dimarts, 12 de febrer de 2008

Aquells meravellosos anys


Te'n recordes d'aquell temps...quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"? ...Es podien arreglar les coses amb un simple.... "Això no val!!" Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar". El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...". Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat,o una bossa de "cochinaes" quan sorties de l'escola... Fer una muntanya de sorra, o castells de "xurros" podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una vesprada a la platja... Per salvar els nostres companys només calia un crit de “salvats" o "vaig de bulto" o "messi"... Quan enfadar-se era dir "ja no t'ajunte"... Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A què no fas això?" o jugant a "beso, verdad o atrevimiento", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc... 'Tonto l'últim" o "l'últim 'uela' " era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia... Sabies també com "corrien el xinesos" perquè un amic teu tocava el timbre del veí i arrencava a córrer.. Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat, la major desil·lusió era haver sigue elegit l'últim en l'equip de fútbol, els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors...Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixava el "Ratoncito Pérez'"... GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe. Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials, quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida...El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves... tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves, el major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC... Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo e vist la pelicula de Juno, amb unes amigues esta molt bé, pero també diuen moltes palabrotes i coses per a més majors,bueno pues res més adeu!!