El gest i la paraula

Un dels exercicis realitzats el passat dissabte al curs de teatre estava destinat al gest. En aquesta sessió és va parlar de la primacia d'aquest sobre la paraula i com a l'hora d'actuar el cos esdevé un dels principals punts d'informació que té l'espectador; sobretot, si es tracta de teatre gestual, on la comunicació corporal és converteix en l'únic exponent informatiu.

Durant la classe, els integrants del grup dugueren a terme diverses improvisacions on la llengua era secundària, atés que parlaven en un llenguatge inventat sense cap mena de sentit. Així, intentaren mitjançant la mímica transmetre un missatge, amb un resultat més que favorable, a la resta de companys que feien d'espectadors.
Avui, us tornem a presentar un mestre del llenguatge corporal, de la mímica i de l'humor. Un vertader exemple de tot el que acabem de dir: Charles Chaplin. Ací us deixem el vídeo d'una de les escenes més aclamades de la seva filmografia corrresponent a la pel·lícula Tiempos modernos (1936). El gag és el següent: Xarlot en aquesta escena ha de cantar una cançó. Com té problemes per recordar la lletra, decideix escriure-la als punys de la jaqueta. No obstant això, (fixeu-vos-hi), quan surt a ballar els punys desapareixen i no té més remei que improvisar una lletra sense cap mena de sentit. Així i tot, queda explícit, mitjançant el gest, el sentit d'allò que "xapurreja". Si teniu curiositat per veure el vídeo piqueu ací: cançó sense sentit .