Crònica de la 4a Mostra Sonora de Sueca

Balanç positiu i esplèndida acollida per part de Sueca de la 4a Mostra Sonora. Us oferim la crònica d'aquesta edició redactada per Àngels Màñez i Asensi, cap de premsa de la Mostra.

La 4a Mostra Sonora de Sueca, festival internacional de música contemporània, va posar el punt i final el passat diumenge 15 de juny, amb els concerts del grup de percussió Nexeduet i l’Ensemble Espai Sonor, grup resident de la Mostra.
Al llarg d’aquest cap de setmana han passat per la Mostra músics de prestigi internacional, com el grup de percussió Amores, que va actuar el divendres dia 13, en dos sessions. Pel matí va ofrerir, en col·laboració amb el grup de dança break-dance “Supremos”, un espectacle dirigit al públic escolar anomenat Els sons de la ciutat. El centre cultural Bernat i Baldoví de Sueca va acollir a més de 800 estudiants de secundària, que participaren activament en el concert, interactuant amb els músics. La finalitat de las activitats didàctiques que oferta la Mostra en aquesta quarta edició és familiaritzar a l’espectador amb qualsevol entorn sonor, i despertar la sensibilitat envers tot tipus de música.

A les 21 hores, Amores va actuar en el C.M. Bernat i Baldoví, amb un programa de concert titulat Sonhídrics. Com el títol dóna a entendre, es pren a l’aigua com a protagonista, totes les peces recordaven d’alguna forma s l’element principal de la vida. S’interpretaren obres de F. Guerrero, Amores, T. Takemitsu, J.S. Chapí, J. Guillem i D. Adams. La música proposada en aquest concert es basa en les sensacions que produeix l’aigua en cada oient, evocant diferents murmurs sonors, des de la pluja i la tempesta, fins als sons més quotidians, com les goteres. Els músics utilizaren l’aigua com un instrument més, aconseguint amb ella multitud de possibilitats sonores.
El grup Amores es va fundar el 1989, i està integrat per Pau Ballester, Ángel García y Jesús Salvador Chapí. Amores compta amb una extensa trajectòria, la qual ha marcat un paper decisiu en l’evolució de la música de percussió en Espanya. Ha realitzat gravacions, tant discogràfiques com per a la ràdio i televisió. És un grup de referència a nivell d’Espanya i a nivell internacional, ha actuat en importants festivals de percussió i de música contemporània, i han sigut sempre elogiats per la crítica especialitzada.

Dissabte 14

El primer acte del dissabte fou l‘“Encontre” amb Hèctor Parra (1976), un dels compositors protagonistes d’aquesta edició, que va tindre lloc a les 17:30 h en la casa de la Cultura de Sueca. Com ja ha sigut habitual en altres edicions de la Mostra, aquest Encontre fou un espai on H. Parra va explicar al públic les seues obres, algunes de les quals s’interpretaren en la mateixa vesprada en el claustre de la Biblioteca Suecana, en la doble sessió de concerts de dos grups francesos: el “Duo Nataraya” (París) y “Proxima Centauri” (Burdeus). En aquesta quarta edició, la Mostra ha concedit especial protagonisme als grups provinents d’aquest país veí. A les 19 hores va tenir lloc el primer dels concerts, amb el “Duo Nataraya”, format per Laura Capsir a la flauta i Imma Santacreu al piano. Va interpretar obres d‘H. Parra, D. Padrós, K. Fukushima, T. Takemitsu, Messiaen, M. Mochizuki i I. Nodaira. Capsir y Santacreu mostraren al públic la seua habilitat per a explotar tots els recursos possibles tant en la flauta com en el piano. El “Duo Nataraya” es va formar a París el 2002, i ha guanyat el primer premi del concurs internacional de UFAM (Francia 2004), i el primer premi del concurs Leopold Bellan de París (2004), entre d’altres. Han participat en nombrosos festivals internacionals tant en França com en Espanya.


En la segona actuació d’aquesta sessió doble de concerts, van tocar “Proxima Centauri”, interpretant obres de H. Parra, T. Alla, C. Havel, J. Joy, B. Ferneyhough i Demey. El grup “Proxima Centauri” és de Burdeus, y està format por Marie-Bernadette Charrier (directora artística y saxòfon), Climent Fauconnet (perscussió), Christophe Havel (electrònica), Sylvain Millepied (flauta) i Hervé N’Kaoua (piano).
Proxima Centauri fou fundat en 1991 per Marie-Bernadette Charrier i Chistophe Havel. És un quintet totalment original. La literatura musical per a aquest tipus de formació, que era pràcticament inexistent en el segle passat, s’ha desenvolupat gràcies a l’existència de “Proxima Centauri”, i a la seua política d’encarrecs activa. Avuí, el repertori del grup compta amb aproximadament un centenar d’obres, entre les quals més de la meitat s’han escrit expressament per a ells. Els intèrprets de “Proxima Centauri” trencaren amb els esquemes del format clàssic de concert: en el concert va tenir una especial rellevància la posada en escena, els jocs de llums, la interacció de música en directe amb música electrònica, la ubicació diferent dels músicos segons l’obra, etc. En l’obra Musique de Tables, de T. Demey, els músics abandonaren els seus instruments per a fer música sobre unes taules de fusta amb les seues mans, produint multiplicitat d’efectes sonors. Per a aquest espectacle, en el que el volum sonor era tan lleu, es va aconseguir el silenci absolut per part del públic, condició indispensable en tot acte de comunicació musical. La necessitat del silencio com a condició prèvia a l’existència de música és un aspecte que s’ha intentat fomentar en aquest festival.

Diumenge 15

El primer acte de la última jornada de la Mostra fou l’”Encontre” amb Miguel Gálvez-Taroncher (1974), compositor al qual s’ha encarregat l’obra Paisaje Sonoro, amb el patrocini de l’Institut Valencià de la Música (IVM). L’”Encontre”, un espai on el compositor explica la seua obra al públic, va tindre lloc ahir a les 17:30 h en la casa de la Cultura de Sueca.
Més avançada la vesprada, fóren NEXEduet i L’Ensemble Espai Sonor els qui van posar el punt i final a la 4a Mostra Sonora de Sueca, amb dos concerts que van tindre lloc en el claustre de la Biblioteca Suecana a les 19 h i a les 21 h respectivament.
El concert de Nexeduet, estava inicialment programat per a iniciar la Mostra Sonora el passat 5 de juny però, es va haver d’ajornar a causa de la pluja. Nexeduet està format pels percussionistes: Sisco Aparisi i Jordi Francés. Al concert s’interpretaren obres de J. Rueda, V. García, M. Carro, E. Sanz i M. Ishii. D’entre aquestes, ha va haver una estrena absoluta, “Duellum”, de Mario Carro. A més, dues obres de les que s’interpretaren estaven dedicades a Nexeduet. Ambdós instrumentistes demostraren un excepcional domini de la Marimba, així com d’un ample set de percussió de tot tipus.

El concert que tancava aquesta edició de la Mostra va ser de l’Ensemble Espai Sonor, grup resident del festival. Aquest acte de cloenda va tenir especial relevància, que saltava a la vista per la forta afluència de públic, ja que s’hi estrenaren quatre obres: tres de forma absoluta i una a l’estat espanyol. La primera obra Territoris de la Memòria, de Voro García, director artístic de la Mostra, es va estrenar a EEUU, posteriorment s’havia interpretat a Paris però, i ahir es va tocar a Sueca en honor a l’arquitecte suecà Vicent Miragall, a qui està dedicada. Amb el subtítol “Quasi una cantata”, l’obra de V. García és una creació sonora que recorda temps i espais passats , i es caracteritza per la seua diversitat tímbrica, que evoca el món de les cantates barroques. Les altres obres eren estrenes absolutes: Paisaje Sonoro (homenaje a Jaime Sabines), de Miguel Gálvez-Taroncher, obra encàrrec del festival, i patrocinada per l’Institut Valencià de la Música, com ve fent-se des de la segona edició de la Mostra. En la segona part del concert, el protagonista va ser altre suecà, el saxofonista Ricardo Capellino, que va interpretar Huella de la voz inmóvil, de Sergio Blardony, per a saxòfon baríton solista. Aquesta obra està dedicada al mateix Capellino i a l’Ensemble Espai Sonor. En aquesta peça es pogué comprovar la depurada tècnica instrumental de Capellino i, escoltar l’ampla varietat de qualitats tímbriques que pot treure del seu instrument.
Per últim, Pulsions, d’Hèctor Parra, que tot i que és de l’any 2000, encara no havia estat estrenada. En aquesta peça va tindre especial protagonisme el piano, interpretat de manera excepcional per Tomeu Moll, ja que Pulsions té el seu origen en les Tres Peces per a Piano d’H. Parra (1999), que s’intepretaren dissabte a la Mostra, per Imma Santacreu (Duo Nataraya). En Pulsions, la part de piano es transforma, de vegades apareix completa, i altres vegades compartida amb els altres instruments de l’ensemble. L’Ensemble Espai Sonor és una agrupació instrumental dedicada a la difusió i a la interpretació de la música contemporània i l’art sonor en general. Va nàixer el 2003 com a projecte de futur, amb una plantilla variable, en funció de les exigències del programa. En el concert d’ahir actuaren Joaquín Ortega (flauta), Fermín Clemente (oboé), Bartolomé Llorens (clarinets), Ricardo Capellino (saxofón solista), Sisco Aparisi (percussió), Joseph Mardon (piano), Tomeu Moll (piano), Juan Carlos Navarro (violí), Sandra Alfonso (Violí), Isabel López (viola) i Manuel Santapau (violoncel), tots baix la direcció de Voro García.
L’Ensemble Espai Sonor, i totes les agrupacions que s’han donat cita en la Mostra Sonora son intèrprets que es dediquen a la música contemporània, la que se crea en la actualitat i, paradoxalment, la més desconeguda, no sols entre el públic general sino fins i tot entre los propis músics. D’ací s’extrau la importància que te la Mostra en aquest sentit, ja que és un dels festivals de referència d’aquest tipus de música. La Mostra te una finalitat divulgativa, busca fer accesible la música contemporània a tots, una música sense especulacions econòmiques i, separant l’oci del negoci.
Per a acomiadar la 4a. Edició de la Mostra Sonora, Voro García, el director artístic, va dedicar unes paraules al públic, donant les gràcies la seua presència als concert, i sobretot donant les gràcies als oients per escoltar i, fonamentalment, saber escoltar.

Àngels Mañez i Asensi
Cap de Premsa de la Mostra Sonora