Carlo Colombaioni, un dels grans clowns hereu directe dels llegendaris pallassos de la Commedia dell'Arte italiana, va morir el 15 de maig.
Tenia 75 anys i un infart va ser la causa de la seva mort. Conegut mundialment per la seva col·laboració, al costat dels seus germans, en la pel·lícula Els clowns de Federico Fellini, Colombaioni, que pertanyia a una llarga estirp de pallassos, es va plantejar en un moment donat canviar la carpa d'un circ pels escenaris dels teatres i els platós de cinema i televisió, cosa que va haver de fer, segons va confessar en moltes ocasions, per poder sobreviure. Membre d'una família d'artistes amb una tradició que es remunta a més de tres-cents anys, Carlo ha estat considerat en els tractats del clown com un dels grans mestres que mantenien el seu ofici tal com es desenvolupava des de fa segles. Va ser pioner en no pintar-se el rostre per a sortir a actuar ni posar-se el nas típic del pallasso, i ha treballat, entre uns altres, amb Dario Fo.
Practicava el seu gènere a través d'unes tècniques i un estil tradicional, sobretot si se li compara amb altres figures del món del clown, com Jango Edwards o Leo Bassi, amb qui va coincidir en nombrosos festivals i mostres internacionals. No emprava accessoris, i l'estructura dels seus espectacles era una successió d'esquetxos on, fent ús de la farsa i la desmitificació, duia a escena temes diversos, però tractant d'arribar a un públic de totes les edats. Considerat un dels grans en el seu gènere, l'any 2002 i dintre del Festiclown de Pontevedra, on hi van acudir especialistes internacionals, Carlo va ser proclamat com el millor clown del món. Durant més de 30 anys va actuar al costat del seu cunyat Alberto Vitali, sota el nom d'I Colombaioni. També va crear un espectacle en solitari, després de la defunció del seu cunyat que va representar fins fa poc tot oferint una mostra comparativa sobre l'evolució de l'art clown a través de gags sobre la guerra, l'Església, Pinotxo, malabars... Cal afegir que Colombaioni va visitar en nombroses ocasions l'estat espanyol on es va donar a conèixer en els anys setanta, i des de llavors no va deixar de ser reclamat en els escenaris d'arreu de la península.
Practicava el seu gènere a través d'unes tècniques i un estil tradicional, sobretot si se li compara amb altres figures del món del clown, com Jango Edwards o Leo Bassi, amb qui va coincidir en nombrosos festivals i mostres internacionals. No emprava accessoris, i l'estructura dels seus espectacles era una successió d'esquetxos on, fent ús de la farsa i la desmitificació, duia a escena temes diversos, però tractant d'arribar a un públic de totes les edats. Considerat un dels grans en el seu gènere, l'any 2002 i dintre del Festiclown de Pontevedra, on hi van acudir especialistes internacionals, Carlo va ser proclamat com el millor clown del món. Durant més de 30 anys va actuar al costat del seu cunyat Alberto Vitali, sota el nom d'I Colombaioni. També va crear un espectacle en solitari, després de la defunció del seu cunyat que va representar fins fa poc tot oferint una mostra comparativa sobre l'evolució de l'art clown a través de gags sobre la guerra, l'Església, Pinotxo, malabars... Cal afegir que Colombaioni va visitar en nombroses ocasions l'estat espanyol on es va donar a conèixer en els anys setanta, i des de llavors no va deixar de ser reclamat en els escenaris d'arreu de la península.
Font de la notícia: Diari El País.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada