Per Tot Sants "anem al teatre" i traiem els guants

Des d'antic la festa de Tot Sants ha estat marcada per les tradicions i els costums. A Sueca, la gent té per norma anar el dia 1 de novembre al cementiri a visitar els seus difunts. Al seu torn la gastronomia de la ribera ens ofereix els saborosos "panellets de Tots Sants", que segons diu la llegenda qui no en menja quan se li ofereixen condena un ànima al Purgatori.

Cal destacar que la vespra d'aquesta festivitat tant la televisió com les sales de teatre projectaven i escenificaven l'obra de José Zorrilla Don Juan Tenorio. Obra que ha estat representada així com parodiada arreu del món i fins i tot adaptada a l'òpera com és el cas del Don Giovanni de l'il·lustre Wolfang Amadeus Mozart. A Sueca, com no, el nostre paisà Josep Bernat i Baldoví, en feia la seua particular versió amb L'agüelo pollastre. Peça que ens deixa alguns versos satírics com aquestos:

De Cullera no dic res
perquè allí estiguí molt poc;
però en mich'hora només
sampí tres olles del foc,
y sinse coure, atres tres.
Sert és que si es considera
que no hi ha atre poble en Europa,
cuant y manco en la Ribera,
ahon se puga menchar sopa
més fàcilment que... en Cullera.

Tal i com es pot constatar el teatre ha estat sempre molt arrelat a aquesta festa, encara que a Sueca, malauradament, no té lloc cap representació teatral relacionada amb aquesta festivitat.

Cal fer ressó que també les històries sobre morts i fantasmes abunden en aquesta data. I, entre altres destaquem aquesta escrita per Vicent Andrés Estellés.

Bona vespra de Tot Sants i esperem que gaudiu de l'escrit!

D'un en un se n'isqueren els difunts,
calladament, entre les tombes gràvides,
i es concentraren a la porta del
cementeri, amagant-se entre els xiprers,

i circulaven entre els morts consignes,
subversives consignes ben xifrades,
mentre esperaven l'arribada de
l'enterrament del metge. Però el metge,

dins el taüt, es va apercebre, amb pànic,
de la proximitat del cementeri
i la subversió d'aquells clients,

i amb els peus i amb els punys trencà la tapa
i se n'anà corrents entre les vinyes,
i no parà fins arribar a Nàquera.

Riure és sinònim de viure

D'acord amb l'opinió d'un gran nombre d'especialistes riure és un acte necessari per gaudir d'una bona salut. Com ja hem esmentat en alguna ocasió, L'Últim Toc Teatre ha tractat l'humor en la majoria de les seues obres. Per tal de què no perdeu el somriure en aquest dia, us regalem aquest vídeo.

Un dia, una biografia

Teresa LLàcer i Viel (Sueca, 1989) és estudiant de primer curs de comunicació audiovisual a la Universitat de València. Va estudiar fins als 16 anys l'escola Maria Auxiliadora de Sueca i posteriorment va realitzar els estudis de batxillerat artístic a l'IES Joan Fuster, on va obtindre la matrícula d'honor pel seu impecable expident acadèmic.
La vida de Teresa ve marcada per les arts. Amb només 18 anys compta en el seu haver amb tot un seguit de premis literaris així com de fotografia. A més, és integrant del cor de cambra Madrigal de Sueca i, per descomptat, component de L'Últim Toc Teatre des d'abril de 2007.
La seua trajèctoria teatral va començar amb la companyia Lluna Plena Teatre l'any 2002, on va col·laborar de manera esporàdica. Tanmateix, a la seua escola van valorar de bon grat la seua aptitud per a les arts escèniques i, entre moltes actuacions, va protagonitzar el musical Moulin Rouge, tot interpretant el paper que li va valdre a Nicole Kidman una candidatura als premis Oscar de Hol·lywood. Espectacle que, per la seua qualitat, es va portar a Barcelona per competir amb altres centres de secundària.
El 25 d'abril de 2007 Teresa va fer el seu debut oficial com a actriu de L'Últim Toc, fent el paper de guia de museu a l'obra 1707-2007 de la nit a la mañana. Des que forma part del grup aquesta artista tot terreny ha destacat per la seua cordialitat, simpatia i bon humor. És sens dubte una persona molt estimada al si de l'agrupació.

Homenatge a Lluís Llach als Premis Octubre

Lluís Llach va ser homenatjat ahir a la nit a la XXXVI edició dels Premis Octubre. Aquest any com es sabut el cantautor de Verges ha donat per finalitzat el seu "viatge pels escenaris" de tot el món i l'organització del certamen literari, encapçalada per Eliseu Climent, ha volgut reconèixer tant la trajectòria professional i cívica de l'artista com la que correspon a la seua persona. Una trajectòria de quaranta anys marcada -des de la sensibilitat, la coherència i la fermesa- pel compromís amb la cultura catalana i el país. Emocionat en rebre el premi, Llach ha explicat que, per a ell, el País Valencià és molt important i que el fet que la cultura no depenga de les institucions oficials fa que siga molt més viva i combativa.

Des de L'Últim Toc Teatre també volem retre homenatge a aquest cantautor que ha escrit la banda sonora de moltes generacions i que mitjançant els seus acords ha travessat fronteres i despertat sentiments.

Ací us deixem dos enllaços memorables de la trajectòria de Lluís LLach. El primer es tracta de la cançó Laura, dedicada a Laura Aymerich, amiga i guitarrista que ha acompanyat Llach durant 40 anys als escenaris. El moment més emotiu és quan la mateixa Laura no pot continuar tocant la cançó amarada per l'emoció. El segon enllaç correspon a la primera versió de Que tinguem sort, una cançó que ja ha esdevingut un himne.

Esperem i desitgem que les disfruteu!

Avui estrena d'una història real

"En el dia de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado"

Francisco Franco Bahamontes, Caudillo de España por la gracia de Dios

L'1 d'abril de 1939 les tropes de Franco entraven a Madrid i així concloïa la Guerra Civil Espanyola. La sagnant repressió que s'aproximava, ocasionà que molts republicans i republicanes hagueren de fugir de l'Estat. Tanmateix, altres no van poder o no van voler anar-se'n com és el cas de les joves protagonistes d'aquesta història real. El General Franco va prometre que solament serien castigades les persones que tinguessen les mans tacades de sang; cap d'aquestes xiques les tenia. En acabar la catàstrofe bèl·lica, sofriren durs i cruels interrogatoris policials i finalment les traslladaren a la presó de Ventas. Les 13 detingudes, les companyes de les quals van batejar com “las menores” per la seva curta edat, foren acusades d'ajuda als rebels i d'haver planejat un atac contra el Generalísimo, una agressió irreal que donava suport a l'acusació. Tot molt abstracte i sense proves. Tant elles com els seus parents estaven tranquils, atés que pensaven que com a molt els caurien uns quants anys de presó. Nogensmenys, uns dies abans que se celebrés el judici es va produir un atemptat contra un militar franquista, succés on moriren tres persones. Les joves van ser condemnades a mort per un acte que mai van cometre.

Emilio Martínez Lázaro, director de pel·lícules com Al otro lado de la cama o Los dos lados de la cama ha estat l'encarregat de dur a la pantalla aquesta història que s'estrena dues setmanes després de què el Congrés dels Diputats aprovés la Llei de la Memòria Històrica. Llei que pretén retre homenatge a totes aquelles persones que patiren la repressió del genocida Francisco Franco. El llargmetratge està protagonitzat per Pilar Gómez de Ayala, Marta Etura i Verónica Sánchez, i a partir de hui es projectarà a diverses sales cinematogràfiques. Tots aquells interessats en veure-la poden anar aquest cap de setmana als cines Colon d'Alzira, on la pel·lícula s'emetrà a les 18:15, a les 20:45 i a les 23:15.

El gest i la paraula

Un dels exercicis realitzats el passat dissabte al curs de teatre estava destinat al gest. En aquesta sessió és va parlar de la primacia d'aquest sobre la paraula i com a l'hora d'actuar el cos esdevé un dels principals punts d'informació que té l'espectador; sobretot, si es tracta de teatre gestual, on la comunicació corporal és converteix en l'únic exponent informatiu.

Durant la classe, els integrants del grup dugueren a terme diverses improvisacions on la llengua era secundària, atés que parlaven en un llenguatge inventat sense cap mena de sentit. Així, intentaren mitjançant la mímica transmetre un missatge, amb un resultat més que favorable, a la resta de companys que feien d'espectadors.
Avui, us tornem a presentar un mestre del llenguatge corporal, de la mímica i de l'humor. Un vertader exemple de tot el que acabem de dir: Charles Chaplin. Ací us deixem el vídeo d'una de les escenes més aclamades de la seva filmografia corrresponent a la pel·lícula Tiempos modernos (1936). El gag és el següent: Xarlot en aquesta escena ha de cantar una cançó. Com té problemes per recordar la lletra, decideix escriure-la als punys de la jaqueta. No obstant això, (fixeu-vos-hi), quan surt a ballar els punys desapareixen i no té més remei que improvisar una lletra sense cap mena de sentit. Així i tot, queda explícit, mitjançant el gest, el sentit d'allò que "xapurreja". Si teniu curiositat per veure el vídeo piqueu ací: cançó sense sentit .

L'Últim Toc representarà per tercer any consecutiu "El Betlem de la Pigà"

L'Últim Toc Teatre tornarà a interpretar la part teatral de l'obra castellonenca El Betlem de la Pigà. La representació tindrà lloc el proper 27 de desembre a les 20:00h al Centre Cultural Bernat i Baldoví de Sueca.

Aquest any la formació suecana serà de nou l'encarregada d'interpretar els textos de Matilde Salvador. Conjuntament actuaran el cor Ad Libitum i el grup de Danses Almogàvers. Cal destacar que l'encarregat de portar a terme aquesta peça de Castelló és el músic suecà Voro Garcia, director al seu torn de la Mostra Sonora que se celebra cada any a la capital de la Ribera Baixa. Mitjançant aquesta representació se li retrà homenatge a la desapareguda Matilde Salvador, la qual va ser testimoni, l'any 2005, de la primera posada en escena que es féu de la seva obra a Sueca. Per la seua banda, els integrants de l'Últim Toc s'han mostrat satisfets i feliços de col·laborar un any més en aquest esdeveniment nadalenc que comença a ser tradicional a la ciutat arrossera.

Art (ultimtoquià) en moviment

El passat dissabte va continuar com cada setmana el curs de teatre de L'Últim Toc, tanmateix però, aquest va tindre lloc en un escenari ben diferent: el gimnàs antic de l'IES Joan Fuster. Amb aquest nou espai, concedit per l'ajuntament de Sueca, el grup va poder realitzar aquesta setmana diferents activitats relacionades amb la comunicació corporal i el gest.
En aquest vídeo podem veure un dels exercicis duts a terme durant la sessió. Cal remarcar que l'escena és totalment improvisada i forma part d'un exercici batejat com "l'estrella mímica", on cada vegada la resta de companys (situats en forma d'estrella) han de calcar els moviments de la persona que tenen al davant. No obstant això, una imatge val més que mil paraules.
Si tens problemes per veure el vídeo pots picar "ací".

Un dia, una biografia

Jordi Ferrer i Palop (Sueca, 1987) és el tercer eslabó d'una nissaga d'actors i comediants. Tot començant per l'avi Claudio Ferrer i continuant pel seu pare Claudi, aquest suecà del carrer Francisco Vitoria ha heretat les apituds artístiques dels seus avantpassats.
Jordi és estudiant de segon curs d'enginyer tècnic d'obres públiques a la Universitat Politècnica de València. Va cursar els estudis d'ESO i batxillerat a l'IES Joan Fuster de Sueca i al seu torn va rebre la formació en educació infantil i primària al Col·legi Públic Carrasquer.
Titulat com a monitor infantil i juvenil, compagina la seua tasca d'estudiant universitari amb una de les seves passions: monitor dels Júniors del Carme. Secretari d'aquesta associació juvenil amb més de 25 anys d'història, ha participat tant en els últims 10 campaments (primer com a xiquet, després com a educador) com en les activitats que cada cap de setmana es desenvolupen al seu centre. Cal fer ressò que és amb els júniors on coneix L'Últim Toc Teatre i la majoria dels seus integrants.
La seua trajectòria amb aquesta formació va començar fa 5 anys i des d'aleshores ha destacat com un dels membres més actius del grup. La seua participació a obres com El Betlem de la Pigà (2005-2006), M'ha dit que ve hui (2005), Llunàtics (2006), Com a xiquets (2006) i 1707-2007 de la nit a la mañana (2007) corroboren la seua implicació amb L'Últim Toc. És per això que cal destacar la seua interpretació del Duc de Berwick en aquesta darrera obra, on mostra la seua capacitat interpretativa tant a nivell textual com gestual.
De caràcter obert i al·legre i sempre amb recursos per fer riure tothom és sens dubtes un dels integrants més estimats d'aquesta formació teatral.

Un component de L'Últim Toc participa en un rodatge de Canal 9

L'integrant de L'Últim Toc Emili Chaqués ha participat durant tres dies en el rodatge d'un programa per a la televisió pública valenciana.

El programa titulat Sumari Obert, és una producció de El Mundo TV i és presentat cada dimarts a les 23:45 per Jerónimo Boloix i Encar Ferrando. Aquest espai intenta cada setmana explicar un succés concret aportant totes les claus. La història es conta a través d'entrevistes amb els protagonistes: víctimes, advocats o policies. És així com el relat es basarà en una reconstrucció fidel dels fets. Els espectadors podran veure com va ser el succés, els antecedents o les conseqüències, a partir del treball dels actors i actrius que donaran vida als principals protagonistes del cas.
En aquest cas, Emili Chaqués interpreta a El Lagaña un sicari sospitós d'haver mort d'una fusellada al cap una amiga seua i la seua parella. Tot a canvi de diners. Segons ens ha explicat el mateix Emili, el cas va tindre lloc a Paterna i tot és absolutament real. És així com que aquest espai fa honor a la coneguda frase "la realitat sempre supera a la ficció".
La filmació es va dur a terme a diferents llocs de la localitat marítima de El Perelló així com a diversos indrets de la ciutat de València. Tot dins d'un ambient cordial i distés entre tot l'equip que ha format part d'aquesta producció.
Cal remarcar que al rodatge també participaren altres històrics de L'Últim Toc com Anabel Calderón i Hugo Llopis.
Pròximament els indicarem el dia i l'hora de l'emissió d'aquest episodi del programa.

