Avui volem retre homentage a l'escriptor en lletres catalanes més guardonat de l'any 2008: el suecà Manuel Baixauli. Es per això que us oferim un conte corresponent a la seua primera novel·la Espiral.
Intrús
Com se'm va ocórrer que aquella porta marginal podia donar al vàter dels homes? Ara ho pense i comprenc que una institució com el Museu del Prado ha de tenir, per lògica, uns serveis senyalitzats, identificables a la vista del públic. No ho pensí aleshores, i em vaig internar en la penombra d'una estança on un cavaller pintava un llenç enorme, agafant models unes criatures xaparres, anacrònicament vestides, i un gos. Vaig avançar en silenci, per no trencar la concentració de l'artista. Ningú, ni tan sols l'animal, no em va concedir importància. Feia tuf de vernís i d'eternitat.Hi havia un espill, em vaig plantar davant.On esperava retrobar la meua aparença, un grup de turistes japonesos s'abocava amb semblant atònit.
Manuel Baixauli, Espiral.
Manuel Baixauli, Espiral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada