dimecres, 31 d’octubre de 2007

Per Tot Sants "anem al teatre" i traiem els guants


Des d'antic la festa de Tot Sants ha estat marcada per les tradicions i els costums. A Sueca, la gent té per norma anar el dia 1 de novembre al cementiri a visitar els seus difunts. Al seu torn la gastronomia de la ribera ens ofereix els saborosos "panellets de Tots Sants", que segons diu la llegenda qui no en menja quan se li ofereixen condena un ànima al Purgatori.

Cal destacar que la vespra d'aquesta festivitat tant la televisió com les sales de teatre projectaven i escenificaven l'obra de José Zorrilla Don Juan Tenorio. Obra que ha estat representada així com parodiada arreu del món i fins i tot adaptada a l'òpera com és el cas del Don Giovanni de l'il·lustre Wolfang Amadeus Mozart. A Sueca, com no, el nostre paisà Josep Bernat i Baldoví, en feia la seua particular versió amb L'agüelo pollastre. Peça que ens deixa alguns versos satírics com aquestos:

De Cullera no dic res
perquè allí estiguí molt poc;
però en mich'hora només
sampí tres olles del foc,
y sinse coure, atres tres.
Sert és que si es considera
que no hi ha atre poble en Europa,
cuant y manco en la Ribera,
ahon se puga menchar sopa
més fàcilment que... en Cullera.

Tal i com es pot constatar el teatre ha estat sempre molt arrelat a aquesta festa, encara que a Sueca, malauradament, no té lloc cap representació teatral relacionada amb aquesta festivitat.

Cal fer ressó que també les històries sobre morts i fantasmes abunden en aquesta data. I, entre altres destaquem aquesta escrita per Vicent Andrés Estellés.

Bona vespra de Tot Sants i esperem que gaudiu de l'escrit!

D'un en un se n'isqueren els difunts,
calladament, entre les tombes gràvides,
i es concentraren a la porta del
cementeri, amagant-se entre els xiprers,

i circulaven entre els morts consignes,
subversives consignes ben xifrades,
mentre esperaven l'arribada de
l'enterrament del metge. Però el metge,

dins el taüt, es va apercebre, amb pànic,
de la proximitat del cementeri
i la subversió d'aquells clients,

i amb els peus i amb els punys trencà la tapa
i se n'anà corrents entre les vinyes,

i no parà fins arribar a Nàquera.





1 comentari:

Anònim ha dit...

Què curiós el verset de Bernat i Baldoví! I, sobretot el poema d'Estellés, fa riure i al mateix temps et posa els pèls de punta!