1. La foto de dalt mostra un moment de la filmació.

Adéu a Deborah Kerr

L'actriu britànica Deborah Kerr, protagonista de clàssics del cinema com D'aquí a l'eternitat i El Rey y yo, ha mort als 86 anys d'edat, segons que ha informat avui el seu representant. Deborah Kerr, que patia Parkinson des de feia diversos anys, va morir dimarts passat al comtat de Suffolk, al sudest d'Anglaterra.

Nascuda a Helensburgh (Escòcia) el 1921, l'actriu va intervenir en nombroses pel·lícules britàniques abans de fer el salt a Hollywood el 1947, on aviat es va convertir en un dels noms imprescindibles de la cartellera dels Estats Units.

Els papers més recordats de Kerr són els que va fer al costat de Burt Lancaster a D'aquí a l'eternitat (1953), i de Yul Brynner a El rey y yo (1956). L'escena del petó a la platja a "D'aquí a l'eternitat" és una imatge que forma part de la iconografia cinematogràfica clàssica, i en la seva època va arribar a ser considerat gairebé com escandalós.

El 1994, Kerr va rebre un Oscar honorífic per la seva contribució a la indústria cinematogràfica.

Si voleu veure el bes que ha passat a la història del cinema només podeu picar ací: veure el bes.

Article publicat al Diari Avui

Charles Chaplin VS L'Últim Toc

Charles Chaplin ha estat un dels grans creadors de la història del cinema i ens ha regalat molts moments plens d'humor. El seu personatge Xarlot és un clàssic, no sols de la cinematografia, sinó de la història universal. Pel·lícules com La quimera del oro, Tiempos Modernos o El gran dictador, ens han fet riure però també reflexionar sobre diferents èpoques viscudes per la humanitat.

L'Últim Toc Teatre a la seua obra 1707-2007 de la nit a la mañana representava a l'estil d'un combat de boxa, la Batalla d'Almansa, tot recordant aquell famós gag creat per Tricicle a Slàstic. Tanmateix, fa gairebé una vuitantena d'anys, Chaplin interpretava a Luces en la ciudad (1931) un combat de boxa un tant peculiar que va fer esclatar de riure a tots aquells que acudien al cinema a vore les seues projeccions.

Avui, gràcies a les noves tecnologies us podem regalar aquest vídeo creat pel mestre de l'humor. Així doncs, piqueu ací i disfruteu de bon grat.

Diumenges de paella i... de curs de teatre!

El I curs de teatre amateur de l'Últim Toc Teatre obté una gran acollida per part dels seus participants.

Des de fa dues setmanes el curs que dirigeix el polifacètic Carles Gandia ha tingut una notable acceptació per part dels seus assistents. Cada diuemenge de 5 a 8 de la vesprada s'han dut a terme nombrosos exercicis relacionats en el món de les arts escèniques i en l'evolució personal i psicològica de l'actor/actriu. Durant aquestes tres hores s'han realitzat tota mena d'activitats: exercicis de pronúncia i vocalització, de control del moviment del propi cos, de respiració diafràgmatica i pulmonar així com de relaxació i d'improvisació escènica. Tot dins d'un ambient distés i divertit que convida a oblidar-se de l'estrés i dels problemes quotidians.
Aquestos dos últims diumenges el curs ha tingut lloc al centre júnior del Carme. Tanmateix, s'espera que el proper dia la classe puga fer-se al gimnàs de l'institut Joan Fuster de Sueca. Tot depén de si l'ajuntament facilita o no la còpia de la clau per poder accedir-hi.
L'organització ens ha informat que possiblement la pròxima classe es durà a terme aquest dissabte de vesprada davant el fet que diumenge gran part dels integrants hi seran absents. Així i tot s'informarà a cada participant de forma personal i per via telemàtica, la data exacta i l'horari de la sessió d'aquest cap de setmana.

Abel Guarinos i L'Últim Toc s'uniran en la presentació del llibre "Femení Singular"

El conegut director de la Mostra Internacional de Mim de Sueca serà l'encarregat de presentar l'obra Femení singular, guanyadora del premi Vila de Teulada 2006. L'Últim Toc participarà també en la presentació interpretant fragments del llibre.

Abel Guarinos presentarà després de festes de Nadal a les Tertúlies de ca Fuster, el llibre editat per Edicions Bromera Femení singular. Aquesta novel·la, que ha estat galardonada amb el premi Vila de Teulada 2006, és obra de l'autor d'Alginet Urbà Lozano, el qual compagina la seua faceta d'escriptor amb la professor de llengua i literatura valenciana a l'Ensenyament Secundari.

