dimecres, 28 de novembre de 2007

El codi de la imaginació


Article de Teresa Llàcer i Viel



Qualificat per El País Semanal com el “llibre més rar”, el Codex Seraphinianus és ni més ni menys que una enciclopèdia de quasi 400 planes il·lustrades que parlen sobre un món imaginari amb un alfabet i llengua propis.

El creador és l´arquitecte italià Luigi Serafini i va tardar 30 mesos (entre els anys 1976 i 1978) en donar-li forma a un món surrealista on trobarem plantes pròpies de El Jardí de les Delícies del Bosco, criatures dalinianes o, fins i tot, metamorfosis kafkianes.

La seua història no té desperdici. Serafini era un arquitecte acabat de sortir de l´universitat quan, un calorós dia de juliol de l´any 1976, es va tancar al seu estudi, agafà un grapat de llapisos de colors i plasmà sobre el paper flors i vegetals inversemblants de vives tonalitats. La idea de fer créixer el nombre de dibuixos i agrupar-los junt a un text escrit en una llengua que, segons l´autor “sortia sola del meu llapis”, va donar com a resultat l´actual Codex Seraphinianus el qual, durant 30 anys, s´ha nodrit d´autors com Jorge Luis Borges o Italo Calvino i que no haguera estat possible sense la intervenció de l´aristòcrata i editor Franco Maria Ricci.

Aquest peculiar marqués, originari de Parma (1937), està considerat el millor editor del món d´obres d´art i biliofília, i fou l´únic capaç de vore la vàlua del manuscrit quan les més renombrades editorials italianes l´havien rebutjat sense massa preàmbuls.

Es va posar a la venda en forma de dos volums enquadernats en tela negra i amb un preu que, llavors, corresponia a la meitat del sou d´un funcionari italià (160.000 lliures). En pocs mesos s´esgotà.

En Internet s´han arribat a pagar 19.000 dòlars per algunes de les primeres edicions (ja esgotades) i entre els seus compradors es troben noms com el de l´excèntric director Tim Burton o el músic Danny Eifman.

Per a desxifrar este llibre (croada en la que apareixen Roland Barthes o Federico Fellini) Serafini ho deixa molt clar: “Per desxifrar el llenguatge, no serveix de res saber llegir. Sols s´ha de ser xiquet, tornar a ser menut... Si haguera tingut un Codex als cinc anys hauria estat feliç. S´ha d´intentar, no?”


Font: Diari El País