició que predisposa per a la tasca.
Disciplina es concentrar-se a l'assaig, fer atenció, no trencar l'àmbit, no distraure´s, no fer bromes quan no toca i ajudar a què s'acomplisquen els objectius proposats per a el dia escaient.
Disciplina és guardar els materials de l'espectacle una vegada acabat l'assaig. Abans de res. Abans de preocupar-se per altres coses, abans de tornar a vestir-se de carrer. Per tal que demà es puguen trobar al seu lloc i per reparar allò que s'haja trencat.
Disciplina és saber que no hi ha cap justificació per no acomplir amb allò que hem dit abans. Quan detectem alguna excusa és senyal de què encara no hem comprés l'essència de l'activitat teatral o que l'ego no permet tindre la humilitat suficient per compartir adecuadament amb altres una disciplina.
L'alumne que havia fet les preguntes se n'anà capcot i estigué pensant durant un temps. Finalment decidí abandonar les classes. Actualment treballa a l'empresa del seu pare i algunes vegades publica crítitques teatrals a un diari de tirada provincial. Es casà farà cosa d'un mes i prefereix anar al cinema que al teatre.
La disciplina en teatre és comprendre l'essència de l'activitat que realitzem i afavorir la millor concreció de la tasca. Estem parlant de la disciplina com a actitud. Aquesta actitud és la que ens prepara per a assajar amb els companys i a la predisposició de compartir un treball expressiu. És arribar a l'hora fixada encara que els altres arriben més tard i és també no faltar a la cita, atés que sempre és imprescindible en una tasca col·lectiva.
Disciplina, des d'aquesta òptica, és fer un escalfament encara que la resta no ho faça, és portar els estris i objectes de treball, és preparar l'àmbit, descobrir si el sol està brut, detectar si hi ha canvis a l'espai i el seu mobiliari. És, també, dur sempre roba de faena i canviar-se amb temps al vestuari, tot vivint aquest moment com una transició que predisposa per a la tasca.
Disciplina es concentrar-se a l'assaig, fer atenció, no trencar l'àmbit, no distraure´s, no fer bromes quan no toca i ajudar a què s'acomplisquen els objectius proposats per a el dia escaient.
Disciplina és guardar els materials de l'espectacle una vegada acabat l'assaig. Abans de res. Abans de preocupar-se per altres coses, abans de tornar a vestir-se de carrer. Per tal que demà es puguen trobar al seu lloc i per reparar allò que s'haja trencat.
Disciplina és saber que no hi ha cap justificació per no acomplir amb allò que hem dit abans. Quan detectem alguna excusa és senyal de què encara no hem comprés l'essència de l'activitat teatral o que l'ego no permet tindre la humilitat suficient per compartir adecuadament amb altres una disciplina.
L'alumne que havia fet les preguntes se n'anà capcot i estigué pensant durant un temps. Finalment decidí abandonar les classes. Actualment treballa a l'empresa del seu pare i algunes vegades publica crítitques teatrals a un diari de tirada provincial. Es casà farà cosa d'un mes i prefereix anar al cinema que al teatre.
Si no tens veu, crida. Si no tens cames, corre.
Si no tens ganes, inventa.
Perquè recorda que tot gran esforç
començà amb un espurna ben menuda.
Si no tens ganes, inventa.
Perquè recorda que tot gran esforç
començà amb un espurna ben menuda.
1 comentari:
Vaja que és de veres
Publica un comentari a l'entrada