Des del vessant literari la nostra localitat ha comptat sempre amb un estol de literats de considerable qualitat: Joan Fuster, Josep Palacios, Fermí Cortés, Nicolau Primitiu, Josep Franco, Josep Bernat i Baldoví, Manuel Baixauli, Víctor G. Labrado, Antoni Furió, Toni Carrasquer... i en darrer lloc, però no per això menys important, tenim a J.V. Yago.
Aquest any, aquest professor, periodista i escriptor de Sueca ens ha regalat als suecans i suecanes El poble infrustescent un manual que convida la població a reflexionar sobre l'esdevenir d'una ciutat que des de la seua fundació ha sabut unir-se en qualsevol moment de la seua història amb l'objectiu de "tirar avant", crèixer i millorar de la forma més idònia. Tanmateix, d'ençà uns quants anys la cosa no és així i habitualment els suecans pequem d'eixe mesinfotisme valencià característic que malgrat que ens moleste el qualificatiu mai acabem de llevar-nos-el de damunt.
Al llarg de la nostra història la gent de Sueca ha sabut unir-se per reivindicar allò que li pertocava tot sabent posar-se cadascú al seu lloc i sent, al seu torn, exemple de ciutadania. L'autor reivindica que si en èpoques passades ho hem fet així, quin gen ens ha afectat per tal d'estar tan dividits?
Sens dubte, Yago planta la llavor amb la finalitat de fer autocrítica, una llavor que esperem que florisca i done el seu fruit.
Aquest any, aquest professor, periodista i escriptor de Sueca ens ha regalat als suecans i suecanes El poble infrustescent un manual que convida la població a reflexionar sobre l'esdevenir d'una ciutat que des de la seua fundació ha sabut unir-se en qualsevol moment de la seua història amb l'objectiu de "tirar avant", crèixer i millorar de la forma més idònia. Tanmateix, d'ençà uns quants anys la cosa no és així i habitualment els suecans pequem d'eixe mesinfotisme valencià característic que malgrat que ens moleste el qualificatiu mai acabem de llevar-nos-el de damunt.
Al llarg de la nostra història la gent de Sueca ha sabut unir-se per reivindicar allò que li pertocava tot sabent posar-se cadascú al seu lloc i sent, al seu torn, exemple de ciutadania. L'autor reivindica que si en èpoques passades ho hem fet així, quin gen ens ha afectat per tal d'estar tan dividits?
Sens dubte, Yago planta la llavor amb la finalitat de fer autocrítica, una llavor que esperem que florisca i done el seu fruit.
2 comentaris:
M'agrada molt el nou aspecte que té el bloc!!! És fantàstic que torne a posar-se en marxa! Molt ànims al nou administrador i mil gràcies a l'anterior ;D!!!
YEEEEEE! Quin llibre! M'agrada molt!
Publica un comentari a l'entrada