divendres, 31 d’octubre de 2008

Avui Sergi Claramunt a la notícia de la setmana



És el director artístic de Payasospital a València. Amb un gran recorregut al món de les arts escèniques, el diari Las Provincias l'entrevistava el passat 26 d'octubre. Avui reproduïm la traducció al valencià d'aquesta entrevista on l'actor ens parla de l'assossiació que fundà l'any 1999 i que fa somriure els infants quan més ho necessiten.

Quan es va fundar l'associació Payasospital a València?

La nostra activitat va començar el 7 de gener del 1999 en l'hospital Clínic de València. Per a crear aquesta entitat ens inspiràrem en una associació francesa anomenada “El riure mèdic” que va ser on jo em vaig formar com a pallasso d'hospital. Així, quan vaig vindre a València vaig estar dos anys intentant muntar aquest projecte fins que, finalment, el 1999 va sortir a la llum.

En què consisteix la seva activitat?

-Un dels objectius primordials que persegueix aquesta associació és el de desdramatitzar i humanitzar la vida de l’infant que es troba hospitalitzat per a així millorar la seva qualitat de vida i, per a aconseguir-ho, el que fem és enviar pallassos professionals que prèviament han rebut la formació adequada per a poder treballar en l'hospital.

A quin tipus de pacients es dirigeix?

Fonamentalment als menuts i adolescents que es troben hospitalitzats en les unitats de pediatria.

En quins centres treballen actualment?

En l'actualitat estem treballant en La Fe, el Clínic i el Doctor Pesset. No obstant això, també treballem per tot el País Valencià. En Alacant estem en l'hospital General i en el de Sant Joan, i a Castelló estem també en el General i en l'hospital de Vila-real. En total treballem en set hospitals.

Quantes persones conformen aquesta associació?

Actualment som 29 pallassos. Tots som professionals degudament formats i la nostra activitat se centra a enviar pallassos professionals i no aficionats.

Què és el que més destacaria del treball dels pallassos d'hospital?

La complicitat que existeix amb l'equip sanitari que ens ajuda tot donant-nos informació sobre cada pacient per a poder fer una intervenció adaptada i personalitzada per a cada infant. Ens ocupem de la part sana del menut, de la part que té ganes de viure i de jugar perquè és un xiquet.