Lozano tracta en 26 relats tot tipus de dones (indecises, patidores, romàntiques, vicioses, calculadores, clàssiques, cosmopolites, reivindicatives...) a partir d'una mirada "singular" plena d'humor i d'ironia que no cau mai en cap tòpic masclista. D'una forma breu pero acurada, ens parla de dones úniques i irrepetibles, perfectament recognoscibles i pròximes.

Al seu torn, L'Últim Toc Teatre, serà l'encarregat de posar la nota teatral a l'acte, ja que interpretarà una selecció dels relats durant la tertúlia. Les encarregades d'interpretar-los seran les actrius suecanes Teresa Llàcer, Sarah Tomàs, Laia Castelló, Patrícia Carbonell i Carme Castells. Des d'Alzira Núria S. Santacreu també farà la seua aportació.

Destacar com a nota curiosa, que Abel Guarinós i Urbà Lozano foren companys d'universitat mentre cursaven els estudis de filologia catalana a la Universitat de València. Sense anar més lluny, una tertúlia de ca Fuster els unirà altra vegada, però ara com a professionals de la cultura i de la llengua.

Endevina endevinalla qui apareix a la pantalla

Al vídeo del youtube al que podeu accedir picant ací "veure vídeo", apareixen 3 suecans ben coneguts. Ets capaç d'endevinar qui són? Es tracta d'un càsting per a la Caverna Produccions i el Mundo Televisión que va tindre lloc en març d'aquest any. Si ho endevines, voldrà dir que tens una vista de linx!

L'autèntica biografia de Laia Castelló!

Un cop corroborades les dades anteriors, rectifiquem la biografia de la nostra protagonista. Demanem disculpes per no haver verificat el contingut abans de publicar-lo.

Aquest any 2007 ha estat l'any en què Laia Castelló, una de les noves adquisicions de L'Últim Toc, s'ha estrenat com a actriu del grup. Avui presentem la seua biografia.

Laia Castelló i Piera (València, 1988) és estudiant de comunicació audiovisual a la Universitat Jaume I de Castelló. Va estudiar infantil i primer de primària a la prestigiosa escola bilingüe Le Lycée Français de València, tot continuant la seua formació al C.P. Reis Catòlics de Petrer i al C.P. L'Alcosera de Polinyà del Xúquer. Cal fer ressó que ha estat a Sueca, la ciutat on resideix actualment, on va estudiar l'ESO i el batxiller.

La seua vocació artística no sols se centra en l'aspecte teatral, atés que toca l'oboè des de fa gairebé 10 anys. Pel que fa al món de les arts escèniques, va realitzar el curs de teatre de Iolanda Muñoz l'any 2001 a la localitat de Polinyà, on va interpretar en juny de 2002 l'obra Secrets. Posteriorment, va formar part del Curs de Teatre Clown organitzat per la companyia Engrata Teatre i el I curs de monòlegs que es duia a terme a la localitat de Sueca. Allí, dirigida per l'actor suecà Rafa Miragall, va representar en desembre de 2006, al pub la Casona, el monòleg Les preguntes dels xiquets. Tanmateix, quan pensava que tardaria en tornar a fer teatre, L'Últim Toc es creuà en la seua vida. Tanta va ser la seva disponibilitat per participar del grup, que aquest no dubtà ni un sol segon en proposar-li d'entrar-hi. És així com, a l'estiu de 2007, debutava com actriu d'aquesta formació a l'escenari "El Paellero "de Benifairó de les Valls, on va interpretar el paper de turista i llauradora en l'obra 1707-2007 de la nit a la mañana.

A més de ser una gran nadadora en mar obert, Laia és admiradora del rock i la música alternativa dels Països Catalans, així com una defensora "de pura cepa" dels trets culturals i lingüistics dels territoris de llengua catalana. És per aquesta raó que no va cavil·lar per posar-se un parell de xanques, sense pràctica prèvia, per retre-li homentatge a l'escriptor Joan Fuster durant els actes del 9 d'octubre d'aquest any.

Sueca ciutat arrossera i... eròtica?

Sueca, a més de ser poble d'arrós, mim, tornejants i muixerangues, pot esdevenir capital mundial de l'erotisme en els pròxims anys.

Amb un contundent 48 per cent dels vots ha quedat palés que la majoria de votants de l'enquesta d'aquesta setmana està per la llavor de què Sueca tinga un festival eròtic. Encara que quasi l'altra meitat dels participants (un 40 per cent) opinava que una mostra internacional de cultures seria un gran al·licient per catapultar Sueca a l'estranger.
Fins al moment no se sap si finalment es durà a terme aquest festival, atés que podria generar moltes discomformitats per part del sector més conservador de Sueca. Tanmateix, ja han començat a barallar-se els noms dels possibles directors de la mostra i el que més fort s'ha escoltat és el d'en Alfred Rafael Vicente i Boix. Així i tot, s'ha especulat que possiblement ho codirigiria amb altre suecà, Joan Josep Aguar i Matoses. Tot queda en l'aire, però no es descarta res. Els mantindrem informats puntualment.

