"Y dos huevos duros"

Article de Toni Giménez

Tremends, únics, estrafolaris, apassionats. Van ser cinc, per ordre de naixement: Chico, Harpo, Groucho, Gummo (no féu cap pel·lícula) i Zeppo (en féu només algunes).

Eren germans de debò, fills d'un matrimoni jueu vingut de terres alemanyes. El pare era sastre (un desastre de sastre segons ells però molt bon cuiner) i la mare que fins i tot fou empresària artística, és qui impulsà els seus fills al món del teatre. La coneixença i la fama els arribà quan ja portaven molts anys actuant gràcies al cinema. En Harpo va ser un gran arpista (havia creat una afinació pròpia de l'instrument) i un talent com a mim. En Chico un gran pianista (el joc i les dones foren la seva perdició), en Zeppo es dedicà als negocis amb gran èxit i, en Groucho, fou qui més conreà la televisió tot fent diversos programes i actuacions en solitari fins poc abans de morir el 1977. Cal fer ressò que va escriure diversos llibres i articles periodístics.
L'any 1975 se'ls va atorgar un òscar honorífic i en Groucho, en rebre'l, va retreure que feia anys que se'ls havia d'haver concedit, ja que els seus germans Chico i Harpo ja no eren en vida per compartir-lo. Va destacar que tot li ho devien a la seva mare, Minnie, que només va poder veure la primera pel·lícula que van fer (Cocoanouts) i que no havia conegut l'èxit ni la fama que havien arribat a tenir els seus fills.

El gran Groucho, amb el seu humor inapel·lable ens va deixar perles iròniques com aquestes:

"No desitge pertànyer a cap club que accepte com a soci algú com jo"

"Ell pot parèixer un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixe enganyar. És realment un idiota".

"El matrimoni és la principal causa del divorci"

"Fill meu, la felicitat està feta de xicotetes coses: Un iot xicotet, una mansió xicoteta, una fortuna xicoteta…"

Llargmetratges com Una noche en la ópera, Una tarde en el circo, un dia en las carreras o Los hermanos Marx en el Oeste, són algunes de les 14 pel·lícules que realitzaren i que han passat a la història del seté art. Fotogrames i diàlegs que han estat un medicament per a la tristesa atés les dosis de rialles que sempre han despertat. Si voleu veure l'escena completa del camarot piqueu ací i entendreu (si no ho heu entés) el títol de de l'article.