dilluns, 11 de gener del 2010

Heroïcitat a Sueca


Poques vegades trobem relats com el que el setmanari Sueca publicà aquest cap de setmana. Per l'originalitat, pel fet i sobretot pel llenguatge que transmet al cent per cent la forma de parlar de la nostra localitat, reproduïm íntegrament l'article escrit per un anònim.
NO ERA UN SIMULACRE, ERA UNA REALITAT
Un policia en bona forma física
El passat dia 24 de desembre, al voltant de la una del migdia, quan tots estàvem de compres acabant d'ultimar els preparatius per al sopar de la Nit de Nadal, vam poder observar imatges molt violentes pel centre de Sueca com si es tractara d'una pel·lícula d'acció en un barri marginal d'una gran ciutat,
Estaven tres immigrants discutint molt fort a la porta de la Casa de la Cultura de Sueca al carrer de la Mare de Déu, entre ells es notava molta indignació però com no enteníem el que estaven discutint i tots anàvem de pressa seguirem a la nostra.
Però ells no paraven i en la seua forta discussió s'enfilen pel carrer Sant Cristòfol i cara el carrer Cerrillo cada vegada més violents. Dels tres un era el que intentava calmar la baralla i es posava entremig dels altres dos sense poder evitar el conflicte. Un d'ells agafà una rasqueta de pintor per a clavar-li-la a l'altre. Ja més damunt del carrer València començaren a bastonades. Com és natural entre els presents es van sentir veus que deien: "Crideu a la policia que estos es maten!".
Aleshores tots ens vam esglaiar prou perquè veiem quines eren les intencions tan agressives i violentes. Entre la gent que estava pel carrer a eixes hores hi havia bebès i xiquets i xiquetes que intentàrem refugiar, ja que el que estàvem veient no era un simulacre, era una realitat a la que no estem acostumats ja que per a nosaltres Nadal és un temps d'Amor i de Pau.
De sobte, apareix un policia jove pel carrer Cerrillo i l'agressor començà a córrer cap a nosaltres que estàvem a la impremta Palacios, el policia arrancà a córrer darrere d'ell posant a prova la seua preparació física. Es va escoltar alguna veu dient: "Xe! agarra la moto!" Però no va fer falta la moto! El jove policia ens va donar una gran lliçó d'estar ben preparat físicament, pegà un fort esprint com si anara a entrar en la meta d'una important carrera, pegà un crit!, l'agafà! li posà el braç pel coll arrimant-lo a la paret, el va aquietar pressionant-lo fort! tragué les esposes i al moment aparegueren tres companys policies per ajudar-li. Es mereixia un fort aplaudiment com si es tractara el xicot de la pel·lícula però per la serietat del moment tots vam guardar silenci.
Van ser unes imatges a les que no estem acostumats però són mereixedores d'un fort aplaudiment, reconeixement i agraïment a eixes persones que per defendre la gent i mantenir una seguretat ciutadana posen en perill la seua pròpia vida.
MOLTES GRÀCIES POLIS!!!!!!
A.V.