Xavi Martí torna a l'Últim Toc Teatre

Xavier Martí i Nácher, històric actor de l'Últim Toc Teatre, tornarà com a membre la pròxima setmana.

Després d'haver abandonat el grup teatral així com l'agrupació musical The Garrophones per motius laborals, el fill pròdig tornarà a casa. Així ho ha confirmat el mateix artista farà unes hores en una entrevista exclusiva a aquesta pàgina web. Segons hem pogut saber, el servei de personal docent de la província de València, ha cridat Xavi per treballar al C.P. de Picanya per fer una substitució. És així com, davant la possibilitat de treballar com a mestre de primària al País Valencià, ha decidit donar per acabada la seua aventura a terres catalanes, on exercia aquesta professió des de feia tres anys.

Visiblement emocionat, ha confessat que deixa enrere una etapa molt especial de la seua vida, atés que és molta la gent que ha conegut a Tarragona, així com les experiències viscudes. Tanmateix, el record d'aquestos anys el té ben guardat a la memòria i les fotografies que se'n porta l'ajudaran a conservar-lo.

Des d'ací el felicitem per la seua tornada a Sueca i li destigem molta sort per a les oposicions de 2008!

Entre Suècia i Sueca

Des de Suècia, el nostre amic i company Paco Castells, ens envia el següent article.

L’Últim Toc Teatre seleccionat per al SARC 2008

L’oferta de difusió cultural per a la campanya del SARC (Servei d’Assistència i Recursos Culturals) per a 2008 ja està disponible en internet a través de la pàgina www.sarc.es. Entre les distintes propostes seleccionades es troba la representació teatral 1707-2007: de la nit a la mañana de L’Últim Toc Teatre. Aquest és un programa de la Diputació de València amb la finalitat d’incentivar la programació d’actes culturals als pobles de la província de València, de forma que la Diputació es fa càrrec d’un percentatge de les

despeses de les actuacions corresponents. Aquest percentatge és variable segons el nombre d’habitants de cada poble. En concret, l’aportació de la Diputació de València és més elevada en el cas dels pobles més menuts. Amb la participació de L’Últim Toc Teatre en el programa del SARC 2008 s’incrementen significativament les possibilitats per a acostar aquesta divertida reflexió sobre la Batalla d’Almansa als distints pobles de la província de València. Tanmateix, aquesta selecció suposa un reconeixement a la trajectòria del grup i a l’esforç de tots els seus membres, la qual cosa els proporciona un fort impuls moral per a continuar destinant el temps d’oci en fer teatre de qualitat.

Salut!!

Paco Castells i Ramon

Professor d'universitat, guionista i actor

Muixerangues, dolçaines, tabals i... xanquers!

L'Últim Toc Teatre ha participat aquest matí en l'homenatge a Fuster, que ha tingut lloc sobre les 12 del migdia davant el monument de l'escriptor suecà.

Equipats amb unes bones xanques, Laia Castelló i Carles Gandia (l'Últim Toc Teatre) han col·laborat, junt amb la Muixeranga de Sueca, Tabalaina i la Xala, en el Correllengua d'aquest 9 d'octubre. Com s'acostuma a fer en els darrers anys, la flama del Canigó ha sortit vers les 11 del matí del Casal Jaume I de la localitat. És així com, amb una pancarta a favor de les emissions de TV3 al País Valencià, s'ha iniciat la cercavila que ha anat des del carrer Sequial fins al monument a Fuster, tot passant pel carrer València, el carrer Mare de Déu i, com no, el claustre de la casa de l'assagista, situada al carrer sant Josep.
Al bell mig del claustre, Josep Franco i Salvador Vila han llegit dos manifests a favor de la cultura i de la llengua, i posteriorment, l'actuació de la Muixeranga de Sueca ha fet vibrar el públic assistent. Una vegada el passacarrer ha conclós, els membres ACPV i del Casal Jaume I, Mireia Castelló i Carles Santxo, han presentat l'acte d'ofrena, i el guionista suecà d'Autoindefinits, ha criticat durament l'ajuntament de Sueca per la polèmica suscitada durant el Concurs Internacional de Paelles del passat mes de septembre.
Quan s'ha iniciat l'ofrena floral, Laia i Carles, escortats per Sarah Tomàs, Teresa Llàcer i Claudi Ferrer, han dipositat davant el bust, una màscara i una rosa. D'aquesta forma diferent però cordial, l'Últim Toc ha lloat la figura de l'autor de Nosaltres els valencians. Per acabar, el director de l'I.B. Joan Fuster, Vicent Baggeto, ha acomiadat l'acte llegint uns versos del poeta Miquel Martí i Pol.
Cal fer ressó, que seguidament la festa ha continuat amb l'abaixada del Penó de la Conquesta i de l'actuació del grup de danses Almogàvers.

