Mim Marceau

Aquest any ens ha deixat un dels millors mims de la història de les arts escèniques, artista que fou convidat al Festival Internacional de Mim de Sueca, però que malauradament no va poder acudir-hi malgrat haver confirmat la seua assistència. Tanmateix, aquest histrió del gest ha deixat un gran llegat artístic que a hores d'ara sembla insuperable. A continuació us presentem la seua biografia.

Nascut a Estrasburg en el si d'una família de carnissers jueus amb el nom de Marcel Mangel, va aconseguir escapar-se de la deportació nazi, de la qual va ser víctima el seu pare. Als 20 anys, durant la segona guerra mundial, es va allistar a la resistència capitanejada per Charles de Gaule, en què va adoptar el pseudònim de Marceau que l'acompanyaria al llarg de tota la seva carrera. Gràcies al seu excel·lent anglés, va treballar com a enllaç amb l'exèrcit aliat del general George Patton. "No he entès mai com es pot ser creient i antisemita", deia l'artista.
Una vegada finalitzada la guerra, el jove estudiant d'art dramàtic a l'escola de teatre Sarah Bernhardt va decidir dedicar la vida a buscar elsomriure dels altres. Com el seu venerat Charles Chaplin -"quan el vaig veure per primer cop va ser una revelació, no vaig riure, vaig plorar", va explicar a Le Monde el 1997- Marceau era un mim poètic i melancòlic. Igual que Chaplin amb el seu personatge del vagabund, Marceau va crear Bip, el seu alter ego, el pallasso tendre i irònic amb qui va encisar el públic més enllà de les fronteres de l'idioma i la cultura de cada país.

La celebritat del mim francès va arribar al grau màxim entre els 50 i 60, especialment a partir del 1955, quan va començar a triomfar amb la seva troupe als teatres d'EUA. "A partir de llavors em vaig convertir en el francès més conegut del món juntament amb el comandant Cousteau", deia de broma aquest deixeble de Charles Dullin i còmplice de Jean-Louis Barrault. La companyia Marcel Marceau va produir 15 mimodrames, entre els quals destaquen Pierrot de Montmartre, Les tres perruques, La botiga de titelles, 14 de juliol i París plora, París riu. De la peça Josen, madur, vell i mort, la crítica va dir que "obté en menys de dos minuts el que molts novel.listes no aconsegueixen en volums".

El particular estil de pantomima de Marceau va seduir el món amb els seus exercicis silenciosos, que inclouen les clàssiques representacions de la caixa, caminant en contra del vent, l'elaborador de màscares i sàtires de tota mena, des d'escultors a matadors, han estat descrites com a genials. Tanmateix, això no li va evitar arruïnar-se, el 1964, amb el muntatge Don Juan de Tirso de Molina. Amb l'ajuda de les institucions, Marceau va reconduir la seva carrera i es va dedicar a transmetre el seu art creant la seva pròpia escola de mímica.

Casat tres vegades i pare de quatre fills, Marceau va abordar la segona etapa de la seva carrera amb actuacions puntuals. Va tenir també moments de glòria, com quan va compartir escenari, el 1995, amb el cantant Michael Jackson, que es va inspirar en els gestos i l'estil de Marceau per a la coreografia de Moon Walker.
França sencera va plorar el passat 22 de setembre la mort d'un dels seus artistes més estimats. El primer ministre, François Fillon, va retre homenatge a "l'artista, mestre i membre de la resistència", i el món del teatre va recordar el seu paper com a "fundador d'una companyia que va saber perpetuar i renovar l'art del moviment i del gest". A ell se li deu el renaixement de l'art del mim, seriosament amenaçat pel cinema mut i impulsat per personatges com ara Charles Chaplin, Buster Keaton o Laurel i Hardy. A fi i efecte de perpetuar aquest mestratge, Marcel Marceau va crear l'any 1978 l'Escola de Mim de París.

Per tal de què pugueu veure part del seu art us oferim aquest vídeo. Disfruteu-lo i bon cap de setmana.

La fonts de l'article han estat www.elperiodico.cat i www.vilaweb.cat.