divendres, 7 de desembre de 2007

Cinema amb "La brújula dorada"


Article de Xavier Roca. Diari Avui.


Els èxits de les sagues cinematogràfiques d’El Senyor dels Anells i Harry Potter han fet que Hollywood s’entesti a buscar cada temporada la nova fantasia èpica rebentataquilles. Només d’un any ençà hem pogut veure productes com Eragon, Los seis signos de la luz, Stardust i Beowulf. La conversió d’aquestes en franquícia encara està per veure, però La brújula dorada ja neix condemnada a convertir-se en trilogia; i no pel seu final obert, sinó pel fet d’inspirar-se en un material literari en tres volums: la sèrie de novel·les La matèria obscura, de Phillip Pullman.

Sorprenentment dirigida per l’expert en comèdies Chris Weitz (productor i guionista d’American Pie), la pel·lícula es beneficia de la riquesa de l’original, que reverteix en una faula habitada per una imaginativa tipologia de personatges. Però, la crítica que Pullman feia en el seu llibre dels fanatismes i integrismes religiosos queda reduïda a gairebé res, i només s’esbossa tímidament una certa lluita entre la ciència i la superstició.

Suggestiva visualment i espectacular però mancada de sentit de l’humor, La brújula dorada acusa una certa confusió argumental per a qui no estigui familiaritzat amb La matèria obscura. I, el que és pitjor, fa gala d’una abusiva estandardització en les seves ganes d’assemblar-se a les superproduccions que vol emular: l’espectador passa d’uns ambients acadèmics que li recorden les adaptacions de J.K. Rowling a uns tràvelings aeris sobre paisatges nevats clavadets als de Peter Jack­son, passant per uns animals parlants dignes de Las crónicas de Narnia. Fins i tot apareixen Christopher Lee i la veu d’Ian McKellen.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Demane que escriviu més coses de vosaltres.És a dir,del grup de tatre,perquè pareix una pàgina publicitària amb tant de cinema,l´os que parla,etc etc i les noticies del grup les teniu aparcades ultimament perquè no apareixen en cap lloc.

Emili ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari. Publicar diàriament articles sobre el grup és complicat. Tanmateix sempre demanem col·laboració als integrants de l'Últim Toc per tal de què aquest espai sempre vaja avant. La tendència és sempre parlar del grup, per supost, i d'aspectes relacionats amb les arts escèntiques i cinematogràfiques. Tanmateix, acceptem de bon grat el teu comentari per millorar cada dia. Pel que fa a l'ós que parla, vàrem valorar que en plenes compres nadalenques, un ós que conta contes en les llengües minoritàries de l'estat espanyol és quelcom a tenir en compte. Ja que l'Últim Toc és una associació que defén el teatre en una llengua no dominant i en segon lloc perquè alguns components de l'agrupació s'han dedicat en diverses ocasions a la professió de contacontes.