9 d'octubre i homentage a Fuster

Aquest any per primera vegada, l'Últim Toc Teatre participarà en els actes del 9 d'octubre i li retrà homenatge, junt amb altres assosiacions, a Joan Fuster. Els encarregats del grup de preparar l'ofrena seran Laia Castelló, Carles Gandia i Teresa Llàcer. Cal destacar que l'ofrena preparada per l'Últim Toc serà un tant "diferent". Això sí, sense ànim d'agafar afany de protagonisme, que el grup, modest, ho és bastant.

Com és costum, l'acte tindrà lloc davant del monument a l'escriptor i com no, les diferents ofrenes es faran a ritme de tabal i dolçaina.
Animem des d'ací a tots els suecans i suecanes a participar en el Correllengua i en els diferents actes que s'han preparat en motiu del dia nacional del País Valencià a la nostra localitat.

Un dia, una biografia

Periòdicament us oferirem les biografies dels integrants de l'Últim Toc Teatre. Hui us oferim la biografia del membre més veterà: Claudi Ferrer i Ramos.

Claudi Ferrer i Ramos (Sueca, 1958) és graduat per l'EPA de Sueca i diplomat en rellotgeria per l'Escola Superior de rellotgers de València. A més d'exercir la professió de guardià del temps, treballa des de fa 25 anys com a operari d'alimentació a una coneguda empresa de la localitat. Casat i amb dos fills, ha pogut combinar totes aquestes tasques amb una de les seues passions: el teatre. Va ser en gener de 2004 quan en Claudi va actuar per primera vegada amb l'Últim Toc, concretament, a l'Espai Jove amb un passatge del terror representat durant dos caps de setmana consecutius a una de les sales de Els Porxets de Sueca. Posteriorment, va interpretar el paper de sabater a M'ha dit que ve hui i diversos personatges de l'obra de Matilde Salvador El Betlem de la Pigà. Ha escrit i dirigit l'obra Llunàtics, i, junt amb altres components del grup ha confeccionat i interpretat els guions de Com a xiquets i 1707-2007, de la nit a la mañana, obra per la qual va obtindre el reconeixement del públic, allà on l'ha interpretada, pel seu paper de cec.
Actor tot terreny i defensor a ultrança del teatre en valencià, és un fervent admirador dels grups musicals i dels cantants de parla catalana, així com de l'Athletic Club de futbol.

Mor als 89 anys la compositora Matilde Salvador

L'Últim Toc Teatre va tindre l'honor de representar a Sueca la part teatral de la seua obra El Betlem de la Pigà en festes de nadal de 2005 i de 2006.

Avui ha mort la compositora Matilde Salvador, a l'edat de 89 anys. Aquesta tarda s'ha instal·lat la capella ardent a l'edifici de la Nau de la Universitat de València i al vespre les despulles seran traslladades a Castelló de la Plana, on demà serà enterrada. Matilde Salvador és una de les figures més representatives de la música i de la cultura del país, i, entre més guardons, va rebre la medalla de la Universitat de València l'any 2001.

En efecte, Salvador va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals la distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana el 1997 i el de Valenciana de l'Any de la Fundació Huguet de Castelló.

Matilde Salvador és la compositora d'òperes com 'La Filla del Rei Barbut', estrenada a Castelló el 1943, i 'Vinatea', que es va representar per primer cop el 1974 al Gran Teatre del Liceu. A més a més, les seves obres les han interpretat arreu del món artistes com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé i l'Orquestra de València.

Així mateix, Salvador és autora de més de 150 cançons. En concret, la compositora tenia especial predilecció per les obres corals. Matilde Salvador va restar sempre fidel a la cultura i la llengua catalana. A més a més, va haver de fer front a la pressió social, ja que durant la seva joventut no estava ben vist que una dona fos artista.

Mostres de condol

La presidenta del Palau de la Música, Mayrén Beneyto, ha lamentat profundament 'la pèrdua d'una de les grans compositores' del país. Segons Beneyto, es tracta d'una 'dona que ha marcat tota una època'. Des de l'àmbit polític, el vicepresident primer del govern, Vicent Rambla, ha expressat 'tot el respecte i consideració' a la figura de Salvador, coneguda per la seva 'trajectòria, especialment en tot l'àmbit de la cultura'. Així mateix, la coordinadora d'EUPV, Glòria Marcos, ha dit que 'es tracta d’una figura clau del segle XX amb una producció musical abundosa i de qualitat i una trajectòria artística i cívica de primera magnitud'.

Des de Sueca L'Últim Toc Teatre se suma a les mostres de condol.

Article publicat a vilaweb.cat.

Cambrer, posem un colpet d'humor!

