Divendres passat Raimon tornà a Sueca on va delectar el públic assistent amb un concert històric.
Feia molts anys que el xativí no tornava a Sueca, però la tornada d'un dels amics més coneguts de Joan Fuster es va fer notar. El recital començà amb l'artista vestit amb la seua samarreta roja i la primera ovació de la nit amb només la seua presència a l'escenari. Seguidament, el cantautor oferí un ventall de les seues noves composicions fins que amb L'espill de Jaume Roig presentà el primer dels seus clàssics del Segle d'Or. És ací quan començà una traca d'ovacions costants amb les peces que cantà: Veles e vents, Com un puny, Si com lo taur, La nit, T'adones amic?, Treballaré el teu cos, i com no, Al vent. Fins i tot amb el tema Sol·liloqui sol·lipsista ens va mostrar les seues aptituds dansaires com si d'un Fred Astaire es tractara. Tanmateix, el clímax entre Raimon i Sueca va arribar amb les cançons Diguem no i Jo vinc d'un silenci que posaren dempeus tota la platea del Bernat i Baldoví per ovacionar fervorosament l'artista del carrer Blanc.
3 comentaris:
El concert,no hi han paraules.
La pell de gallina.
Genial,Genial i Genial.
Gràcies Raimon
Llàstima no haver pogut anar. Estic farta de tindre tantes obligacions que m'impedixen fer vida cultural. Açò va a canviar..........................
Tranqui, que no ets la única que té obligacions,a més,la vida cultural va a banda.
Simeo.
Publica un comentari a l'entrada