La majoria d'obres teatrals que ha fet l'ÚLtim Toc han tingut sempre l'humor com a fil conductor. Atés que hui en cara fa una mica de mal oratge us regalem aquest vídeo per tal de què feu un exercici necessari per a la salut: riure.

Comença el Curs de Teatre

I CURS DE TEATRE AMATER DE L'ÚLTIM TOC TEATRE


El proper diumenge 7 d'octubre començarà el I Curs de Teatre amater de l'Últim Toc Teatre. Aquest curs, que es durà a terme al gimnàs antic de l'I.B. Joan Fuster tots els diumenges de cada mes, serà impartit per l'actor, director i coordinador de l'Últim Toc, en Carles Gandia i Cebolla. Aquest artista de la ribera, conegut arreu del món pel seua faceta de clown, serà l'encarregat de dirigir els participants d'aquest curs que enguany celebrarà la seua primera edició. Deu anys dedicats a l'entreteniment teatral, així com la seua participació a festivals tan importants com el de MiM a Sueca i la relació amb compoments de la ONG "Payaso Hospital", són alguns dels atractius que avalen la trajèctoria professional d'aquest histrió. Segons ha pogut saber l'organització, durant el mes d'octubre i novembre les classes estaran orientades a la interpretació de monòlegs. Tanmateix segons Gandia, en les sessions que tindran lloc posteriorment, es treballaran altres aspectes del món de les arts escèniques com la improvisació, els moviments corporals i el teatre gestual.

Benvinguts al bloc de l'Últim Toc Teatre Solidari

Salutacions a tot el món!

Avui estem d'enhorabona. L'Últim Toc Teatre estrena bloc. Aprofitant que les noves tecnologies estan per anar a més, l'Últim Toc no s'ha volgut quedar enrere i s'ha posat "en línia" per tal que pugueu seguir tota l'activitat del grup així com deixar tots els comentaris que vulgueu.

Una abraçada cordial,

Emili Chaqués i Jiménez
Secretari i component de L'Últim Toc Teatre

De la nit a la mañana

L’Últim Toc Teatre Solidari fa gaudir un gran nombre de valencians

Abans de l’estiu, la companyia suecana L’Últim Toc Teatre Solidari, va representar 1707-2007 De la nit a la mañana al C.M. Bernat i Baldoví,una versió satírica de la Batalla d’Almansa que, com es sabut, aquest any celebra el seu 300 aniversari.

Després de la intervenció de l’escriptor Josep Franco, amb un curiós repàs a la història, aquest grup de suecans va fer gaudir el públic assistent amb la seua particular versió sobre l’esdeviment que va suposar la pèrdua dels furs dels valencians.

Així, es va poder veure com al ritme del Romanç del Cec d’Al Tall, els actors i actrius, interpretaven la història amb diversos gags i acudits.

Carles d’Àustria, Felip de Borbó, El Duc de Berwick i Baptista Basset són els protagonistes d’aquesta trama, on els dos aspirants a heretar la corona del Regne d’Espanya, decideixen d´una manera curiosa, qui s’emporta el gat a l’aigua. L’obra no va deixar de fer alusions a diferents personalitats de l’àmbit valencià, com Francesc Camps, Rita Barberà o el mateix Juan Sanz España, així com a la decisió del govern valencià de tallar les emissions de TV3 al País Valencià.

Aquesta obra, s´estrenà el passat 28 de febrer amb motiu del lliurament de premis de narrativa infantil que organitza any rere any, la Falla Xúquer,i també fou representada el mateix “25 d´abril de 2007”, en la Universitat Politècnica de Gandia,amb molt d´èxit,i el 26 de maig en el Casal Jaume I de Sueca.

El dia 2 de setembre es va representar a Benifairó de les Valls, a la comarca del Camp de Morvedre, i el públic de la localitat va respondre amb un càlid aplaudiment i una bona dosi de rialles l’actuació del grup.

Per últim destacar que L’Últim Toc Teatre Solidari, és una companyia que porta més de 10 anys, realitzant obres de tot tipus amb finalitats solidàries. S’ha encarregat de representar durant les festes de Nadal de 2005 i 2006 la part teatral de l’obra castellonenca El Betlem de la Pigà al C.M. Bernat i Baldoví, a més d’haver actuat amb éxit, amb l’espectacle Com a xiquets en la Mostra Internacional de Mim de Sueca l’any 2006.

Amb 1707-2007 de la nit a la mañana L´Últim Toc, ja ha tingut l´ocasió, de representar aquesta obra en diversos escenaris. A més a més també, ha sigut presentada al S.A.R.C. per tal de donar-la a coneixer a tot el País Valencià., ja que s´han rebut moltes felicitacions per part de tots els que han vist l´espectacle.

Esperem que continue l’èxit d’aquest grup nascut a Sueca i des d´ací donem moltes felicitacions a tots els components de la companyia teatral.

Claudi Ferrer i Ramos.
Dramaturg i actor